Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
estradiol
Farmàcia
Química
Principal estrogen present en el fluid fol·licular de l’ovari i en l’orina de les gestants.
Químicament es presenta en cristalls pràcticament insolubles en aigua, solubles en la majoria de dissolvents orgànics, que es fonen a 173-179°C És l’estrogen natural més actiu Hom l’administra en forma d’èster, per tal de protegir temporalment el grup hidroxil situat en la posició 17β, de l’oxidació tant bacteriana com enzimàtica L’addició d’un grup alquil en la posició 17α fa que la protecció de l’hidroxil sigui permanent
transesterificació
Química
Reacció química entre un èster i un alcohol diferent del que constitueix l’èster per tal d’obtenir un nou èster, d’acord amb l’equació:
.
La transesterificació és un procés reversible que transcorre amb un mecanisme molt semblant al de l’esterificació de Fischer i que pot ésser catalitzada tant per àcids com per bases Hom la porta a terme industrialment emprant titanats d’alquil TiOR 4 com a catalitzadors La transesterificació pot ésser aplicada en la preparació d’èsters d’alcohols complexos a partir d’èsters metílics, desplaçant l’equilibri mitjançant la destillació de metanol a mesura que es va alliberant
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent
adductes d’urea
Bioquímica
Denominació genèrica dels complexos d’inclusió, d’estructura acanalada (clatrat), que forma la urea amb una varietat de molècules d’estructura lineal.
Així, en presència de parafines, alcohols grassos, amines, cetones o halogenurs de n -alquil, la urea cristallitza en el sistema hexagonal, i les molècules formen una espiral, estabilitzada per ponts d’hidrogen, amb un canal interior de 5 Å de diàmetre, en el qual s’allotgen, ordenades longitudinalment, les molècules lineals esmentades Les molècules cícliques o molt ramificades no poden encaixar en els canals, de tal manera que la formació d’adductes d’urea constitueix un potent mètode de separació que té aplicació en anàlisi química i àdhuc en processos industrials
hidrocarbur benzènic
Química
Hidrocarbur estructuralment derivat del benzè per substitució d’un hidrogen o d’uns quants per grups hidrocarbonats.
Els hidrocarburs benzènics mantenen l’estabilitat especial que comporta l’anell benzènic sèrie aromàtica L’hidrocarbur benzènic, llevat del cas en què posseeix un nom trivial toluè, xilè, mesitilè, estirè, cumè i cimè, és anomenat, segons el grup hidrocarbonat, com un derivat alquil, alquenil, alquinil, o arilbenzè La posició dels grups substituents, quan n'hi ha més d’un, és precisada per xifres, i hom pot emprar, quan els substituents són només dos, els prefixos o- orto , m- meta i p- para en lloc d’1,2-, 1,3- i 1,4-, respectivament
tiocianat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid tiociànic.
Els tiocianats alcalins s’obtenen per fusió dels corresponents cianurs amb sofre En general, els tiocianats metàllics són solubles en aigua, excepte els d’argent i coure I, fet pel qual tenen aplicació en anàlisi química qualitativa Pel que fa als tiocianats orgànics R-SCN, hom els obté per escalfament del tiocianat potàssic amb un halogenur d’alquil En general són líquids volàtils, d’olor penetrant, que s’oxiden amb facilitat a àcids sulfònics i es redueixen a tiols Per escalfament a 200°C es transposen a isotiocianats R-NCS
auxocrom
Química
Grup substituent d’una molècula cromògena que li afavoreix el color en variar-li la longitud d’ona de la regió d’absorció màxima de radiació electromagnètica del cromòfor
.
Els principals auxocroms que exerceixen efectes tant batocròmics com hipsocròmics, en ordre d’efectivitat decreixen són —NRR’, —NHR, —NH 2 , —OH, halògen, —OCH 3 També són observats efectes auxocrònics de menys efectivitat en els grups alquil Els auxocroms contribueixen a les estructures de ressonància ja presents en el cromogen i en creen de noves influeixen en el matís del color segons llur natura, llur nombre i llur posició en la molècula cromògena permeten la formació de sals dèbils i fàcilment solubles, comuniquen a la substància propietats tintòries i la converteixen de…
síntesi de Wurtz
Química
Reacció, descrita per Ch. A. Wurtz l’any 1885, que gaudí d’una gran importància els primers temps de la síntesi orgànica.
Consisteix en el tractament d’halogenurs d’alquil o d’aril amb sodi en solució etèria La reacció té interès preparatiu quan els radicals R 1 i R 2 són iguals En el cas contrari, s’obtenen mescles de productes d’acord amb totes les combinacions possibles R 1 -R 1 , R 1 -R 2 , R 2 -R 2 Per aquest fet, el seu ús és actualment gairebé obsolet, i ha estat substituïda per reaccions selectives d’acoblament mitjançant l’ús de diversos reactius organometàllics, entre els quals cal esmentar els de liti, magnesi i coure
aciloïna
Química
Nom genèric de les α-hidroxicetones.
La seva fórmula general és RCHOH—COR, en la qual R és un radical alquil, aril o heterocíclic Les aciloïnes s’anomenen canviant per -oïna el sufix -ic o -oic de l’adjectiu específic del nom de l’àcid RCOOH corresponent Poden ésser preparades per diversos mètodes, entre els quals les condensacions aciloínica i benzoínica Llurs propietats generals són les dels alcohols i de les cetones Amb tres mols d’hidrazina o fenilhidrazina donen osazones Les α-hidroxicetones de fórmula general com la de les aciloïnes, però amb els dos grups R distints, han estat anomenades aciloïnes mixtes
èster
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
, és a dir, per la unió del grup acil amb un grup alcoxi.
En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com…