Resultats de la cerca

Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives, per l’…

Actua com a potent dilatador dels vasos sanguinis i dels capillars i provoca la contracció de la musculatura llisa Intervé com a element desencadenant en el xoc anafilàctic anafilaxi

La seva sal sòdica és un sòlid blanc-grogós que es fon a 241-242°C amb descomposició Inhibeix l’alliberament de la histamina i de la substància de reacció lenta de l’anafilaxi SRS-A dels mastòcits És administrada per inhalació i és emprada com a agent profilàctic en l’asma extrínseca

Juntament amb el seu collega de la Universitat de París, PPortier, i amb independència de NMArthus que arribà a conclusions semblants al mateix temps, creà el concepte i el nom d’anafilaxi per a explicar tots aquells fenòmens de sensibilització provocats per la introducció d’un antigen que, en lloc de suscitar immunitat, deixa l’organisme en condicions de sofrir trastorns greus si es repeteix el contacte Féu també valuosos estudis sobre la fisiologia del sistema nerviós i s’interessà per la metapsicologia Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1913

Estudià a la Universitat de Cambridge i al Saint Bartholomew's Hospital de Londres Dirigí els Wellcome Physiological Research Laboratories 1904-14, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre la composició i els efectes del sègol banyut i sobre l’acció de la histamina en el xoc quirúrgic i en l’anafilaxi El 1914 fou nomenat cap del departament de bioquímica i farmacologia del Medical Research Council i, posteriorment, director del National Institute for Medical Research 1928-42 El 1936 rebé, juntament amb Otto Loewi, el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs sobre…

Els antihistamínics H 1 , en blocar els receptors H 1 de la histamina, tenen efecte antiallèrgic, i per tant són útils en fenòmens com la urticària, rinitis allèrgiques, anafilaxi i asma Alguns components del grup són depressors del sistema nerviós central i poden provocar somnolència i sedació Els antihistamínics H 2 bloquen els receptors H 2 de la histamina i provoquen una disminució de la producció d’àcid a la mucosa gàstrica, i per tant són útils en el tractament de les úlceres pèptiques Els antihistamínics són indicats en l’allèrgia, el mareig, la grip i el catarro, i alguns…

Són composts molt polars que ja en petites quantitats són capaços de provocar la sensibilització allèrgica L’exposició de l’individu sensibilitzat a qualsevol allergògen pot desencadenar una anafilaxi Els allergògens poden entrar en contacte de diverses maneres per inhalació pols, de casa o industrial, pollen, espores, etc per ingestió aliments, medicaments per infecció bacteris, paràsits, etc per injecció picades d’insecte, injeccions, etc per contacte amb la pell matèries industrials, medicaments, cosmètics, etc Els allergògens són usats en el diagnòstic específic de l’allèrgia…

El xoc o collapse càrdio-vascular constitueix un trastorn greu És degut a una disminució sobtada o important del flux sanguini o perfusió de diversos òrgans o teixits com ara pulmons, fetge, ronyons, cor i cervell En aquestes circumstàncies, la pressió arterial i el volum de sang que expulsen els ventricles en cada contracció disminueix considerablement, les cèllules dels teixits reben una aportació d’oxigen inferior a la que necessiten per a funcionar adequadament i, per tant, s’estableix de manera progressiva una disfunció dels òrgans anteriorment esmentats Quan aquesta situació es prolonga…