Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
apotecari | apotecària
Farmàcia
Aquell que, antigament, preparava medicaments.
A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302…
farmacèutic | farmacèutica
Farmàcia
Persona que exerceix la farmàcia com a professió, bé com a titular d’un establiment per a la preparació de fórmules magistrals i dispensació de productes farmacèutics, bé com a preparador dins la indústria farmacèutica, bé com a realitzador d’anàlisis clíniques.
Per a l’exercici d’aquesta professió hom exigeix el títol universitari de llicenciat en farmàcia i la qualitat de membre d’un collegi oficial A l’Estat espanyol, els moderns collegis de farmacèutics sorgits des del s XIX esdevingueren collegis oficials el 1934, federats en la Unión Farmacéutica Nacional A Catalunya, en 1931-39 hi hagué un Collegi de Farmacèutics de Catalunya, amb delegacions a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona Des de 1938-41, els collegis de l’Estat espanyol depenen del Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos de España L’ensenyament públic de la farmàcia…
farmàcia
© Fototeca.cat
Farmàcia
Ciència i art de conèixer les substàncies amb acció medicamentosa i la manera de combinar-les per obtenir els medicaments.
Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència farmacèutica, que s…
medicament
Farmàcia
Substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques, tant si produeix el guariment suprimint la causa de la malaltia com si només n’atenua els símptomes.
Hom pot classificar els medicaments en formes oficinals o galèniques , és a dir, productes naturals preparats i combinats per l’apotecari segons les fórmules d’un determinat codi, preparacions magistrals , prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques, i medicaments especials , designats per un nom enregistrat, la composició, l’eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial El medicament és presentat en una forma medicamentosa adaptada a una…
camarlenc
Història
En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics —llevat el de taula— del sobirà.
A la cort dels reis catalans era el cap dels serveis de la cambra reial Hom pot trobar-ne un precedent en el comes cubiculariorum de la cort visigoda Les seves funcions foren fixades a les ordinacions del 1344 de Pere III hi havia dos camarlencs un dels quals era el primer camarlenc , i a ells corresponia la guarda i custòdia del rei, l’aparellament de la cambra reial o de la tenda de campanya, el proveïment i la cura del vestuari i de l’armeria del rei, i la guarda del segell secret esdevenien cavallers pel fet d’exercir el càrrec i podien dormir armats a la mateixa cambra reial D’ells…
aconductar
Concertar (algú o alguna entitat) amb un metge, un apotecari, etc, la prestació dels seus serveis professionals mitjançant una retribució determinada, mensual o anual, feta en diners, en espècies, etc; pràctica especialment usual en el medi rural amb relació al metge.