Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
bastaix
© Gemma Roset
Oficis manuals
El qui té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l’ajut d’una capçana ( bastaix de capçana
), d’una corda ( bastaix de corda
), d’una barra ( bastaix de barra
), etc.
Antigament els bastaixos treballaven regularment a la ribera de la mar, d’on prové la denominació habitual de bastaix de ribera , que esdevingué sinònima de la de macip de ribera, i s’encarregaven de transportar les mercaderies des de les platges o els molls fins a la duana, al pes del rei bastaix del pes del rei , als magatzems particulars, i viceversa Els bastaixos es feien responsables dels productes que transportaven A Barcelona l’ofici existia ja el 1268 Gràcies al servei de transportar, des del 1323, la pedra de Montjuïc per a l’obra de Santa Maria del Mar, el…
carreter de mar
Història
Menestral que es dedicava al transport portuari.
Desenvolupats al segle XVIII, els carreters de mar s’organitzaren al marge dels bastaixos i en competència amb ells els bastaixos, però, aconseguiren d’englobar-los en llur gremi des del 1770 fins al 1797, que els carreters de mar constituïren el gremi propi Tingueren també fortes rivalitats amb els traginers de mar
traginer de mar
Història
Oficis manuals
Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona a l’interior de la ciutat.
Des del 1457 és documentada l’existència de l’ofici de traginer de mar o traginer de ribera , els quals transportaven les mercaderies a coll de rossí, diferenciant-se en això tant dels llogaters de mules, que empraven carros o carretes, com dels bastaixos de capçana, que feien servir només la pròpia força Al s XVI hi havia dues confraries de traginers de mar, una d’elles formada exclusivament de catalans, i l’altra de negres possiblement moriscs El 1567 el Consell de Cent decidí d’unir ambdues confraries en una de sola, sota l’advocació de santa Eulàlia El gremi, que havia rebut…
Josep Vives i Miret
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador; autodidacte.
El 1933 publicà el minuciós Historial del gremi de bastaixos de capçana i macips de ribera de la duana de Barcelona Installat a Tarragona en la postguerra, centrà els seus estudis en Tarragona i sobretot en Santes Creus L’escriptori de Santes Creus , 1959 Els tres palaus reials de Santes Creus , 1960 fou secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus La seva obra fonamental fou publicada pòstumament Reinard des Fonoll Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya 1969 Publicà, en l’aspecte literari, Les cançons del llibre de la pàtria texts amb…
colla
Sociologia
Conjunt de persones que treballen o actuen juntes en una tasca determinada.
Té una importància especial en certes feines que cal efectuar en equip, com és ara la sega colla de segadors o la descàrrega de vaixells colla de bastaixos Al port de Barcelona existeixen encara les colles de descarregadors del moll, amb costums propis Són dirigides per un cap, lliurement escollit, anomenat cap de colla , al qual obeeixen els altres membres del grup i que decideix els tractes amb els tercers La colla és el nucli bàsic de diverses activitats en una primera fase associacionista, com, als Països Catalans, l’excursionisme o l’escoltisme els anys immediats…
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Art romànic
L’església de Santa Maria del Mar és consignada en la documentació, per primera vegada, l’any 998 Inicialment anomenada Santa Maria de les Arenes, per estar situada al sector dels arenals vora el port, aquesta església es convertí, al segle XI, en la parròquia de la Vilanova de la Mar, un dels barris o suburbis format extramurs de la ciutat antiga Fou edificada sobre un cementiri paleocristià, que suposa l’existència d’un primitiu temple, en el qual, segons una vella tradició, el bisbe Frodoí, l’any 877, trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona A l’inici del segle XI, concretament l’…
Una visió idealitzada de Ciutat de Mallorca
És el segle XV per un carrer de la ciutat emmurallada passen homes armats a cavall i a peu És un carrer comercial, dels més amples del recinte urbà, que dóna directament a una porta de la muralla Els menestrals han tancat les portes dels seus obradors, no es veu ningú als portals ni a les finestres només els homes armats que passen pel carrer Les cases dels menestrals són a la vegada llars, obradors i botigues mostren visiblement els productes que s’hi venen, penjats sobre els portals i a les entrades, com un reclam per als possibles clients En una societat majoritàriament illetrada fora…
els Tres Tombs
© Fototeca.cat
Folklore
Cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la diada de llur patró, sant Antoni Abat.
El diumenge abans de la festa era concedit el càrrec de banderer al millor licitador El dia del sant la cavalcada sortia de la casa d’aquest tres genets de costat obrien la comitiva, el banderer al mig amb un cordoner a banda i banda Visitava les autoritats, i genets i cavalcadures eren beneïts a l’església de Sant Antoni Després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs Més endavant, fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església Genets i cavalcadures anaven vistosament…
Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que conserva la documentació relativa a la catedral de Tarragona i de les institucions que se’n deriven.
Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un armari de…
Santa Maria del Mar
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i arxidiaconal de la ciutat de Barcelona, construïda al segle XIV.
És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…