Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
custòdia
Religió
En els ordes mendicants, agregat d’alguns convents que no basten a formar província.
dom
Religió
Tractament d’origen medieval que en alguns monestirs es donen els monjos de les diverses branques benedictines.
Actualment tendeix a desaparèixer
rosari
Religió
Cristianisme
Enfilall de grans, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gros, units per un fil o una cadeneta que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el rosari.
Normalment consten de cinc denes, bé que alguns, com els que acostumen a portar cenyits alguns religiosos en llurs hàbits, tenen les quinze denes
vesta
Indumentària
Religió
Túnica talar utilitzada per laics en alguns actes religiosos, com és ara els penitents en les processons o els portants del Sant Crist en els viacrucis.
apoteosi
Religió
Deïficació d’un mortal, acte d’elevar-lo a la categoria dels déus.
En són exemple, entre altres, els faraons egipcis i alguns emperadors romans
henoteisme
Religió
Terme per a indicar la pràctica d’alguns pobles de l’antiguitat que adoraven el seu déu, sense excloure, però, l’existència dels déus d’altres pobles.
xamanisme
Etnologia
Religió
Fenomen religiós màgico-místic lligat a l’activitat del xaman, únic protagonista de totes les manifestacions d’aquesta forma religiosa.
Substancialment és una tècnica de l’èxtasi, la qual, segons la mentalitat primitiva, permet d’entrar en comunicació directa amb potències superiors divinitats, éssers suprems, esperits, etc o, en alguns casos, d’identificar-s’hi estat de possessió i d’encaminar llur acció sobrenatural en favor dels individus i de la comunitat que en tenen necessitat Aquest caràcter extàtic o de possessió distingeix el xamanisme d’altres formes de sacerdoci, sobretot de la bruixeria o la fetilleria D’una manera específica el xamanisme és propi dels pobles de l’Àsia septentrional i central, bé que…
bilocació
Religió
Presència simultània d’una persona en més d’un lloc.
Hom l’atribueix, com a fet miraculós, a alguns sants, com Alfons Maria de Liguori, Antoni de Pàdua i Felip Neri
lustració
Religió
Acció, cerimònia, de purificació, expiació i protecció, pròpia de diverses religions.
Són elements lustrals l’aigua aigua lustral, el foc i els sacrificis dels animals Alguns d’aquests costums han influït i han perdurat en la litúrgia cristiana
exvot
© Fototeca.cat
Religió
Do fet a Crist, a la Mare de Déu o a un sant en compliment d’un vot o en record d’un benefici rebut, consistent en un objecte que hom penja a la paret o al sostre d’una capella o temple.
Els exvots més antics documentats als Països Catalans són oferiments de cera fets a Montserrat al s XII aleshores era costum d’oferir el pes en cera d’un infant i àdhuc d’un adult, probablement a base de ciris Una altra forma de presentar l’exvot de cera era sota la forma del donat o de l’objecte agraciat membres del cos humà, animals, vegetals, naus, instruments musicals, etc aquestes figures tenien el valor de testimoniatge de gràcia i agraïment, que es certificava davant notari, es predicava al poble i s’inscrivia en els llibres dels miracles se'n conserven alguns, com els de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina