Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i…

Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la collectiva del 1908 a la Sala Parés Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, en la Sisena Exposició Internacional 1911 i en les municipals del 1922 i el 1923 El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928 Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930 i del Saló de Primavera del 1934 Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-20…

Llicenciat en història i doctor en ciències exactes, fou professor de la Facultat de Ciències de la Universitat de València i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Molt actiu en les files del valencianisme cultural de la dècada del 1920, fundà i dirigí la revista Cultura Valenciana 1926-31, publicació trimestral de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, de clara orientació conservadora, i el 1928 creà, juntament amb el marquès de Lozoya, la càtedra Lluís Vives de la UV Ja després de la Guerra Civil Espanyola, dirigí la revista Esto Vir 1952-55, publicada per la Congregació…

Vida i obra Durant la seva infantesa habità a Girona i més tard a Barcelona Algun temps després es feu pare mínim i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 Entre el 1670 i el 1673 habità un temps a Madrid i obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó Els últims anys de la seva vida els visqué als convents de Barcelona i de Manresa Escriví diversos llibres de tema religiós, però és més rellevant la seva tasca com a historiador, tot i que les seves tesis sovint són inexactes i tendencioses Destaquen els se-güents Sermó dels illustríssims màrtirs i patrons de la…

A mitjan anys noranta era parlada per uns 38 milions de persones, 33530000 de les quals la tenien com a llengua materna a Ucraïna, on és oficial La resta dels parlants és repartida per les diverses comunitats ucraïneses del món, especialment a Rússia i a alguns altres estats de l’antiga URSS, part de l’Europa oriental, els EUA i el Canadà Amb la cristianització del regne de Kíev, el vell eslau procedent de Bulgària fou introduït com a llengua escrita de l’Església oriental eslava Només en la literatura profana documents, cròniques, comèdies s’introduïren elements del llenguatge colloquial,…

Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular Durant una primera etapa 1908-09 difongué texts del mateix Bernat, de Blasco i Ibáñez, d’Oller i Rabassa, de Morales i San Martín, etc En algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’usar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble La…

La parròquia de Marçà és documentada per primera vegada a la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’arxidiòcesi de Tarragona el 1154 Tanmateix la vinculació d’aquesta parròquia a Tarragona durà poc, perquè en la dotalia de la catedral de Tortosa del 1178 hom assignà al seu bisbat, entre d’altres, l’església de Marçà amb els seus termes La inclusió definitiva de la parròquia de Marçà dins el bisbat de Tortosa es produí el 1203 arran d’un pacte entre el bisbe de Tortosa i l’arquebisbe de Tarragona sobre els límits dels seus bisbats Més endavant també és esmentada els anys 1279-80 en les…

Publicà, en gallec, Cartafol de poesía 1935 i, en castellà, Al aire de tu vuelo 1941 i Baladas, cantigas y donaires 1947 Reprengué l’obra gallega el 1951 amb Musa alemá versions de poetes alemanys Situats, aquests llibres, en la línia imaginista i arcaïtzant de la poesia gallega de la preguerra, O sono sulagado 1954 significa un canvi decisiu en la seva concepció de la poesia, i Longa noite de pedra 1962 en fa la figura fonamental de la poesia compromesa i el poeta gallec de la postguerra més llegit El sarcasme, la denúncia apassionada i la referència constant a la problemàtica…

Lluità a Marató i Salamina Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses 472 aC i la trilogia tebana 467 aC —de la qual resta Els set contra Tebes , que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip —, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees 470 aC El 458 aC guanyà un concurs amb l' Orestíada , l’única trilogia completa que n'ha restat Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada Introduí en la representació dramàtica un segon actor i, seguint…

El fundà el monjo Sentimir al principi del s IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’aleshores per…