Resultats de la cerca

Són anomenades presentacions anòmales fetals les collocacions del fetus en el moment del part diferents a l’habitual —la presentació cefàlica de vèrtex— que fan difícil o impossible la sortida espontània del fetus per via vaginal En els parts prematurs són relativament freqüents les presentacions anòmales, perquè sovint el fetus no es colloca en la situació definitiva habitual fins al vuitè mes de l’embaràs La presentació podàlica o presentació pelviana és la anomalia més freqüent, caracteritzada pel fet que el fetus es troba amb el cap cap amunt, de manera que la…

Diverses malalties humanes presenten formes alterades o quantitats anòmales d’heparansulfat, com ara la síndrome d’Alzheimer i de San Filipo, entre d’altres

Hom la utilitza per a detectar la presència de cèllules anòmales provinents de la mucosa genital, especialment les cèllules atípiques característiques de les lesions canceroses Permet de detectar precoçment les lesions canceroses, quan encara no s’han constituït en tumors visibles o simptomàtics També és anomenada frotis cervicovaginal, test de Papanicolau o PAP

De vegades, la fallada es produeix en les primeres divisions del zigot i s’originen línies cellulars anòmales que formaran part de diversos òrgans de l’individu segons quina sigui la diferenciació posterior de les línies cellulars A causa del mosaïcisme, una mateixa alteració cromosòmica pot tenir diferent expressivitat en diversos individus afectats

En la β- talassèmia se sintetitzen hemoglobines F α 2 γ 2 i A 2 α 2 δ 2 clínicament es presenten en forma homozigòtica talassèmia major o anèmia de Cooley i en forma heterozigòtica talassèmia menor , molt més benigna En la α- talassèmia no se sintetitzen cadenes α i apareixen hemoglobines anòmales Hb H β 4 i Hb Bart γ 4 Les altres talassèmies talassèmia F, δ-talassèmia són molt rares El quadre clínic de la forma homozigòtica de β-talassèmia es caracteritza per anèmia hipocròmica crònica i progressiva, alteracions òssies generalitzades i hepatosplenomegàlia

L’endometriosi constitueix un trastorn caracteritzat per la proliferació de teixit semblant al que cobreix interiorment l’úter, o endometri, en localitzacions anòmales, com la paret uterina, les trompes uterines, els ovaris o d’altres òrgans no reia-donats amb la reproducció L’endometriosi és un trastorn molt freqüent que aproximadament afecta el 10% de les dones, per bé que en molts casos gairebé no origina símptomes i passa del tot desapercebuda Les dones que pateixen d’endometriosi poden tenir regles doloroses pel fet que el teixit endometrial de localització anòmala es…

Els cabells tenen una vida de 3 a 5 anys llur desenvolupament complet té lloc durant la joventut, i involuciona després de diverses maneres caiguda, generalment parcial calvície, despigmentació cabells grisos, cabells blancs , etc El seu creixement és de 0,3 mm diaris com a mitjana La forma i el color dels cabells són caràcters somatològics que varien segons les races Pel que fa a la forma, hom distingeix diverses menes de cabells l’estirat o liòtric, característic dels mongòlids, l’ondulat o cimatòtric, característic dels euròpids, i el cresp o ulòtric, característic dels nègrids Pel que…

En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a…

Alguns processos patològics poden afectar directament els òrgans o les cèllules formadors d’alguna proteïna i donar lloc a una disproteïnèmia primària o específica , com, per exemple, la malignitat de les cèllules formadores de les globulines gamma això s’esdevé en els plasmocitomes i en la macroglobulinèmia de Waldenström En alguns casos aquestes afeccions són congènites, hereditàries o no, i es tradueixen per una manca total, o gairebé, de la proteïna corresponent La hipogammaglobulinèmia o l’agammaglobulinèmia congènita i l’afibrinogenèmia congènita en són exemples Els trastorns genètics,…

El sistema immunitari, per la seva banda, també disminueix en el seu funcionament d’una manera generalitzada amb l’edat I aquest fet té conseqüències diverses Per començar, a més edat la capacitat de resposta del sistema immunitari en la seva lluita contra eventuals infeccions serà menor, de manera que alteracions d’aquesta mena que en d’altres etapes de la vida es poden considerar banals, com ho és la grip, en la vellesa poden comportar complicacions imprevistes, que sovint ocasionen una mort prematura o un deteriorament apreciable en la qualitat de vida En aquest sentit, són prioritàries…