Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
llanxa antisubmarina
Transports
Llanxa ràpida destinada a combatre submarins.
És més petita i més veloç que la llança torpedinera, i va armada, només, amb càrreges de profunditat i metralladores, aquestes per a defensar-se dels avions Hom l’empra també per a detectar submarins enemics prop de les bases navals pròpies
antisubmarí | antisubmarina
Militar
Dit de tot element destinat a combatre els submarins o a defensar-se’n.
El grau de perillositat assolit pels submarins de propulsió nuclear, especialment d’aquells que estan armats amb míssils balístics SLBM Submarine Launched Ballistic Missile, ha fet que la lluita antisubmarina sigui tal vegada el camp on s’ha produït una recerca més intensa els darrers anys Per a la detecció i localització dels submarins enemics, al costat dels sistemes clàssics hidròfons i sonar n'han sorgit altres de nous, com el MAD Magnetic Airborne Detector la detecció per satèllit de la radiació infraroja emesa pels reactors nuclears les boies SOSUS collocades als…
fragata
Transports
Mena de destructor petit, d’unes 1 500 tones i uns 100 m d’eslora.
Fou creat pels aliats durant la Segona Guerra Mundial per tal de protegir combois i fer serveis de patrulla Posteriorment, hom construí diversos tipus de fragata de major tonatge de 3 000 a 5 000 tones destinades a missions d’escorta antisubmarina i antiaèria, moltes de les quals dotades de míssils i de plataformes per al transport d’helicòpters
cunç de batalla
Transports
Disposició en què hom ordena els vaixells d’un estol en combat i que varia segons el tipus de vaixells i llur armament.
Mentre les armes bàsiques eren el cop de rostre i l’artilleria, els cunços més importants foren la línia de fila, la línia de front i la línia de marcació L’aparició de l’aviació i el submarí modificà fonamentalment les tàctiques navals i féu néixer nous vaixells portaavions, fragata antisubmarina, etc i cunços cada vegada més nombrosos i complexos
SACLANT Undersea Research Centre
Centre de recerca i desenvolupament submarí de l’OTAN.
Durant la dècada del 1950 el consell de l’OTAN decidí crear una institució de recerca i desenvolupament en el camp de la guerra antisubmarina per fer front a una possible amenaça dels submarins soviètics El 1958, el Comandament Aliat Suprem de l’Atlàntic n'aprovà la creació, que s’emplaçà a La Spezia, Itàlia, amb el nom de SACLANT Anti-submarine Warfare Research Centre El 1988 el primer vaixell oceanogràfic pertanyent a l’OTAN fou lliurat al centre, alhora que el nom d’aquest canvià a SACLANT Undersea Research Centre El 2004 adoptà el nom de NATO Undersea Research Centre NURC
forces aeronavals
Militar
Conjunt de tropes, aeronaus i vaixells que realitzen accions bèl·liques de forma conjunta.
Les aeronaus van demostrar la seva eficàcia durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment van ser adoptades per les principals armades del món Ara bé, des de llavors no s’han utilitzat en veritables batalles navals, sinó més aviat per a sostenir operacions terrestres Hi ha tres tipus de vaixells amb capacitat per a transportar aeronaus els portaavions pesants, dels quals només en té la US Navy, que transporten avions a reacció els portaaeronaus, que deriven dels portaavions lleugers i que transporten una flota mixta d’avions d’enlairament vertical ‘Harrier’ i d’helicòpters de combat i,…
creuer
Transports
Tipus de vaixell de guerra, d’un tonatge intermedi entre el del cuirassat i el del destructor, en el qual la velocitat i l’autonomia predominen sobre l’armament i la protecció.
En una força naval els creuers van a l’avantguarda, fan d’escampavies, s’ocupen de mantenir el contacte amb l’enemic, de rebutjar els atacs dels destructors adversaris, de prestar ajut als dels propis, etc a més, modernament són el suport principal dels estols de portaavions El seu antecessor, en el temps de la navegació a vela, fou la fragata Hom l’utilitzà per primera vegada durant la guerra de Secessió nord-americana Mancat inicialment de protecció, més tard fou construït amb cuirassa lleugera, doble fons cellular, cofferdams, etc Això no obstant, la veritable orientació en la seva…
dirigible
Transports
Aeronau autopropulsada i dirigida, sustentada principalment per un gas més lleuger que l’aire, com és ara l’hidrogen o l’heli.
Un dirigible consta d’un buc aerodinàmic a l’interior del qual hi ha uns quants compartiments plens del gas de sustentació A popa del buc hi ha els empenatges i els governalls de direcció i estabilitat, i a la part baixa, el sistema propulsor i la cabina per a la tripulació i els passatgers o la càrrega Estructuralment els dirigibles són de dues menes rígids i flexibles En els rígids el buc té una estructura de bancades i quadernes que li donen forma aerodinàmica i van recoberts d’un teixit impermeable al gas zepelí Els dirigibles flexibles mantenen la forma del buc per efecte de la pressió…
llanxa torpedinera
Transports
Llanxa ràpida més grossa i menys veloç que la llanxa antisubmarina; va armada amb torpedes, càrregues de profunditat i metralladores o canons antiaeris.
És talment un torpediner petit indicat per a atacar de nit amb bonança
vaixell
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran, dotada de mitjans per a navegar amb seguretat i que per les dimensions, la força propulsiva i la solidesa és apta per a navegacions o per a empreses nàutiques d’importància.
Ultra les qualitats comunes de tots els vaixells, les més importants de les quals són flotabilitat, estabilitat, solidesa, velocitat i govern, cada vaixell ha de tenir unes característiques determinades, especialment adequades a l’ús al qual és destinat, de manera que entre les dels vaixells de guerra cal destacar l’armament, la protecció i l’autonomia, i en els mercants, la capacitat i l’economia Segons els materials emprats en llur construcció, hom parla de vaixells de fusta, vaixells metàllics de ferro o d’acer i vaixells mixts Els únics vaixells de fusta construïts actualment solen ésser…