Resultats de la cerca
Es mostren 338 resultats
Murav’ev
Història
Família russa originària de Moscòvia que s’establí a la regió de Novgorod el 1488.
Els seus membres més importants foren, a Peterburg, Nikolaj Nikolajevič Murav'ev 1794-1866, príncep Karski, que lluità com a general contra Turquia 1832 i, nomenat comandant de l’exèrcit del Caucas 1854, s’apoderà de Kars 1855, i el seu germà Mikhail Nikolajevič Murav'ev 1795-1866, general que, nomenat governador de Vílnius, reprimí amb gran crueltat la revolta polonesa 1863-64 Sergej Murav'ev-Apostol 1796-1826, que fou un dels principals revolucionaris decabristes Nikolaj Nikolajevic Murav'ev-Amurski 1801-81, general i governador de Sibèria oriental 1847-61, que conquerí el…
Castell de Rubió (Soriguera)
Art romànic
Apareix documentat a la segona meitat del segle XI El comte Artau I de Pallars Sobirà s’apoderà del castell, que estava sota la guarda del comte Ramon V de Pallars Jussà com a penyora També fou motiu de disputes entre el comte Ramon V i el comte d’Urgell Ermengol IV, que sembla que va atacar el castell Des del segle XII formà part de la senyoria dels vescomtes de Vilamur El 1282 el vescomte Ramon de Vilamur, que havia participat al costat del comte de Pallars en la revolta nobiliària contra el rei Pere i que havia estat empresonat a Lleida, va haver de donar la potestat del…
Cassandre
Història
Militar
General macedoni, fill d’Antípater.
A la mort d’aquest 319 aC disputà la regència de Macedònia a Polispercont s’apoderà d’aquest regne, i també d’Atenes, amb l’ajuda d’Antígon Monóftalmos Posteriorment, però, s’alià contra ell amb Ptolemeu, Seleuc i Lisímac En 315-302 aC lluità sovint amb els generals d’Antígon el 307 perdé Atenes, i el 302, les altres possessions al sud de Tessàlia El 309 havia fet occir Roxana i el seu fill Alexandre, i el 305 es proclamà rei de Macedònia, títol que conservà fins a la mort Fundà Tessalònica li donà el nom de la seva muller, germana d’Alexandre el Gran i la ciutat de Cassandria…
Baltasar Calbo
Cristianisme
Eclesiàstic; canonge de San Isidro de Madrid, el 1806 fou bandejat de la cort.
Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou condemnat a…
Carles Manuel I de Savoia
Història
Duc de Savoia (1580-1630).
Fill de Manuel Filibert I, desplegà molts esforços diplomàtics i militars per a l’enfortiment i la independència del seu estat i oscillà en les seves aliances amb francesos i espanyols Intervingué en les guerres de religió de França i, d’acord amb la lliga Catòlica, s’apoderà del marquesat de Saluzzo 1588 i intervingué a Provença, d’on es nomenà comte 1589-90 Vençut per Enric IV de França, pel tractat de Lió 1601 li cedí els territoris de Bresse, Bugey i Gex a canvi de Saluzzo Intervingué al costat de França en la qüestió de la Valtellina 1622, i al costat de Felip IV en la…
‘Alī Bey
Història
Bei d’Egipte (1766-73).
De família grega cristiana, a 13 anys fou raptat i venut com a esclau al bei d’Egipte, Ibrāhīm Es convertí a l’islam i aviat aconseguí el favor del bei, que l’alliberà En morir Ibrāhīm començà a intrigar per tal d’arribar al poder, i el 1766 s’apoderà del govern S'independitzà pràcticament del soldà de Turquia i, després de consolidar la seva posició militar i política amb una sèrie de reformes, començà un programa d’expansió territorial en poc temps aconseguí de posar sota el seu control la major part d’Aràbia i d’aliances negociacions amb Venècia i Rússia Durant l’ocupació de…
Antonio de Acuña
Cristianisme
Nom amb el qual és conegut Antonio Osorio de Acuña, eclesiàstic castellà.
Realitzà diverses missions diplomàtiques al servei de Ferran II, el qual el nomenà ambaixador a Roma El 1507 aconseguí que Juli II el fes bisbe de Zamora El consell de Castella s’hi oposà, però Acuña s’apoderà de la ciutat i poc després obtingué el reconeixement dels reis Participà a la guerra de les Comunidades al capdavant d’un exèrcit d’eclesiàstics i de ciutadans de Zamora, d’on fou aviat expulsat pel comte d’Alba de Liste, i es traslladà aleshores a Tordesillas El 1521 conquistà Toledo, on el poble el proclamà arquebisbe en capitular la ciutat, intentà de passar a França,…
Jacques-Étienne Macdonald
Història
Militar
Militar francès d’origen irlandès.
Lluità a Itàlia a favor de Napoleó i fou governador de Roma 1798 Per la seva participació en la victòria de Wagram fou creat duc de Tàrent 1809 Napoleó el nomenà el 1810 governador general de Catalunya en substitució d’Augereau Intentà una política de francesització dissimulada Féu una reforma tributària i combaté les tropes catalanes per tal d’assegurar la regularitat dels proveïments des de França Ocupà Solsona, i en féu incendiar la catedral saquejà i incendià Manresa i Moià Cooperà amb Suchet i posteriorment s’apoderà del castell de Figueres Lluità també al País Valencià El…
Frédéric Armand de Schömberg
Història
Militar
Militar francès d’origen palatí.
Lluità a favor de Suècia en la guerra dels Trenta Anys Al servei de França, assolí el grau de tinent general 1655 Lluità en les batalles de Valenciennes 1656, Les Dunes 1658 i a Portugal, on rebé el comtat de Mertola 1665 El 1668 es naturalitzà francès Durant les guerres contra Carles III lluità a Flandes i el 1674 li fou confiat l’exèrcit del Rosselló, amb el qual penetrà al Principat i s’apoderà de Figueres 1675, atacà Girona, saquejà l’Empordà i recuperà el castell de Bellaguarda Fou creat mariscal de França per Lluís XIV, però com a protestant hagué d’emigrar a Portugal en…
Morosini
Antiga família aristocràtica de Venècia.
En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657, perdé el comandament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina