Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
al·lucinació antagònica
Al·lucinació auditiva verbal en la qual algunes veus s’oposen a d’altres: unes injurien el subjecte, mentre que d’altres l’animen, etc.
Són observades en la psicosi allucinatòria crònica
meprobamat
Farmàcia
Tranquil·litzant emprat en terapèutica.
Té una acció inhibidora sobre el tronc encefàlic, els ganglis basals, el tàlem i els reflexos polisinàptics produeix una acció antagònica a l’acció convulsiva de l’estricnina i del pentilenetetrazole En casos d’administració prolongada pot produir hàbit
fisostigmina
Farmàcia
Principal alcaloide extret de la fava de Calabar (Physostigma venenosum).
Forma cristalls blancs, òpticament actius, poc solubles en aigua però solubles en alcohol i èter És un derivat de l’indole És emprat com a miòtic, sialagog i antiespasmòdic, sovint en forma de salicilat, i té una acció antagònica amb l’atropina
múscul retractor
Anatomia animal
Cadascun dels músculs que, en nombre d’un o dos, tanca, en contreure’s, la closca dels mol·luscs lamel·libranquis.
El múscul retractor s’insereix a la cara interna de cadascuna de les valves de la closca, vora la xarnera La seva acció és antagònica a la del lligament elàstic, el qual, en deixar d’actuar els músculs retractors, obre les valves En el cas de lamellibranquis amb dos músculs retractors, aquests poden ésser iguals o diferents Hom també els anomena músculs adductors
calcitonina
Biologia
Hormona polipeptídica secretada per les cèl·lules parafol·liculars (cèl·lules C) de la glàndula tiroide sota la influència de la hipocalcèmia.
La seva acció principal és la inhibició de la reabsorció dels ossos, de manera antagònica a la de la parathormona, i intervé, per tant, en el metabolisme fosfatocàlcic amb efectes hipocalièmics i hipofosfatèmics Patològicament és segregada en excés pel carcinoma medullar de la tiroide, del qual esdevé un marcador tumoral important Clínicament la calcitonina és utilitzada en el tractament d’algunes malalties òssies com l’osteoporosi i la malaltia de Paget
antídot
Farmàcia
Substància que actua sobre una metzina i n’evita els efectes tòxics.
L’acció dels antídots pot ésser física, química o fisiològica Tenen una acció purament física els greixos i mucílags, que formen una pellícula a l’entorn de certes substàncies metzinoses i així retarden llur absorció, o també el carbó actiu, eficaç en virtut del seu poder absorbent En el cas dels antídots químics hi ha reacció entre l’antídot i la metzina, bé neutralització àcids i àlcalis, bé precipitació sulfats i sals de bari, clara d’ou i sals de metalls pesants, bé complexació àcid etilendiaminatetraacètic i sals metàlliques, bé transformació en un compost no tòxic acció de l’aigua…
antivitamina
Farmàcia
Substància d’estructura semblant a les vitamines, però d’acció antagònica.
Les antivitamines, segons sembla, actuen per substitució Tenen importància en quimioteràpia, per tal com alguns agents quimioteràpics, per exemple, les sulfamides, actuen bacteriostàticament pel seu caràcter antivitamínic
adrenalina
Bioquímica
Farmàcia
Aminoalcohol que constitueix la principal hormona segregada per la zona medul·lar de les glàndula suprarenal:
Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a controlar el…
hormona
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció interna, i l’…
teoria de la distribució
Economia
Anàlisi de les lleis econòmiques que determinen les parts de la renda que corresponen als diferents factors productius.
Atenent al paper específic de cada factor dins el procés productiu, hom parla de distribució funcional de la renda D’altra banda, quan hom comptabilitza totes les entrades d’un individu o grup, per conceptes diversos, fa referència a la distribució personal La corba de Lorenz mesura la desigualtat d’aquesta distribució El problema de la distribució sorgeix amb l’aparició d’un excedent que cal repartir segons un criteri de valor La seva formulació, en termes de funcionalitat dels factors productius, correspon als fisiòcrates, que, a través del tableau économique , analitzaren el procés pel…