Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
núvol antropogènic
Meteorologia
Núvol el procés de formació o desenvolupament del qual és influït directament per l’activitat humana.
Exemples d’antroponúvols són els núvols cirriformes produïts pels deixants de condensació dels avions, els núvols formats a les àrees industrials o els produïts en incendis o explosions En el cas dels avions, l’àrea afectada pels deixants de condensació pot ser molt gran, capaç de fer disminuir apreciablement la radiació solar incident a la superfície terrestre, essent considerat com un factor a tenir en compte en el canvi climàtic antròpic
gravetat
Física
Força d’atracció que, a causa de la gravitació, és exercida per la Terra o per un astre qualsevol sobre els cossos materials i que els fa caure amb una acceleració, anomenada acceleració de la gravetat g, que és independent de llur massa.
El valor de g varia amb la distància al centre de la Terra i, localment també varia per la presència en el subsol de materials de densitat apreciablement diferent a la mitjana gravimetria La composició de la gravetat amb les altres forces presents a l’entorn d’un astre efectes centrífugs, etc en determina la pesantor Recreació del fenomen de la gravetat Valors de la gravetat g, al nivell del mar i per a diferents latituds latitud º g m/s 2 0 9,78039 10 9,78195 20 9,78641 30 9,79329 38 9,79995 39 9,80083 40 9,80171 41 9,80261 42 9,80350 43 9,80440 50 9,81071 60 9,81918 70 9,…
ocular
Física
Lent o sistema de lents d’un instrument òptic que és situat en el lloc on l’observador aplica l’ull i que serveix per a augmentar la imatge produïda per l’objectiu.
L’ocular constituït per un sistema de lents és anomenat positiu o bé negatiu , segons que el pla focal del sistema sigui situat, respectivament, entre les lents del sistema o no Els instruments que consten d’un ocular són la ullera astronòmica, el telescopi i el microscopi L’ocular més simple consisteix en una lupa ordinària, i és poc emprat, perquè únicament dóna bones imatges en un camp bastant petit Un segon tipus d’ocular és l’anomenat ocular de Huygens , que és un sistema de dues lents planoconvexes generalment no presenta les aberracions d’astigmatisme i de distorsió, té un camp de…
emulsió
Fotografia
Substància química fotosensible amb la qual hom recobreix uniformement el suport de les pel·lícules i dels papers fotogràfics ( fotografia
, pel·lícula
).
En el cas d’una pellícula de blanc i negre, l’emulsió és formada per una mescla d’halogenurs d’argent bromurs i iodurs d’argent en suspensió en gelatina, els quals, per l’acció de la llum, es converteixen en argent negre, que s’evidencia després del revelatge també poden ésser materials que experimenten canvis en llur estructura cirstallina i que, en realitzar el revelatge i el fixatge, originen la imatge La resposta d’una emulsió, el seu grau de sensibilitat, és especificada per la seva corba característica Per al cas d’una emulsió en blanc i negre, hom representa aquesta corba com la…
radó
Química
Element químic gasós, de nombre atòmic 86, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica, el més pesant dels gasos nobles.
Fou descobert l’any 1900 per F E Dorn, que l’anomenà “emanació del radi”, i aïllat l’any 1908 per W Ramsay i R W Gray, que l’anomenaren nitó En són coneguts 18 isòtops, tots radioactius, alguns dels quals reben noms específics d’acord amb l’element del qual provenen 2 2 0 Rn toró, 2 1 9 Rn actinó El més estable d’aquests és el 2 2 2 Rn, que s’originia a partir del 2 2 6 Ra mitjançant emissió α, gaudeix d’una vida mitjana de 3,8 dies, i origina poloni per emissió α 2 2 2 8 6 Rn → 2 1 8 8 4 Po + 4 2 He El pes atòmic de l’element respecte a aquest isòtop és de 222, 02 El 2 2 2 Rn és un gas…
finestra atmosfèrica
Astronomia
Interval de l’espectre electromagnètic que conté aquelles radiacions que no són absorbides o reflectides apreciablement per l’atmosfera d’un planeta.
L'atmosfera terrestre presenta la finestra visible entre 300 i 900 nm, i la finestra ràdio entre 1mm i 15 m de longitud d’ona
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
La fossa del Rosselló
És una fossa tectònica limitada principalment per dues falles normals, la de la Tet al N que continua cap a l’W i determina les fosses del Conflent i de la Cerdanya i la del Tec al S La primera separa la fossa del Rosselló dels massissos de l’Aglí i de les Corberes la segona la separa del «horst» del roc de Frausa i l’Albera, que és un gran bloc de materials del sòcol hercinià, basculat cap al S, entre les fosses del Rosselló i l’Empordà A més, relacionades amb la fossa, hi ha un conjunt de fractures d’orientacions variades NE-SW, NNE-SSW, NNW-SSE que van generar, durant l’Oligocè superior…
La mar Mediterrània
Consideracions generals La Mediterrània és una de les mars marginals més grans del planeta Té una llargada d’uns 4000 km, però la seva amplada màxima és tan sols d’uns 700 km Les seves aigües són distribuïdes en dues grans conques l’oriental i l’occidental, unides per l’estret de Sicília i, dins de cadascuna, en subconques més petites l’Algero-balear, la Tirrena, la Jònica, la d’Heròdot i la de llevant, d’W a E Les fondàries màximes són a la ratlla dels 5000 m a la conca Jònica i les fondàries de més de 2000 m són comunes a totes les conques Per la part de terra, és voltada de sistemes…
televisió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Transmissió a distància d’imatges en moviment i de sons per mitjà d’ones electromagnètiques o bé de cables.
A l’emissora, les imatges a transmetre són convertides en senyals elèctrics mitjançant la càmera de televisió, la qual, proveïda del tub analitzador adequat, fa l’ exploració de la imatge El senyal corresponent a la imatge, anomenat senyal de vídeo , és transmès juntament amb el de so o senyal d’àudio , dins un canal determinat, mitjançant dues portadores d’imatge i de so, respectivament d’una freqüència molt elevada VHF o UHF Aquestes dues informacions són rebudes al receptor, que s’encarrega de restituir la imatge en el tub i el so per mitjà dels circuits adequats Hi ha diversos sistemes de…