Situació
Vista de la torre, amb el mur de migjorn ben enderrocat. Al costat de ponent, i a l’alçada del primer pis, hi ha una petita porta acabada amb un arc de mig punt.
E. Pablo
El castell de Peralta és situat al cim d’un pujol poc enlairat sobre les terres circumdants, uns pocs centenars de metres a migjorn de l’església de Santa Susanna.
Mapa: 334M781. Situació: 31TEG076449.
Per anar-hi, si seguim la carretera que va de la Bisbal a Palafrugell, podem agafar la pista que porta a Santa Susanna de Peralta, indicada a la carretera, o bé podem anar una mica més enllà i, gairebé davant Sant Climent de Peralta, girar cap a l’esquerra. Si fem això, uns centenars de metres més endavant veurem a mà dreta unes construccions amb un portal, darrere el qual hi ha les restes del castell. Si venim de Santa Susanna, cal seguir, en direcció contrària, aquesta mateixa pista que torna a la carretera i aleshores trobarem el castell a mà esquerra. (JBM)
Història
Les notícies que trobem del castell de Peralta són escasses i molt tardanes. Tot i que fou més aviat una casa forta i no tingué la importància d’altres castells propers, segurament cal cercar-ne l’origen una mica abans de l’any 1395, data en què és esmentada per primer cop.
Aquest any 1395, Elvira de Puigpardines, vídua de Gilabert de Cruïlles, que tenia la senyoria dels Cruïlles i dels Peratallada, manà que fos fet un inventari dels béns mobles del castell de Peratallada. A l’inici d’aquesta relació, són esmentats els principals castells i territoris que depenien d’aquesta senyoria. Un d’aquests castells era: “Castrum de Peralta cum suo honore”. (JBM)
Castell
Planta, a escala 1:200, del que resta del castell: una construcció de planta rectangular, de cap al segle XIII, envoltada d’un recinte exterior, possiblement murat.
LI. Auguer
Actualment, d’aquest castell resta bàsicament una construcció de planta rectangular, envoltada d’un recinte exterior. L’edifici central té a l’interior una longitud de 6,40 m i una amplada, també interior, de 3,95 m. El gruix dels seus murs, a baix, és de 95 cm; al nivell superior és de 80 cm. La seva alçada és d’uns 10 m.
A l’interior, aquest edifici tenia dues voltes fetes amb pedruscall, que corresponien a dos trespols diferents, de les quals només s’ha conservat la inferior. Al nivell inferior l’arrencada de la volta és a una alçada d’uns 3,5 m. No podem pas rebutjar que aquesta volta rebaixada hagi estat afegida més tard.
En aquest nivell inferior hi ha també restes d’algunes espitlleres obertes a la façana de ponent. Una d’elles té a l’interior una alçada de 40 cm i una amplada de 30 cm, i és molt esbiaixada. Així mateix, també és possible que hi hagués una porta, ja que coincidint amb el forat actual, hom veu unes dovelles que poden ésser antigues.
A l’alçada del primer pis, a la façana de ponent, hi ha una petita porta acabada amb un arc de mig punt, adovellada. Té una amplada de 120 cm, a l’interior, i de 92 cm, a l’exterior, i una alçada de 185 cm. L’arc era format per set dovelles de 40 cm, de les quals manca la clau central. Actualment, resta una part de l’escala de pedra exterior, adossada al mur, que permet d’accedir a aquesta porta; aquesta escala pot ésser més moderna. Al costat de tramuntana de la porta hi ha una espitllera força esbiaixada. Al mur de llevant hi ha un esvoranc, que correspon a una obertura que no sembla gaire antiga.
Aquesta construcció actualment és en molt mal estat. El mur de migjorn és ben enderrocat i el de la banda de tramuntana té una gran esquerda. Aquest fet pot ésser el motiu que les altres dues parets caiguin aviat.
Aquest nivell superior era acabat amb una volta segurament apuntada. Fins a l’inici de la volta hi ha uns 3,40 m.
Les parets d’aquest edifici són formades per carreus no gaire grossos, lleugerament desbastats, bé que poc escairats i sense allisar, i generalment força mal arrenglerats. Llurs mides poden ésser, per exemple: 15 cm d’alt per 35 cm de llarg, 25 cm per 40 cm, etc. Els caires dels murs són formats per pedres més grosses i més ben treballades.
Hom creu en principi que aquest edifici, que sembla corn si hagués servit de casa de pagès fins fa poc temps, malgrat que en certs aspectes pugui semblar més antic, pot ésser datat segurament ja en una època tardana, cap al segle XIII; a més, ha sofert nombroses transformacions.
Al voltant de la construcció central sembla que hi havia un recinte murat, que tenia bàsicament una planta rectangular. L’edifici descrit era situat a la banda de llevant d’aquest clos; la muralla ha desaparegut en alguns sectors en l’actualitat. Els vestigis més notables són a la banda occidental, on els murs es mantenen en una alçada d’uns 2 m. En aquest sector hi ha una rastellera de sageteres rectangulars de mida petita. Podem veure també alguns vestigis escassos d’aquesta muralla exterior als sectors de tramuntana i de migjorn. A la part central del llenç de ponent hi ha un portal, amb l’arc rebaixat i adovellat. Aquesta muralla exterior, per les característiques del seu aparell —format per pedres força menudes, sense treballar, que recorda el d’edificis dels darrers segles medievals— sembla que ha d’ésser una construcció posterior a l’edifici central. (JBM)
Bibliografia
Bibliografia sobre la història
- Francesc de Bofarull i Sans: Gilaberto de Cruïlles, Barcelona 1886, pàgs. 47 i 55.
- Pere Català i Roca: Els castells catalans, vol. II, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1969, pàgs. 739 i 829.
Bibliografia sobre el castell
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I {Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 329.