Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Construccions eremítiques de Sant Pau (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’indret de la capelleta —tancada ara darrere una reixa— amb nombrosos forats excavats a la roca per a encaixar-hi bigues ECSA - J Bolòs Es tracta de les restes d’un edifici fet amb bigues de fusta i de possibles capelles i d’una fornícula excavades a la roca situades al vessant meridional del turó de Sant Pau, davant la població de Vilafranca del Penedès Mapa 35-16419 Situació 31TCF899798 Des de Vilafranca cal anar cap al cementiri i agafar un carrer ample, en direcció a Sant Martí Sarroca En el primer semàfor, abans d’arribar a l’antiga carretera de Sant Martí…
bitzega
Tecnologia
Peça de boix, o d’una altra fusta forta, emprada pels sabaters per a allisar i polir els cantells de la sola, un cop desvirada.
Del paper de tina al paper continu
El paper full per full Anunci de paper de tina aromatitzat de la casa Guarro Catalunya va rebre dels àrabs el sistema tradicional de fabricació de paper en tines i full per full La primera matèria era el drap de lli, de cotó, seda, llana o cànem, és a dir, de qualsevol tipus de teixit Però els draps de lli i de cotó eren els que donaven un paper de més qualitat i eren els que s’havien d’utilitzar si es volia obtenir paper per a escriure o per a imprimir, mentre que si es pretenia fabricar paper d’estrassa o cartó, qualsevol tipus de drap era bo Abans que res, calia classificar el drap segons…
remolinador
Construcció i obres públiques
Eina que consisteix en una peça rectangular de fusta, proveïda d’un agafador en una de les seves cares, emprada per a escampar i allisar l’arrebossat.
planxament
Indústria tèxtil
Operació d’acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o gènere de punt, fent desaparèixer les arrugues i, eventualment, conferint-los una lleugera lluentor.
El planxament pot ésser efectuat a mà, amb una planxa domèstica, o amb planxadores o premses de planxar escalfades elèctricament o amb vapor Certes planxadores industrials tenen la forma de la peça que hom vol planxar colls, punys, etc, i existeixen també maniquins de vapor per a planxar El planxament permanent va precedit d’una impregnació del gènere amb un precondensat de resina sintètica que s’acaba de condensar per mitjà de la calor, la qual cosa dóna estabilitat als efectes obtinguts
rasca
Oficis manuals
Eina de picapedrer que consisteix en una peça de fusta guarnida amb fulles de ferro dentades i proveïda de mànec que serveix per a allisar la pedra de construcció.
ferrussa
Oficis manuals
Eina de terrisser que consisteix en un ferro de ganivet o de falç doblegat i que hom empra per a llimar i allisar les peces de terrissa ja endurides.
allisador
Tecnologia
Corró de boix o d’una altra fusta forta, de superfície llisa, amb dos agafadors als seus extrems, que fan servir els cerers per a allisar i polir els ciris.
Castell de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista de la torre, amb el mur de migjorn ben enderrocat Al costat de ponent, i a l’alçada del primer pis, hi ha una petita porta acabada amb un arc de mig punt E Pablo El castell de Peralta és situat al cim d’un pujol poc enlairat sobre les terres circumdants, uns pocs centenars de metres a migjorn de l’església de Santa Susanna Mapa 334M781 Situació 31TEG076449 Per anar-hi, si seguim la carretera que va de la Bisbal a Palafrugell, podem agafar la pista que porta a Santa Susanna de Peralta, indicada a la carretera, o bé podem anar una mica més enllà i, gairebé davant Sant Climent de…
Torre de Cabanes d’Empordà
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de la torre, únic element que resta, i molt ben conservat, del castell F Tur La Torre o castell de Cabanes es dreça al bell mig del nucli urbà d’aquesta vila, al carrer de la Torre Mapa 258M781 Situació 31TDG983842 La vila de Cabanes és a 6 km de Figueres per la carretera local que porta d’aquesta ciutat a Sant Climent Sescebes Hom hi pot arribar sense necessitat d’entrar al nucli de Figueres, situant-se a Vilabertran des de la N-II i seguint des d’allí la carretera local esmentada Història L’any 885 els comtes Guifré I i Guinedilda havien dotat el monestir de…