Resultats de la cerca

Collaborà a Joventut i, amic de Jeroni Zanné i de Pin i Soler, collaborà amb aquest a Sonets d’uns i altres 1904 Publicà també Poesies 1927 i Amor foll, amatent, dolç 1934, i una sèrie de sonets seus foren recollits a Lectura Popular

Fou fundada a Londres cap al 1728 pel suís Burkhard Tschudi 1702-1773 El 1770, Tschudi s’associà al seu gendre, John Broadwood 1732-1812, un ebenista escocès que arribà a dirigir l’empresa Des dels clavecins primerencs fabricats per Tschudi, la firma Broadwood & Sons ha estat amatent a les millores tècniques dels instruments de tecla i ha aconseguit un gran prestigi

Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of…

Fou un autor pràcticament desconegut fins que Pin i Soler l’inclogué en l’antologia Sonets d’uns i altres 1904 i Jeroni Zanné l’introduí a “Joventut” En aquesta revista publicà poemes socials i sonets molt treballats que acostumen a construir-se a l’entorn d’una visió un paisatge conegut o exòtic, un personatge històric o literari, una escena, que, en ser descrita pel poeta, adquireix un sentit simbòlic en general força unívoc Estan influïts pels poetes del segle d’or castellà i pel romanticisme Alguns foren recollits en un fascicle no datat de “Lectura Popular” Passat el modernisme, recollí…

Estudià a París, amb Bazin i A Thomas, i guanyà el premi de Roma 1863 NHReber l’animà a compondre Es donà a conèixer amb l’òpera còmica La grand’tante 1867, i es consagrà amb Le roi de Lahore 1877 El 1878 ingressà al conservatori de París, on fou mestre d’ABruneau, GPierné, GCharpentier, FSchmitt i altres Assolí nous èxits amb Hérodiade 1881 i, sobretot, amb Manon Manon Lescaut 1884, de fama universal, i Le Cid 1885 Es mostrà hàbil en l’orquestració i amatent al corrent verista italià, especialment amb Werther 1892, Thaïs 1894 i La Navarraise 1894, fet que li valgué crítiques…

Es dedicà a la música animat per A Honegger Delannoy havia començat estudis d’arquitectura i s’interessà també per la pintura Estudià harmonia amb Jean Gallon, contrapunt amb A Gédalge i orquestració amb RolandManuel, malgrat que molts coneixements els adquirí de forma autodidàctica El seu llenguatge mostra que fou un compositor amatent als grans corrents avantguardistes, preocupat per la recerca d’un llenguatge personal tot i les influències que rebé de Honegger La seva primera obra, Le poirier de misère , estrenada el 1927 a París, estava escrita en l’estètica pròpia del seu…

Estudià a l’escola de nois que regentava el mestre Joan Clarà a la Bisbal d’Empordà, i a quinze anys féu d’ajudant El 1863 anà a estudiar a la Normal de Girona, i el 1867 el nomenaren mestre interí de Castell d’Aro Traslladat el 1868, fou nomenat mestre interí d’Espolla La seva muller, Maria Carlas, era la mestra de l’escola de noies Identificat amb la vida del poble i amatent a l’evolució del món de la cultura, fou un renovador de la pedagogia pels seus treballs d’observació directa de la natura, tant d’arqueologia com de ciències naturals, fets amb els seus deixebles Per això…

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el…

Es graduà en arts el 1951 i posteriorment fou professora en diverses universitats, entre les quals cal esmentar les de Stanford i Cornell D’uns inicis de factura clàssica i equilibrada en els primers reculls, A Change of World 1951 i The Diamond Cutters  1955, evolucionà vers una poesia formalment trencadora i fluïda que reflectí el seu compromís amb la condició femenina i de dignificació de l’homosexualitat Aquest canvi fou ja evident en el segon poemari Snapshots of a Daughter-in-Law 1963 , i persistí en els següents volums Necessities of Life 1966, Leaflets  1969, Diving into the Wreck  …