Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
aclimatació
© Fototeca.cat
Biologia
Adaptació dels organismes a condicions ambientals que els són estranyes.
Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals…
fitotró
Biologia
Botànica
Instal·lació dedicada a la investigació de la influència dels factors ambientals (llum, temperatura, humitat i elements nutritius) sobre el creixement de les plantes.
Bé que anteriorment hom feu alguns hivernacles on eren regulades algunes condicions ambientals, no fou fins a la fi del decenni 1940-50 que FW Went construí els primers fitotrons a l’institut tecnològic de Califòrnia
facultatiu | facultativa
divergència evolutiva
Biologia
Evolució diferencial dels grups d’organismes descendents d’un mateix ancessor, que mena al desenvolupament d’estructures o caràcters diferents, derivats filogenèticament d’un patró comú.
La divergència evolutiva és regida per factors genètics heretabilitat dels caràcters, mutacions, etc i afavorida per l’isolament dels grups i la seva adaptació a noves condicions ambientals
cist
Biologia
Forma de resistència (abiosi) de molts tal·lòfits (sobretot algues), bacteris i protozous, caracteritzada per l’acumulació de substàncies de reserva, lleugera disminució de volum, per deshidratació, i formació d’una coberta protectora i isoladora (encistament).
La cèllula o grup de cèllules encistades entren, així, en vida latent, que s’interromp per ruptura de la paret cística quan les condicions ambientals tornen a ésser favorables
disjunt | disjunta
Biologia
Dit de les àrees biogeogràfiques que no són contínues, és a dir, que es presenten fragmentades.
Una àrea disjunta indica que l’espècie o el tàxon ha ocupat anteriorment una àrea més estesa i que, en variar les condicions ambientals, s’ha reduït a les zones més favorables
penetració
Biologia
Percentatge d’idividus en els quals un gen, existent en tots ells, es manifesta fenotípicament.
Hom diu que la penetració és completa, o del 100%, quan el caràcter que correspon al gen es manifesta sempre en els altres casos la penetració és incompleta La penetració depèn de les condicions ambientals en què es desenvolupa l’individu i dels seus antecedents genètics
bioritme
Biologia
Variació en la funció i en alguns dels elements estructurals d’un organisme, periòdica i predictible.
Els bioritmes són presents en tots els organismes pluricellulars Hom observa, molt sovint, una correspondència entre els bioritmes i les modificacions cícliques ambientals, cosa que en destaca el valor adaptatiu Els bioritmes més generalitzats són els anomenats circadiaris circadiari, lligats a l’alternança del dia i la nit i, per tant, a l’exposició a la llum Hi ha bioritmes de cicle inferior batec del cor, moviments respiratoris i superior variacions estacionals, amb la consegüent caiguda de les fulles en els arbres caducifolis, letargia d’alguns animals, reproducció, etc al…
Martí Boada i Juncà
Biologia
Geògraf i naturalista.
Llicenciat en estudis catalans per la Universitat de Perpinyà, es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona 2001 Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny, és director de l’Observatori de Seguiment de la Biodiversitat de la Tordera i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor,…
medicina darwinista
Biologia
Medicina
Perspectiva evolutiva de la salut i la malaltia.
La medicina darwinista té com a fonament el fet que la selecció natural ha determinat les característiques fisiològiques i anatòmiques del cos humà per tal d’optimitzar l’èxit reproductor, i que la salut i la malaltia s’han d’incloure en aquests paràmetres Per exemple, considera que la regulació dels sistemes de defensa és molt sensible, per la qual cosa l’activació de les defenses i les molèsties que porta associades, com la tos i la febre, són, molts cops, innecessàries, però la seva sensibilitat contribueix a millorar l’eficàcia defensiva i, amb ella, l’èxit reproductor de l’espècie…