Resultats de la cerca

Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics

El 1809 guanyà el premi de dotze mil francs ofert per Napoleó a qui solucionés el problema de la conservació dels aliments per als seus exèrcits, i el 1810 publicà el resultat dels seus treballs en l’obra Le livre de tous les ménages avec l’Art de conserver pendant plusieurs années les substances animales et végétales En establir que un tractament tèrmic escaient, en recipient hermètic, és un mètode segur per a la conservació dels aliments, assentà les bases de la indústria conservera appertització , conserva Les bases teòriques del seu sistema no foren compreses d’una forma coherent fins…

Estudià història de la música a Viena amb G Adler i es doctorà el 1908 El 1912 completà els seus estudis a la Universitat de Berna, on posteriorment fou professor i catedràtic de musicologia 1927-46 És autor d’una sèrie de publicacions molt importants en la història de la musicologia, entre les quals destaca Grundlagen des linearen kontrapunkts 'Bases dels contrapunts linears', 1917, obra en què examina la linealitat i els aspectes motors de la melodia i amb la qual obtingué reputació internacional Destaca també el seu estudi sobre Bruckner 1925, on, a més d’oferir una acurada biografia…

Estudià composició al Conservatori de Praga 1941-48 i, després, musicologia i estètica a les universitats de Praga i Bratislava, on l’any 1952 obtingué el doctorat amb la tesi Les bases teòriques de l’harmonia des de la perspectiva de la filosofia científica A partir del 1968 exercí la docència a la Universitat de Praga, activitat que compaginà amb incursions periodístiques i amb els càrrecs de president de la secció de musicologia de la Unió de Compositors Txecoslovacs 1967-69, vicepresident de la Societat Txecoslovaca d’Estètica 1969-71 i editor en cap de la revista "Estetika" 1969-71…

Catedràtica de terminologia a la Universitat d’Ottawa, participà activament en els canvis experimentats per aquesta disciplina des del començament de la dècada del 1990 Al llarg de la seva carrera, introduí nombroses idees innovadores en la terminologia, com, per exemple, els conceptes de base de coneixement terminològic, de context ric en coneixement i desterminologització Destaca principalment la proposta i creació de bases de coneixement terminològic concebudes com un nou mètode per a representar les relacions conceptuals entre els termes dins dels diferents àmbits especialitzats Aquestes…

Fou director del departament d’antiguitats egípcies del Musée du Louvre 1936-52 Establí les bases per a desxifrar l’escriptura egípcia

Posà les bases a la sintaxi comparada indoeuropea amb la seva obra Vergleichende Syntax der indogermanischen Sprachen ‘Sintaxi comparada de les llengües indogermàniques’, 1893-1900

Format a la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1933, continuà vinculat a aquesta institució com a docent i investigador fins a la seva mort El fonament teòric de la seva recerca, molt influït pel funcionalisme antropològic, està formulat a Archaeology and Society 1939, en què proposà l’estudi global de les comunitats prehistòriques, observant la interacció dels seus òrgans i activitats, i la del conjunt amb els hàbitats i biomes pròxims S'especialitzà en l’estudi del Mesolític, període que contribuí a definir a partir de bases econòmiques, més que tipològiques El mateix enfocament…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1969, es doctorà el 1982 amb una tesi sobre la reincidència, i aquest any obtingué la càtedra de dret penal  a la UB Un any abans 1981 havia guanyat per concurs oposició la càtedra de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1974 s’incorporà com a professor adjunt i el 1976 com a agregat Aquest any publicà Introducción a las bases del Derecho Penal , obra que el convertí en un renovador de l’especialitat, que fonamentà en el marc de l’estat democràtic i de dret, i que aprofundí al llarg de la seva trajectòria com a docent i en…

A la seva obra Beiträge zur Phytogenesis 1838 estudià el desenvolupament de les plantes i posà les bases de la teoria cellular que formulà poc temps després Theodor Schwann