Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
àzeri
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa molt semblant a l’osmànic emprada per uns 18 milions de persones.
Parlada a l’Azerbaidjan, on és llengua oficial, per uns 7 milions de persones, al N de l’Iran per uns 10,5 milions, i també a Rússia, a l’Iraq i a la resta del Caucas, l’àzeri és una llengua de cultura, ja d’ús literari a l’època clàssica de la literatura turca és, a més, llengua franca a tota la Transcaucàsia i fins al Daguestan L’alfabet àrab de l’àzeri és conservat a l’Iran, on tanmateix aquesta llengua és usada gairebé exclusivament oralment A l’Azerbaidjan soviètic, el 1939 li fou adaptat l’alfabet ciríllic, i en accedir a la independència, el 1991, fou adoptat l’alfabet llatí els…
àzeri
Etnologia
Individu d’un poble d’origen turc (del grup oghuz, instal·lat a l’Azerbaidjan des del segle XIV) que habita principalment la part baixa de la conca del riu Kura fins a la mar Càspia i que pobla també les valls de la regió geogràfica de l’Azerbaidjan i les zones veïnes del Caucas.
Els àzeris són de raça orientàlida La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població uns 6 milions, i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa uns 13,5 milions Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia Daguestan, l’Iraq i Armènia
literatura àzeri
Literatura
Literatura conreada a l’Azerbaidjan, lligada històricament a les cultures de Geòrgia, Armènia i Pèrsia.
Les vicissituds històriques del país han fet que més d’un ašug hagi cantat alhora en àzeri, en georgià i en armeni Malgrat tot, la llengua turca àzeri es desenvolupà des del s XIII i restà definitivament formada al XVI amb Muḥammad Fuẓūlī El s XI fou el moment d’apogeu de la poesia cortesana en llengua persa El gran poeta àzeri medieval Nizamī de Gandža pertany al segle següent Després de la depressió cultural provocada per la invasió dels mongols i el desenvolupament de la poesia religiosa —sufista i khurufusta— als ss XIII i XIV, hom arribà al floriment de la lírica al XV Des del s XVI i…
Kara Abul’faz ogly Karajev
Música
Compositor àzeri.
Començà els seus estudis musicals a l’Escola Tècnica de Música de Bakú 1930-35 i posteriorment ingressà al Conservatori de l’Estat de l’Azerbaidjan, on fou deixeble, entre d’altres, d’U Hajiveyov En aquest període escriví les primeres composicions i s’inicià en l’estudi del folklore del seu país L’interès per la música popular el portà, el 1937, a encapçalar una expedició per a compilar cançons i danses d’algunes regions de l’Azerbaidjan El 1938 es traslladà al Conservatori de Moscou, i tingué D Šostakovič 1942-46 com a mestre particular El 1945 escriví la seva primera òpera, Veten ‘ La…
Heydər Əliyev
Política
Militar i polític àzeri.
Els anys 1948-50 fou alumne de l’Acadèmia del KGB, i es graduà per la Universitat Estatal de l’Azerbaidjan el 1957 després anà escalant posicions dins el partit comunista de l’Azerbaidjan i el de la Unió Soviètica PCUS Fou dirigent de la república de l’Azerbaidjan del 1969 al 1982, any que fou el primer musulmà a ingressar al politburó del PCUS Contrari a les reformes de Gorbačov, Əliev fou obligat a dimitir el 1987 Líder de l’enclavament àzeri de Nakhičevan durant la proclamació de la independència de l’Azerbaidjan 1991, després del cop d’estat del juny del 1993 que feu caure Əbülfəz…
Uzeir Abdul Hussein Gadžibekov
Música
Compositor, musicòleg i professor àzeri.
S’inicià com a cantant i instrumentista professional de música folklòrica, i el 1905 es traslladà a Bakú, on treballà com a periodista, professor i traductor Parallelament s’anà formant en la música de manera autodidàctica El 1907 compongué l’òpera Leili e Medžnun , que suposà l’inici de la seva trajectòria compositiva Deixeble a Moscou de N Ladukhin 1911-12, el 1913 ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià harmonia amb V Kalfati Fou en aquesta ciutat on compongué la comèdia musical Aršin mal-alan 'Comerciant per amor', en què exposà algunes reflexions sobre la societat…
Dmitri Sitkovetski
Música
Violinista àzeri.
Es formà a l’Escola Central de Música i al Conservatori de Moscou, on finalitzà els estudis el 1977 Es perfeccionà a la Juilliard School de Nova York i el 1979 obtingué el primer premi al Concurs Fritz Kreisler de Viena L’any 1980 debutà com a solista amb la Filharmònica de Berlín Des de llavors ha desenvolupat una important carrera internacional, que inclou concerts convidat per les orquestres simfòniques més prestigioses i per festivals com els d’Edimburg, Salzburg o Spoleto, i els Proms de Londres Ha enregistrat moltes obres de música de cambra, com ara totes les sonates per a violí i…
Sultan Ismail Gadžibekov
Música
Compositor àzeri.
Estudià trompeta a l’Escola Municipal de Bakú i composició al Conservatori Estatal de l’Azerbaidjan, del qual fou professor d’instrumentació 1947, catedràtic de composició 1965 i rector 1969 La seva activitat com a músic se centrà en la direcció musical i artística de diverses orquestres i institucions a Bakú De la seva obra compositiva cal destacar el quadre simfònic Karavan 1945, la Segona simfonia 1946, el ballet G’ul’šen , i la seva obra més significativa, el Concert per a orquestra 1964 La seva estètica s’inscriví en un moment de transició entre el realisme socialista de Stalin i l’…
Mstislav Rostropovič
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra àzeri.
Vida Es formà amb el seu pare, professor de violoncel al Conservatori de Bakú, i a partir del 1937 prosseguí els estudis a Moscou Feu la seva primera aparició pública a quinze anys Fou deixeble de D Šostakovič i de S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on es diplomà l’any 1946 A partir del 1948 començà a impartir lliçons en aquest mateix centre, primer com a professor assistent i posteriorment, entre el 1959 i el 1974, com a professor titular Després de la Segona Guerra Mundial aconseguí ser conegut fora de la Unió Soviètica i arribà a ser considerat el veritable successor de Pau Casals, de…
,
llengües daguestàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades al Daguestan.
Pertanyen al grup superior nord-oriental de les llengües nakhodaguestàniques el kúmik i l’àzeri, bé que són considerats daguestànics per raons de localització geogràfica, pertanyen a la família de les llengües turques Es descomponen en quatre grups l’àvar que inclou l’àvar, l’andi i el dido, el darguà, el lak i el lèsguic amb el lesguià, el tabassaran i l’agul Llurs característiques fonamentals són sistema fonètic complicat, amb un índex elevat de consonantisme gutural, divisió dels noms en classes, ampli índex flexiu i cas ergatiu L’escriptura era l’aràbiga fins el 1928, que fou substituïda…