Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
amigdalina
Bioquímica
Glucòsid cianogenètic present en les llavors de moltes rosàcies, de fórmula:
Soluble en aigua i en alcohol calent, insoluble en èter, és obtinguda de les ametlles amargues desengreixades per extracció amb alcohol bullent.
Dóna un trihidrat que es fon a 200°C l’anhidre es fon a 214-216°C L'emulsina i els àcids minerals diluïts l’hidrolitzen i donen àcid cianhídric, benzaldehid i dues molècules de glucosa És emprada en perfumeria en forma d’essència d’ametlles amargues
mocosa perfumada
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret gris brunenc i viscós, de làmines separades i decurrents, i de cama ferma i blanquinosa.
Fa una olor agradable, com d’ametlles amargues Creix en boscs de coníferes i és comestible
emulsina
Química
Mescla d’enzims β-glucosídics de composició semblant que hom troba en les llavors de cirerer, de la prunera, del presseguer i d’altres rosàcies.
Per precipitació amb etanol, hom l’obté d’una emulsió d’ametlles amargues, amb ulterior purificació
nitrobenzè
Química
Derivat mononitrat del benzè, el més simple i, alhora, el compost nitrat aromàtic més important.
Es presenta en forma de líquid oliós, incolor quan és pur, i generalment d’un color groc feble quan és impurificat Fa una olor característica d’ametlles amargues essència de mirbà Bull a 210,9°C i es fon a 6°C el punt d’inflamació és de 89°C Industrialment hom l’obté per nitració del benzè per l’àcid nítric concentrat, en medi sulfúric La reducció del nitrobenzè en medi bàsic dóna diversos productes de reducció, que provenen de la condensació, en un primer temps, de dos intermediaris, el nitrosobenzè i la fenilhidroxilamina, segons les reaccions següents En medi àcid, el…
looc
Farmàcia
Medicament de consistència xaroposa administrat per via oral.
Generalment és una emulsió d’un oli i un mucílag El més conegut és el looc blanc , fet a base d’ametlles dolces i amargues, goma tragacant, sucre i aigua de flor de taronger Actualment ha caigut en desús
bacitracina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic de molècula polipeptídica produït per algunes soques de Bacillus licheniformes, i de B. subtilis.
Es presenta en forma de pólvores blanquinoses, amargues, higroscòpiques, molt solubles en aigua i alcohol de 96° Presenta un ampli espectre microbià, però no pot ésser emprada per via parenteral, puix que produeix trastorns renals, ni per via oral, perquè es destrueix en l’aparell digestiu Altrament, és molt emprada en aplicacions tòpiques sobre ferides, afeccions de la pell, ulls, etc
ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds…
aminofenazona
Farmàcia
Química
Compost orgànic de fórmula:
Pólvores cristallines, amargues, solubles en aigua calenta i en dissolvents orgànics Té caràcter de base feble i es fon a 107-109°C És preparada a partir de l’antipirina per nitrosació, reducció del grup nitroso a amina i metilació És molt emprada com a antipirètic, antireumàtic i analgèsic bé que tenyeix l’orina d’un color vermellós, és ben tolerada per l’organisme humà És coneguda també per amidopirina o pel nom comercial i registrat de Piramidon
gust
Biologia
Sentit mitjançant el qual hom percep els sabors.
En els invertebrats, el gust té localitzacions molt diverses cèllules tegumentàries, pèls sensitius, palps, tarsos, antenes, ovopositors, etc, mentre que en els vertebrats es localitza, especialment, a les papilles gustatives de la llengua En l’home, és a la llengua i a la part anterior del vel del paladar Les papilles gustatives tenen una estructura ovoide d’uns 50 μ, anomenada botó gustatiu , envoltada per terminacions dels nervis gustatius A la punta de la llengua es localitzen les sensacions dolces o salades a les vores, les àcides, i a la part posterior, les amargues