Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
skarn
Geologia
Nom donat a la ganga formada per silicats complexos (amfíbols, piroxens, granats, etc) en contacte amb certs indrets formadors de minerals de ferro de l’Arqueà.
Aquest terme és aplicat especialment a la ganga dels dipòsits que procedeixen de la substitució de calcàries i dolomies
cloritització
Mineralogia i petrografia
Procés de descomposició que té lloc en piroxens, amfíbols, granats, biotites i vesuvianites, a través del qual es transformen en minerals de la sèrie de la clorita.
andesita
Mineralogia i petrografia
Roca eruptiva endògena, de la família de la diorita, de color gris i quasi negre, d’estructura microlítica, bé que pot presentar fenocristalls d’andesina o d’amfíbols.
Les erupcions són de laves quasi sòlides com les del Mont Pelée Martinica o en colades que brollen juntament amb productes piroclàstics, com les dels volcans pliocènics del Cantal França Els volcans andesítics foren nombrosos al Terciari i Quaternari, bé que les principals erupcions daten del Carbonífer Entre els actuals que treuen andesites hi ha el Krakatau Illes de la Sonda, Mont Pelée i Paricutín Mèxic, que a més treu olivines
diorita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia intrusiva, holocristal·lina, formada essencialment per feldespats calcosòdics, amb predomini del sodi sobre el calci; conté amfíbols i a vegades algun piroxè, i el contingut de sílice oscil·la al voltant del 50%.
Els feldespats, generalment de colors grisos, li donen un color fosc D’una densitat de 2,75 a 3 g/cm 3 , representa el terme mitjà entre els pols àcid i bàsic Hom la troba en massisos granítics antics
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…
stress
Mineralogia i petrografia
Terme emprat per a designar els minerals com la clorita, el talc, l’albita, l’epidot, els amfíbols, etc, la formació dels quals en les roques metamòrfiques és deguda, en part, a la força orogènica (shearing-stress), per contrast amb els minerals coneguts com a antistress
.
L’illa Plana
L’illa Plana ha estat habitada des d’antic i s’ha vist força alterada per les intervencions humanes Ramon Dolç L’illa Plana 118, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’illa de Tabarca o illa Plana està situada a uns 4 km a llevant del cap de Santa Pola, a l’entrada de la badia d’Alacant Té forma allargada en direcció NO-SE, amb una longitud aproximada d’uns 1800 m i una amplària màxima de 400 m, i presenta un estrenyiment en el seu terç oest Està voltada de tres illots anomenats la Cantera, la Galera i la Nau, situats respectivament a ponent, migdia i llevant,…
Les roques ígnies de la Serralada Costanera catalana com a exemple de la geologia herciniana
Tot i que, a causa de les fractures alpines i del recobriment posthercinià, l’aflorament de roques ígnies en el sòcol de la Serralada Costanera catalana és discontinu, en aquestes serres hi ha els afloraments de granitoides més extensos dels Països Catalans Això no obstant, representen només fragments d’un gran batòlit, l’extensió total del qual ens és, ara per ara, desconeguda Els principals afloraments de granitoides són el que s’estén pel Montseny i les Guilleries, el de les Gavarres i la Costa Brava, el que a la serra de Marina s’estén des del riu Besòs fins al riu Tordera i, més al S, el…
Els factors edafogènics als Països Catalans
El sòl, com a sistema obert, és el resultat d’una sèrie de processos que poden interaccionar, reforçant-se o contrarestant-se L’acció d’uns o d’altres depèn d’un conjunt de factors del medi que s’anomenen factors formadors Clàssicament es consideren com a principals el clima, la vegetació o, en sentit més ampli, els organismes, el substrat a partir del qual es forma el sòl, la geomorfologia o posició que ocupa el pedió en el paisatge, i el temps que han actuat els processos edafogenètics A més, pot haver-hi una sèrie de factors locals com poden ésser la salinitat, la hidromorfia o la…
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…