Resultats de la cerca

Fou el més gran historiador de l’antiguitat cristiana Participà en la controvèrsia ariana i proposà una solució de compromís Escriví panegírics de Constantí, obres apologètiques, bíbliques i dogmàtiques, però les més importants són les històriques, entre les quals es destaquen una crònica ~303 i la Història eclesiàstica , que constitueix un recull de fets històrics, documents i escrits de l’Església primitiva fins a la victòria de Constantí 324

Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s’ordenà el 1837 Fundà la Revista Católica 1844 i publicà obres piadoses i apologètiques com La Revolución, el gobierno y las monjas 1850 Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona Bisbe de Vic 1854, inicià la reforma parroquial i la publicació del Boletín Oficial del Obispado el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona

Ingressà al monestir de San Martín, de Santiago de Compostella, on s’ordenà el 1834, poc abans de l’exclaustració Després d’aquesta, se n'anà a l’abadia d’Itala Cava, a Salern Itàlia, i d’allà a les Missions d’Austràlia Occidental Fundà un monestirmissió al nord de Perth i el 1847 fou nomenat primer bisbe de Port Victòria 1849 Cansat de treball i lluites, el 1859 renuncià el càrrec retornà el 1861 i s’installà a Madrid, amb el títol de bisbe titular de Daulia El 1863 fundà, amb Antonia de Oviedo, la Congregación de Oblatas del Santíssimo Redentor, per a la regeneració de les dones, que s’…

Estudià dret Residí a Madrid des de la dècada del 1780 fins a l’inici del s XIX, on publicà una sèrie de traduccions i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91, que difongueren les idees de l’il-luminisme El 1807 fou nomenat cronista de Palma El 1808 jurà la constitució de Bonaparte en nom de Mallorca, fou secretari d’estat i ministre de l’Interior de Josep I i s’exilià fins el 1814 Tota la seva obra és en castellà i està composta per nombroses traduccions Brisson, Young, Fénelon i Addison, escrits de tipus històric, com uns Apuntes para formar una historia…

Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’Acadèmia de…

Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús 1884 i s’especialitzà en temes de teologia Fundà i dirigí la revista mensual La Educación Hispanoamericana 1904-08 Fou conseller d’instrucció pública 1921-26, collaborador assidu de Razón y Fe , de la Catholic Encyclopedia , i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901 El modernismo religioso 1908, La piedad ilustrada 1910, Ascética ignaciana 1915, i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia…

Malgrat una dependència històrica de l’antiga De rebus Graecorum per al retorn dels ortodoxos, de Gregori XIII 1573, la fundació és deguda a la iniciativa de Gregori XV 1622 El 1641 li fou incorporat el collegi Urbanià, fundat pel valencià Joan Baptista Vives 1605 per a la instrucció de sacerdots d’arreu del món Del 1626 al 1907 posseí impremta pròpia, que difongué, en les llengües més variades, obres apologètiques, litúrgiques, teològiques i de viatges Exercí una gran activitat missionera, assistencial i educativa en els nous territoris descoberts, sovint en conflicte amb els…

Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la mètrica castellana…

El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947 Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya Ha pres denominacions diverses Revista de Estudios Franciscanos  1907-13, Estudios Franciscanos  1912-22, Estudis Franciscans  1923-36 i Estudios Franciscanos  des del 1947 Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó 1913, Miscellània tomista 1924, Franciscàlia 1928, i Miscellània lulliana 1935 La collecció consta de més de setanta-quatre volums

Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1846 i en filosofia i lletres a Madrid 1857, fou professor de retòrica i poètica a Madrid 1848-61 i a Barcelona 1861-76, i el 1875 fou nomenat director de l’Institut de Barcelona Publicà poemes satírics a El Guardia Nacional  1840 i El Constitucional 1843, i crítiques a El Genio  1844-45 i El Ángel Exterminador  1845, amb els pseudònims Garibay o Serafinito Garibay i Yo Faringhea Primer es mogué en el cercle liberal i progressista de Víctor Balaguer, però, amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, passà a…