Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Axum
Ian Swithinbank (CC BY-ND 2.0)
Ciutat
Localitat de Tigre, Etiòpia.
Principal centre religiós del país, especialment de l’Església Etiòpica església de Hedar Sion Format originàriament per immigrats sabeus del sud d’Aràbia que es dedicaven al comerç, al començament de l’era cristiana fou el principal mercat de vori del nord-est d’Àfrica A mitjan segle IV, el territori d’Axum esdevingué regne cristià i es lligà políticament i religiosament a l’Egipte bizantí Amb l’ajut de Justí I, s’estengué cap al Iemen fins a la conquesta dels perses sassànides Sota Justinià, Axum fou la base principal de la política imperial a l’Aràbia contra…
Adulis
Ciutat antiga
Ciutat de la costa africana de la mar Roja al fons de la badia de Zula, fundada al segle III sota el regnat de Ptolemeu III Evergetes.
Fou, durant molts segles, escala de la ruta marítima vers l’Índia i port comercial del seu hinterland africà, especialment del regne abissini d’Axum, com també punt de contacte cultural amb el món mediterrani Sofrí destrucció a les mans dels àrabs al segle VIII
Francisco Álvares
Literatura
Viatger i escriptor portuguès.
Formà part de la primera ambaixada portuguesa que arribà a Axum i al país de Shoa, prop del negus David d’Etiòpia 1515-27 En publicà una relació Verdadeira informação das terras do Preste João das Índias 1540, que, traduïda a d’altres llengües, féu conèixer per primera vegada a Europa la geografia, la història i l’economia del país visitat
llengües etiòpiques
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües pertanyents a la branca meridional de les llengües semítiques occidentals.
Són parlades en una part de l’estat d’Etiòpia Tenen l’origen en diversos dialectes del sud d’Aràbia, portats per colons procedents d’aquella zona a territori etiòpic, on, en contacte amb les parles cuixítiques, han evolucionat parallelament De les llengües etiòpiques, la més antiga és el gueez, o etiòpic antic, el tigrinya , parlat a la zona d’Axum per uns 500 000 individus cristians, i el tigre , no escrit, llengua única d’algunes tribus musulmanes de la regió costanera de Mesewa, de les illes Dahlak Kebir i de Sawākin Sudan Altres llengües etiòpiques són l'amhàric, que és la…
Església etiòpica
Església autòctona d’Etiòpia, desenvolupada a partir de l’evangelització, al segle IV, pels germans Frumenci i Edesi, originaris de Síria.
Consagrat bisbe Frumenci per sant Atanasi d’Alexandria, l’Església etiòpica depengué, des de l’inici, de la seu alexandrina Per aquesta vinculació, i per les influències doctrinals i litúrgiques rebudes de Síria, restà dins el camp de les esglésies monofisites El segle XIV fou el més florent de l’Església etiòpica, amb un moviment d’evangelització, producció d’obres teològiques i aparició de controvèrsies cristològiques que reaparegueren durant els segles XVII i XVIII Del 1614 al 1632 restà unida amb Roma, però se'n separà a causa de la forçada llatinització per obra dels jesuïtes El cap de l…
Atanasi
Religions orientals
Patriarca d’Alexandria (328-373), un dels quatre grans pares orientals.
Succeí el patriarca Alexandre En l’aspecte teològic, fou l’opositor més important de l’arianisme, com ho palesen tant les seves obres De incarnatione i Adversus arrianos com el sínode alexandrí del 362, on hom arribà a la formulació del concepte de persona expressat pel terme grec hypóstasis en les lluites que se'n derivaren, fruit en gran part del cesaropapisme dels primers emperadors cristians, fou bandejat cinc vegades de la seva seu episcopal 336, 339, 356, 362, 365 i, d’altra banda, s’enfrontà amb Lucifer de Càller, que li blasmava la seva benevolència amb els arians que retornaven a la…
literatura axumita
Literatura
Literatura etiòpica escrita en dialecte gueez, a l’època del regne d’Axum.
cant etiòpic
Música
Cant propi de la litúrgia etiòpica, variant de la litúrgia copta, amb una sèrie d’elements particulars.
Etiòpia rebé el cristianisme al segle IV per mitjà de Frumenci, consagrat metropolita d’Axum pel patriarca d’Alexandria sant Atanasi Segons la tradició etiòpica, l’autor dels principals llibres de cant litúrgic i el creador de les melodies que acompanyen els textos és Yared segle VI, deixeble de sant Pantaleó, un dels anomenats Nou Sants, fundadors dels primers monestirs etiòpics Els llibres litúrgics que contenen aquests textos i aquestes melodies són el Me’eraf ofici diví, el Deggua i el Mawase’e antifonaris de tot l’any, el oma Deggua antifonari de la quaresma, el Qeddase missal i el…
art etiòpic
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Etiòpia.
El caràcter híbrid d’algunes de les seves manifestacions no permet de distingir si són obra d’artistes estrangers, influïts per la tradició local, o de nadius que seguien models estrangers Cal cercar les restes més antigues d’aquest art en les representacions rupestres, humanes i zoomòrfiques, de la zona d’Eritrea Les invasions de pobles sud-aràbics que hi hagué al territori d’Etiòpia es reflectiren en l’anomenat període paleoetiòpic , del qual encara hi ha restes, principalment a la ciutat d’Axum Els temples, els palaus i les tombes mostren un tipus d’edifici alçat sobre un podi…
Tigre
Rod Waddington (CC BY-SA 2.0)
Geografia històrica
Regió històrica i administrativa d’Etiòpia; limita al N amb Eritrea seguint el riu Mareb; a l’E amb la regió d’Afar (Etiòpia), al S amb la regió d’Amhara (Etiòpia) i a l’W amb el Sudan seguint el riu Takkaze.
La capital és Mekele 273459 h est 2012 Situada a l’altiplà etiòpic a uns 1500 m sobre el nivell del mar, té l’altitud màxima a Amba Alaji 3411 m El clima és àrid i la vegetació desèrtica o semidesèrtica La majoria de la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia Són també importants els dipòsits de sal i potassa, objecte d’exportació Poblada majoritàriament per pobles de llengua tigre i tigrinya, des del segle III aC la regió estigué centrada per la ciutat d’Axum, capital del regne axumita, que arribà a la màxima expansió al començament del segle VI, i on començà a la…