Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
clàusula guarentígia
Història del dret català
Clàusula (anomenada també pacte guarentigi) que, del segle XIII al XVIII, s’acostumava a consignar a l’escriptura de terç i en les de debitoris en general.
Per la qual hom donava a una obligació de pagament de quantitat consignada en escriptura pública la força de sentència ferma i autoritzava els jutges a procedir a l’execució dels béns de l’obligat, sense cap altre tràmit
Bella D’Amichi
Història
Muller de Roger de Lloria i mare de l’almirall del mateix nom.
Dama de la casa de Constança de Sicília, l’acompanyà a Catalunya en contreure aquest matrimoni amb el futur Pere II de Catalunya-Aragó 1262 Amb el seu marit obtingué de Jaume I el castell de Seta i, ja vídua, el de Queroles 1270 al Regne de València nou anys després Pere II l’autoritzava a comprar unes heretats a Dénia
testimoniatge notarial
Dret català
Transcripció literal d’un document, de l’exactitud de la qual respon el notari sota la seva fe pública.
Quan la transcripció es fa d’un document contingut en el protocol del notari rep el nom de còpia Dels s XIII al XVII s’observava la formalitat de fer constar a la capçalera del nou document que el text transcrit ho era en forma literal i que no era cancellat o esmenat ni hi havia sospita de vicis extrínsecs ensems, amb el notari que autoritzava la transcripció, cloïen el testimoni uns altres dos notaris o bé el jutge ordinari del lloc A partir del s XVIII els testimoniatges foren autoritzats amb un sol notari
dominion
Geografia
Política
Nom donat a cadascun dels territoris de l’Imperi Britànic que, d’acord amb la proclamació de la Conferència Imperial de 1926 gaudien d’un estatut d’estats lliures associats dins de l’Imperi Britànic.
Aquest estatut autoritzava tant la potestat legislativa com la política exterior i la representació en organismes internacionals S'hi reflectia també l’adhesió a la Corona i la lliure associació a The Commonwealth El primer territori a obtenir l’estatut de dominion fou el Canadà s XIX, seguit més tard principi del s XX per Austràlia, Nova Zelanda i la República de Sud-àfrica A poc a poc, però, accediren a la independència, reconeguda de fet pels estatuts de Westminster del 1931 A partir de 1947 el terme s’anà substituint pel de ‘membre del Commonwealth’
capitulació de Cardona
© Arxiu Nacional de Catalunya
Història
Pacte signat a Cardona el 18 de setembre de 1714 entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, cap de les forces borbòniques assetjants.
El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes…
constitució
Història del dret
Disposició legislativa dels emperadors romans. Les constitucions incloïen els edictes, disposicions de contingut general, els decrets, els rescriptes, sobre qüestions i consultes particulars, i els mandats, instruccions als funcionaris.
Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d’incorporació…
Ehinger
Família de comerciants d’Ulm que intervingueren en la conquesta i colonització de Veneçuela i les Antilles al sXVI.
Associats als banquers Welser i a Hieronymus Sayler, feren diversos negocis a les Antilles des del 1517 Heinrich Ehinger — ~1537 signà, el 1528, un contracte amb Carles V que l’autoritzava a explorar i explotar les costes de Veneçuela entre els caps de la Vela i de Maracapana i totes les illes, que cedí l’exgovernador castellà, Juan de Ampiés fou nomenat capità general i governador vitalici i li foren concedides exempcions fiscals Organitzà una expedició dirigida per Ambrosius Ehinger ~1500 — 1532, el qual el 1529 desembarcà a Coro i emprengué diverses exploracions cap a l’…
rector
Cristianisme
Sacerdot que governa una parròquia.
Segons el dret canònic, la té en propietat, per concurs o designació del bisbe o superior competent, i per tant és inamovible Té com a missió primordial la cura d’ànimes i totes les obligacions i drets annexos a aquesta ha de residir a la parròquia i és administrador dels seus béns Estan reservats al rector l’administració d’alguns sagraments i sagramentals baptisme, viàtic, unció dels malalts, matrimoni, funerals, benedicció de cases, de les fonts baptismals, etc Té obligació de portar els llibres d’ànimes o de registre de baptismes, defuncions i casaments, i abans era el notari nat dintre…
Jean Racine
Música
Dramaturg francès.
Cronista oficial de Lluís XIV, escriví tragèdies inspirades en models clàssics que tingueren una gran influència en el teatre barroc francès Entre les seves obres destaquen Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithri date 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Escriví La chute de Phaëton 1679 i Idylle de la paix 1685 per a JB Lully, el qual, per la seva banda, traslladà a les seves òperes la recitació, el ritme i el metre de les tragèdies racinianes Racine influí també en l’òpera francesa a través de l’Académie des Inscriptions, de la qual era membre…
Albert Galín Calvo
Atletisme
Atleta i entrenador especialitzat en marxa atlètica.
S’inicià a la Joventut Atlètica de Barcelona El 1968 fundà el primer club de marxa, el Mare Nostrum de Barcelona, i més endavant fou cofundador del Neutron Club de Marxa de Mataró Organitzà el Gran Premi Internacional de Marxa Ciutat de l’Hospitalet, que dirigí les sis primeres edicions 1969-74 Al començament dels anys setanta impulsà la marxa femenina i organitzà les primeres proves al marge de la federació, que no les autoritzava El 1979 aconseguí el títol estatal d’entrenador També fou fundador del CA Sant Celoni, entrenador de la selecció espanyola, professor de l’Escola…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina