Resultats de la cerca
Es mostren 190 resultats
La UE posa fi a l’embargament de carn de vedella britànica
La Comissió Europea posa fi a la crisi de les “vaques boges” en aixecar la prohibició implantada al març del 1996 contra l’exportació de carn bovina de la Gran Bretanya La Comissió autoritza l’exportació d’aquesta carn a partir de l’1 d’agost sempre que es tracti d’animals nascuts després de l’1 d’agost de 1996 El sector boví prepara una forta estratègia comercial per a recuperar la competitivitat, ja que en el cas d’Irlanda del Nord, on les exportacions es van autoritzar fa més d’un any, no hi ha hagut una reactivació de les vendes a l’exterior
Expiren els drets de Mein Kampf
L’autobiografia d’Adolf Hitler, Mein Kampf , que conté la doctrina del nazisme, pot ser novament publicada i venuda legalment a Alemanya La llei europea de la propietat intellectual estableix el primer de gener després dels 70 anys de la mort de l’autor en aquest cas, el 30 d’abril de 1945 com a data en què els drets d’una obra passen al domini públic Després de la Segona Guerra Mundial els drets de Mein Kampf van ser cedits al land de Baviera, que no va autoritzar-ne cap reedició L’Institut d’Història Contemporània de Munic publica en aquesta ocasió una versió anotada i…
detenció
Dret penal
Acció mitjançant la qual la policia, en exercici de les seves atribucions, limita la llibertat d’una persona, retenint-la per tal com hom la suposa relacionada amb un fet delictuós, o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
Pot ésser judicial o governativa, segons l’autoritat que l’ordeni Hom parla de detenció illegal quan és feta sense cap causa legal o sense manament judicial La majoria d’estats tenen establert un terme de temps relativament breu de detenció, passat el qual el detingut ha d’ésser posat en llibertat o lliurat a l’autoritat judicial A l’Estat espanyol, aquesta detenció preventiva és de 72 hores, passades les quals la detenció és illegal En el supòsit de terrorisme, després d’una sollicitud justificada dins el termini de 72 hores, el jutge competent pot autoritzar-ne la retenció per…
Santa Maria de la Creu (Bigues i Riells)
Art romànic
Antiga capella situada al mateix límit entre Bigues i l’Ametlla, al serrat dit de Santa Creu Estava dedicada a la Santa Creu i a santa Maria, però fou coneguda també com Santa Maria de la Creu Consta que existeix el 1253 i tenia un sacerdot o benefici fundat que se n’encarregava, documentat el 1301 Tingué algunes serventes o donades que s’ocupaven de la capella durant els segles XIII i XIV La seva jurisdicció fou motiu de plets constants entre els rectors de Bigues i de l’Ametlla, per això el 1599 el bisbe va autoritzar el trasllat del benefici a la parroquial de Bigues i va…
Mein Kampf
Obra d’Adolf Hitler, elaborada bàsicament a la presó i publicada el 1925.
Escrita a cavall de l’autobiografia i el manifest, fou el resultat de l’experiència que li aportà el fracàs del putsch de Munic 1923 Reflecteix la ideologia més típica del nazisme supremacia de la raça ària, antisemitisme, oposició a tot individualisme i liberalisme, per tal com la llibertat i la igualtat són contràries a la natura, etc i estableix les línies d’actuació per assolir el poder polític El 1925 Hitler elaborà una segona part de l’obra, que fou publicada l’any següent Després de la Segona Guerra Mundial, bé que la seva publicació no fou expressament prohibida, el land de…
Ertzaintza
Dret administratiu
Cos policíac de la comunitat autònoma del País Basc, instituït el 1980 amb el decret que restablia a les diputacions forals les competències en matèria de seguretat.
Té el precedent en els antics miñones i miqueletes de l’administració foral El 1982 entrà en operació la primera promoció, dedicada a la protecció d’institucions i càrrecs del govern autònom Posteriorment, el cos anà ampliant les seves competències, coordinadament amb la retirada dels cossos de seguretat de l’Estat fins el 1995, que assumí totes les atribucions en matèria d’ordre públic i acabà el seu desplegament a tot el País Basc Des d’aleshores el cos ha tingut una participació important en la lluita antiterrorista, i els seus membres ertzainak foren sovint víctimes dels atemptats d’…
Castell i poble de Calmella
Art romànic
El lloc de Calmella surt documentat els anys 853 ipsas Calmezelas i 929-935 Calmicella El 959 hi ha un esment del lloc de Sant Feliu en relació amb l’església del lloc, i el 1011, de la parròquia Sancti Felicis Calmedelli Jaume I el Conqueridor va autoritzar la construcció del castell de Calmella per un privilegi de l’11 de maig de l’any 1250, a favor d’Arnau de Montescot fill de Beatriu d’Oms, senyor d’Omsi de Calmella Les restes d’aquesta fortificació és possible que fossin prop de l’actual església Sant Feliu Cal tenir present, però, que a l’entorn d’aquesta església, en…
marina mercant
Transports
Part de la flota d’un estat destinada al comerç marítim i al transport de passatgers.
Gairebé tota la marina mercant mundial és equipada per companyies privades de navegació, però hi ha unes lleis internacionals que regulen les pràctiques marítimes, tant pel que fa al transport com a la navegació, al personal, etc La conferència de Ginebra sobre el dret de la mar 1958 codificà el dret consuetudinari vigent fins aleshores per a les diverses marines dels estats Fou admès que, com a norma general, un vaixell en alta mar és sotmès només al dret internacional i a les lleis de l’estat de la bandera la nacionalitat dels vaixells mercants és determinada en gairebé tots els estats per…
Vila fortificada de Baó
Art romànic
L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un recinte que fa…
aparellador | aparelladora
Construcció i obres públiques
Professional del sector de la construcció amb formació universitària encarregat d’aparellar i de comprovar la correcta execució d’una obra.
Anomenat també oficialment arquitecte tècnic, en detall, la seva missió consisteix a comprovar la correcta execució de les previsions dels plans, resoldre problemes d’execució i revisar la bona qualitat dels materials, les mides, preus unitaris i factures del constructor per a autoritzar-ne el cobrament També pot actuar en qualitat de perit per a assenyalar límits de possessions, aforar cabals d’aigua, valorar obres o terrenys, etc A partir de l’edat mitjana, l’aparellador era l’oficial que, després del mestre d’obres, s’encarregava de repartir els treballs i de rebre els…