Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà

Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora…

Formà part de la primera generació de musicòlegs americans formats a Europa que aplicaren a Amèrica els criteris de la musicologia europea Es formà a les universitats d’Estrasburg i Munic, i el 1905 emigrà cap als Estats Units Allà fou editor de la Boston Music Company 1909-22, columnista i editor del "The Musical Quarterly" i cap de la secció musical de la Biblioteca del Congrés Biblioteca Nacional d’EUA en 1922-34, de la qual posteriorment fou assessor de musicologia Fundà la Societat Musicològica Americana juntament amb O Sonneck i O Kinkeldey Com a compositor fou autor de…

Estudià al Conservatori de Copenhaguen entre el 1896 i el 1898 Inicià la seva carrera musical tocant com a violinista en diferents orquestres El 1907 abandonà el seu país per anar a ampliar els estudis a Alemanya, Àustria i Itàlia Quan retornà a Dinamarca començà la seva carrera com a director Dirigí l’orquestra de la Societat Euphrosyne 1914-20 i fou assessor musical a la Ràdio Danesa Com a compositor, cal situar-lo en els darrers moments del Romanticisme tardà Mantingué, fins ben avançat el segle XX, un llenguatge musical conservador El seu catàleg, força extens, és compost per…

Començà els estudis de medicina a la Universitat de Durham, però aviat els abandonà per dedicar-se exclusivament a la música Fou alumne de H Howells entre el 1942 i el 1946 Del 1951 al 1980 feu d’assessor musical de la BBC Com a compositor evolucionà des d’un atonalisme inicial cap a un llenguatge més tradicional Les seves obres són notables per una sòlida construcció formal i per les harmonies diatòniques És autor d’onze simfonies 1951-90, quinze quartets de corda 1952-91 i llibres com Carl Nielsen Symphonist 1952, Sibelius and Nielsen 1965, The Essence of Bruckner 1966, revisat…

Deixeble de Víctor González a París 1927-29 i de Theodor Frobenius a Dinamarca 1930 Durant els anys trenta treballà com a assessor a Hamburg, on el 1949 obrí el seu propi taller d’orgueneria dedicat a la restauració i a la construcció d’instruments Els seus nous orgues estaven basats en criteris històrics i de retorn a la sensibilitat de la tracció mecànica i al temprament antic Aviat el seu prestigi fou internacional Amb tot, sempre es resistí a ampliar la seva factoria, ja que volgué exercir personalment el control artístic de les seves obres Construí més d’un centenar d’orgues…

Estudià piano amb el seu pare, i després prosseguí la seva formació a Dresden, on amplià els estudis de piano i n’inicià els de composició Posteriorment es traslladà a Frankfurt, on treballà amb F Draeseke i H von Bülow El 1885 fou nomenat director de la New York Symphony Society, càrrec que ocupà fins el 1894, any en què fundà la Damrosch Opera Company, una companyia lírica alemanya que presentà diverses òperes en una gira pels Estats Units de cinc anys de durada Estrenà diverses obres de Gustav Mahler i Anton Bruckner als EUA, i entre el 1924 i el 1947 fou assessor musical de l…

Destacà com a intèrpret de violí des de molt jove i fou deixeble d’E del Pino i P Jofre Dedicat a la investigació sobre les diferents escoles i tècniques de violí, feu nombroses conferències i collaborà en publicacions i revistes Fou fundador i integrant de diverses agrupacions artístiques, i director i assessor d’importants entitats, algunes d’àmbit internacional A més, fou catedràtic al Conservatori del Liceu de Barcelona d’assignatures com història de la música i estètica, entre d’altres Els violinistes italians sis-centistes 1922, Sonates primitives italianes, franceses i alemanyes 1922,…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Del 1937 al 1943 estudià al Conservatori de Basilea amb P Baumgartner, G Güldenstein, E Mohr, W Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabada la seva formació, assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, a les classes de W Fortner i E Krenek Fou professor del Conservatori de Basilea 1943-45, del Conservatori de Berna 1945-50 i de l’Acadèmia de Música de Berna 1951-84 i assessor musical a Ràdio Basilea La seva obra revela un domini notable del llenguatge contrapuntístic, amb clares reminiscències de Bartók i unes harmonies hereves de la…

Estudià a les universitats de Harvard, Texas i Columbia, i el 1939 es llicencià amb un treball d’antropologia Des del 1937 treballà a l’Arxiu de la Cançó Folklòrica Americana de la Biblioteca del Congrés, com a ajudant del seu pare, John A Lomax, també musicòleg Posteriorment fou director del departament de música folklòrica de la discogràfica DECCA 1946-49, i ha participat en nombrosos programes de ràdio sobre música popular dels Estats Units i la Gran Bretanya Ha exercit com a docent en diferents universitats i com a assessor de festivals de música folklòrica nord-americans…