Resultats de la cerca

Desconeixem on era situada aquesta església, i és difícil assegurar si realment existí, ja que l’únic esment que en coneixem es basa en un document datat abans del 1157 en què Ramon, germà del comte Arnau Mir, feu donació a Santa Maria de Mur d’un mas situat al vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn

Malauradament no es tenen notícies documentals d’aquesta capella, ni del seu terme, que, a la darreria del segle XV era ja un lloc despoblat, integrat al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, i que comprenia els antics llocs de Castellarnau, Romadriu, Colomers i Serret En la visita pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, en el terme de Burg consta la capella de Santa Magdalena, referència a l’actual capella sota aquesta advocació que es conserva al terme de Farrera, però que no podem assegurar que sigui la successora de la primitiva església de la Ribalera,…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellbell, sota mateix del castell Sempre ha tingut categoria de parròquia El lloc de Castellbell és documentat des del 924, i l’església no surt documentada fins que abans del 1154 apareix com a parròquia, però com sigui que no consta l’advocació sinó només el nom del lloc Castel Bel , no podem assegurar que la referència correspongui a aquesta església i no a la de Santa Maria del Vilar, molt més documentada Amb tot, el 1685 ho era, encara que el rector vivia a Santa Maria del Vilar, que era una sufragània, com les antigues…

Situada dins l’antic terme del castell de Callús, o molt a prop dels seus límits No sabem si funcionà com a temple o era un topònim que donava nom a una església antiga L’església apareix citada el 1013 com el lloc que diuen Sant Sebastià al terme del castell de Castellet Callús El 1020 i el 1032 uns béns eren situats a Callús, prop de Sant Sebastià, i el 1024 uns molins situats a Torroella afrontaven a tramuntana amb el riu Garces torrent de la Portella i amb la roca de Sant Sebastià Per aquestes dades creiem que aquesta església devia trobar-se situada als voltants d’on avui s’aixeca el…

De la capella de Sant Jaume que pertanyia al castell de Sant Jaume, al qual probablement donà nom, només es coneix un esment, que correspon a la deixa que li féu Arnau Mir de Tost en el seu testament del 1067 En canvi el castell de Sant Jaume és esmentat a partir de l’any 955 en la donació del comte Borrell d’un alou situat al seu terme a Santa Maria de la Seu Al segle XIII reapareix aquest castell com a possessió de la família Pinós, senyors de Banat i Vilanova de Banat A la visita pastoral del 1758 de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Cerc, figura la capella annexa de Sant Jaume,…

Ermita o capella situada a la part meridional del poble de Juià Fa molts anys que està sense culte i ruïnosa, segons el testimoni de Monsalvatje del 1909, però conserva encara el perímetre dels seus murs fins a l’indret del teulat i un campanaret d’espadanya perpendicular a la façana Es creu que és l’antic monestir femení de Sant Joan Salerm, que per manca de comunitat es va refondre el 1368 amb dos priorats empordanesos de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella Devia ser una petita comunitat de donades que seguien la regla de Sant Benet i es devia originar, com tantes…

Malauradament no s’ha trobat cap notícia històrica que faci referència a l’església de Sant Joan i Sant Miquel de Solans, sufragània de la parròquia de Guils, ni tampoc de la població, abans del segle XV Al final d’aquest segle, com que Solans pertanyia al vescomtat de Castellbò, apareix en el capbreu d’aquest vescomtat del 1493-94 i en el posterior Spill …, redactat al principi del segle XVI, inclòs a la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò S’hi especifica que en aquest lloc, habitat per en Rocell i en Bortolà, hi havia tres carlanies, totes elles en mans de membres del llinatge…

El primer esment d’aquesta església es troba a l’acta de consagració de Santa Maria de Merli del 1122, on apareix mencionat el puig de Sant Pere L’església era emplaçada als espadats de la serra del Jordal, en un lloc de dificilíssim accés Només resten unes poques filades i encara en part refetes, que permeten de veure’n l’estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau No es conserva cap finestra, ni es pot assegurar on era la porta, potser a la façana sud No es pot precisar tampoc quina era l’estructura de les seves cobertes,…

Sarcòfag Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult Francesc Caula relaciona aquest sarcòfag amb…

Segons Rémy Comet, Sant Joan de Toran era una propietat i un hospici dels frares hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, documentat abans de l’any 1266, igual com Sant Pèrir de Frontès, de la vall de Luishon Tot i que es trobava fora de la Vall, hi tenia força propietats i tenia cura del port d’Eht Portilhon, que comunicava Bossòst amb Banheres de Luishon Per això quan l’any 1266 hom volgué dur a terme una reforma de la comanda de Frontès, hi assistiren com a representants de la Vall el noble Ademar de Bossòst i els cònsols Martí Camon i Garcia Carrera De Sant Joan de Toran situat a la part…