Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
bacil·lar
Mineralogia i petrografia
Dit dels cristalls que es presenten en forma de prismes allargassats i amb estries.
Disenteria bacil·lar o shigeliosi
Patologia humana
Definició La disenteria bacillar o shigeliosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda, d’origen bacterià, endèmica en alguns països de clima tropical i present també al nostre medi, que evoluciona amb diarrees poc voluminoses i mucosanguinolents, síndrome febril i dolor abdominal Aquest trastorn, freqüent en nuclis urbans densos i amb higiene deficient, i durant les guerres, sol ésser benigne, però de vegades, sobretot en infants petits i persones d’edat en zones endèmiques, provoca complicacions com ara deshidratació i xoc Causes L’ agent etiològic de la disenteria bacillar és un grup de…
El que cal saber de la disenteria bacil·lar o shigel·losi
Patologia humana
La disenteria bacillar o shigellosi és una malaltia infectivocontagiosa aguda d’origen bacterià, especialment freqüent en els països tropicals, que evoluciona amb síndrome febril, dolor abdominal i diarrees amb moc sanguinolent En els infants petits i desnodrits aquest trastorn acostuma a provocar febre elevada i persistent, convulsions, nàusees i vòmits, i pot complicar-se amb una deshidratació que pot arribar a ésser mortal
disenteria
Patologia humana
Quadre anatomicoclínic que reflecteix inflamacions importants del còlon ocasionades per agents diversos, entre els quals es destaquen els bacils i les amebes.
La disenteria bacillar , gairebé exclusiva de terres càlides i que sovint es presenta en forma d’epidèmies afavorides per manca d’higiene, és produïda per diferents bacils Shiga-Kruse, Flexner, Ghiss, Strong, Sonne El contagi té lloc per contacte directe amb femta contaminada, per la ingestió d’aliments crus contaminats i per les mosques Emplaçats als budells, els bacils es moren, però els trastorns són produïts per les endotoxines que són alliberades dels mateixos bacils El quadre clínic comença bruscament, i segueix el seu curs amb dolors còlics i febre alta La diarrea és mucopurulenta o…
síndrome de Reiter
Patologia humana
Síndrome caracteritzada per artritis, acompanyada d’uretritis i conjuntivitis o de lesions mucocutànies (ceratodèrmia blennorràgica i balanitis circinada).
Afecta principalment els homes entre els 20 i els 40 anys d’edat De causa encara no prou coneguda, és important el paper que hi tenen certs agents infecciosos com el micoplasma i les clamídies De vegades comença després d’una disenteria bacillar, i sovint és associada a l’antigen d’histocompatibilitat HLA-B27
enterobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris gramnegatius en forma de bacils fermentadors dels glúcids.
Viuen adaptats a l’intestí de l’home i de molts animals, i quan viuen en altres medis és per una adaptació posterior No presenten espores Tenen importància sanitària, puix que, per exemple, els gèneres Shigella, Salmonella, Escherichia i Klebsiella són causants de malalties intestinals, com ara la disenteria bacillar, febres tifoides, paratifoides i colitis La transmissió d’aquests bacteris té lloc generalment per l’aigua de consum
shigel·la
Biologia
Gènere de bacteris constituït per bacils gramnegatius i immòbils, de la família de les enterobacteriàcies.
No fermenten glúcids i, si ho fan, els resultats són molt tardans 5, 6 o 7 dies, donen positiu en roig de metil i negatiu en butilenglicol i citrat Té 30 serotips diferents, tots patògens per a l’home L’espècie més perillosa és Shdysenteriae o bacil de Shiga que donà el nom a tot el gènere, causant de la disenteria bacillar, aïllada per primera vegada per Chantemesse i Widal 1888, bé que fou el bacteriòleg japonès Kioski Shiga qui en demostrà el paper etiològic en una epidèmia que el 1896 causà més de vint mil morts
clorobacteriàcies
Biologia
Família de pseudomonadals
constituïda per petits bacteris gramnegatius, de forma bacil·lar, immòbils.
Són fotolitòtrofs i anaerobis estrictes, utilitzen el diòxid de carboni com a font de carboni i l’àcid sulfhídric com a acceptor final d’electrons Llurs pigments assimiladors són característics Viuen generalment a les capes profundes de molts estanys d’aigües salabroses rics en àcid sulfhídric