Resultats de la cerca

El 1919 descobrí l 'efecte de Barkhausen i construí un aparell capaç de fer-lo audible També estudià la producció d’oscillacions mitjançant vàlvules electròniques i descobrí el criteri dit de Barkhausen que estableix la condició per a obtenir-les

S'utilitza, per exemple, en els radars i en els sonars per a millorar la resolució en la detecció d'objectes L'equivalent anglès chirp 'piulet' es basa en el fet que aquest senyal pot tenir una rèplica audible que recorda la piulada d'un ocell

Gràcies a la forma de l’obertura, les modificacions de diàmetre i els canvis específics de volum, el canal forma unes cavitats de ressonància que contribueixen a afavorir i a augmentar en intensitat les freqüències pertinents de cada realització fonemàtica per tal de fer-la audible

De timbre suau i profund, més o menys semblant al dels bordons dels instruments de corda -d’aquí el seu nom-, aparegué al teclat manual durant el segle XVI als Països Baixos Ha originat una família que cobreix tota l’extensió de l’escala sonora audible, des dels sons greus del 32’ -do-1- fins als més aguts del 2’ -do8-

Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…

El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols…

Estudià al Radcliffe College i fou professora en diverses universitats nord-americanes Centrà les seves investigacions en el camp de la teoria del coneixement a partir del pensament del filòsof alemany Ernst Cassirer El problema de l’estatut cognitiu de la música -què i com significa, si és que significa quelcom- esdevingué la matriu de la resta de la seva reflexió sobre l’art "La música fa audible el temps", afirma en Feeling and Form 1953, llibre on continua la tasca iniciada en Philosophy in a new Key 1942 Aquest temps és definit en termes de durada, com l’experiència d’una…

Actualment és el joc simple més agut de l’instrument excepte en els orgues italians Aparegué ja al segle XVI, en la descomposició del Blockwerk unitari, fins i tot duplicat i triplicat a causa de la seva debilitat Cadascun dels seus tubs sona una vint-i-dosena justa interval equivalent a tres octaves més amunt de la nota que correspon a la tecla polsada, sempre per sobre del flautat de 8', reforçant-li així el vuitè harmònic El tub més greu només té 1’ 30,48 cm de llargada, per la qual cosa en arribar al sol4 aconsegueix el sostre més agut, artísticament audible, i torna a reprendre una…

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica en forma de traç espiral, de tal manera, que una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc així format tornaria a vibrar com amb el so original, el reproduiria i el faria audible Aquest aparell reproductor fou anomenat fonògraf , i després de diversos perfeccionaments començà a ésser explotat comercialment als EUA vers l’any 1887 Columbia Phonograph Company Al cap de poc temps Emil…

Inicià els estudis de violoncel a Leningrad i posteriorment els perfeccionà a Moscou amb M Rostropovič, però aviat tornà a Leningrad per estudiar composició amb B Arapov En general, la seva música no ha seguit mai cap forma preestablerta, i sempre presenta algun element insòlit Així, ha creat una manera personal de viure i fer viure el fenomen musical, totalment independent dels circuits i els sistemes habituals En la seva obra es poden trobar des d’un striptease coreogràfic 1966 o la inclusió del rock Rock pagà , 1982 fins a situacions extremes, com a Solaris 1980, per a 35 gongs javanesos…