Resultats de la cerca

En l’assignació estàtica hi ha una destinació prèvia dels recursos als processos o a les tasques, preveient necessitats futures en l’assignació dinàmica hi ha una destinació dels recursos als processos o a les tasques, a mesura que són necessaris Posant tots els recursos, i en tot moment, a la disposició de tothom que tingui el dret de fer-ne ús, l’assignació dinàmica millora força el funcionament global del sistema, però també pot ésser la causa d'interbloqueig Per contra, l’assignació estàtica sobredimensiona les necessitats del sistema en…

L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en…

L’accés per consulta a una variable que no té assignat cap valor és una de les principals fonts d’errors en l’execució de programes És per això que hom sol distingir les variables inicialitzades que han estat objecte d’alguna assignació de les no inicialitzades que no han estat mai objecte de cap assignació

L’aleatorització assegura la teòrica impredictibilitat de l’assignació dels participants als diferents grups d’intervenció de l’estudi que tots els participants tinguin la mateixa probabilitat de ser assignats i, finalment, contribueix a fer que els possibles factors de variabilitat entre els participants es distribueixin de manera aleatòria entre els diferents grups d’estudi Aquest procediment s’efectua mitjançant l’assignació dels individus segons una taula de nombres aleatoris

Donada una corba C a l’espai, parametritzada per l’assignació t ∈ a,b → r t = x t , y t , z t , i una funció vectorial f definida i fitada sobre la corba C , f C ⊂ℝ 2 →ℝ 3 , definida per l’assignació r → f r = f 1 r , f 2 r , f 3 r , la integral de línia és valor donat per la integral quan aquesta existeix Hom l’anomena integral de f al llarg de C

Donada una superfície S a l’espai, parametritzada per l’assignació u,v ∈ D ⊂ℝ 2 → r u,v = x u,v , y u,v , z u,v , i una funció real f definida i fitada sobre S, f S ⊂ℝ 3 →ℝ, definida per l’assignació r → f r , valor donat per la integral quan aquesta integral doble existeix Hom l’anomena integral de f sobre S Hom pot definir també la integral de superfície d’una funció vectorial Donada la superfície S , i una funció vectorial definida i fitada sobre S , f S ⊂ℝ 3 →ℝ 3 , la integral de f sobre S o flux de f a través de S és la integral quan aquesta integral…