Resultats de la cerca

Els ions gasosos negatius, d’estequiometria no definida, no solen ésser anomenats anions En l’electròlisi, els anions es dirigeixen vers l’ànode

Pel fet de compartir electrons en un enllaç molecular, en l’anió hiperòxid cadascun dels àtoms d’oxigen presenta nombre d’oxidació 1,5 en comptes de 2, que és el normal Com a resultat s’obté un ió paramagnètic, és a dir, té un ió desaparellat És una espècie molt inestable i altament reaccionant També reben el nom d’hiperòxids les sals que resulten de la unió de l’anió hiperòxid amb un catió s’han obtingut diverses sals de cations alcalins i alcalinoterris Els radicals hiperòxids es formen en nombroses oxidacions bioquímiques

Presenta un caràcter bidentat, i pot reaccionar tant per l’àtom de sofre com pel de nitrogen L’anió tiocianat presenta caràcter reductor i s’oxida amb facilitat a tiocianogen Actua com a lligand en nombrosos complexos i reacciona amb l’ió FeIII per a formar un complex característic, de color vermell intens aquesta reacció té aplicació en anàlisi química

L’anió dicromat en dissolució té un color ataronjat en medi àcid es comporta com un oxidant fort Per aquesta raó i pel fet d’ésser molt estable, les seves solucions són emprades com a solucions estàndard en les valoracions d’oxidoreducció Hom coneix dicromats estables dels metalls alcalins i d’amoni, però els metalls pesants formen preferentment cromats

Les oxisals són anomenades anteposant el prefix oxi- al nom de l’altre anió present i esmentant finalment el nom del catió Tenen propietats químiques molt diverses que depenen de la natura de l’element catiònic L’enllaç metall-oxigen és, en aquests composts, generalment covalent i de caràcter múltiple Són exemples d’oxisals l’oxitriclorur de vanadi VOCl 3 i l’oxifluorur de lantà LaFO

L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada erròniament així l’aigua que…

En un sistema que consta d’un anió i un catió, els índexs poden representar-se per t + i t - , i s’acompleix que t + + t - = 1 L’origen dels índexs de transport està en el fet que, en general, els ions no tenen la mateixa velocitat de migració cap a l’elèctrode i, així, els ions més ràpids transporten més quantitat de corrent per unitat de temps La mesura dels índexs de transport pot efectuar-se pel mètode de Hittorf, basat en les diferències de concentració en les proximitats dels elèctrodes com a conseqüència de les diferents velocitats dels ions, pel mètode de la superfície de…

Són coneguts els superòxids dels metalls alcalins i el de tetrametilamoni, i només el de liti és estable a una temperatura molt baixa D’altra banda, els superòxids dels metalls alcalinoterris, magnesi, zinc i cadmi existeixen únicament en petita concentració en el si de les fases sòlides dels peròxids corresponents Hom pot dur a terme la preparació dels superòxids per oxidació amb oxigen del metall, l’òxid o el peròxid, tant directament com en el si d’amoníac líquid, i per la reacció del peròxid d’hidrogen amb bases fortes Els superòxids són composts iònics en els quals existeixen ions O 2 -…

Les regles de Fajans deriven de la consideració de la polaritzabilitat i del poder polaritzant dels ions, car el caràcter parcialment covalent de l’enllaç prové sobretot de la polarització de l’anió, que augmenta la densitat electrònica entre els nuclis

Existeixen dos tipus de pirofosfats els àcids, en els quals existeix l’anió H₂P₂O₇ 2- , i els neutres, en els quals existeix l’anió P₂O₇ 4- Els pirofosfats de metalls alcalins, que hom obté per calcinació dels ortofosfats de fórmula M I ₂₂HPO₄ són solubles en l’aigua i es troben, en solució, molt menys hidrolitzats que els ortofosfats corresponents