Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
Baus
Poble
Poble de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, situat al nord d’Arle.
Antiga fortalesa i origen de la família provençal de Baus, el castell, coronat per una torre del s XIII, i les cases, avui en part deshabitades i arruïnades, formen un conjunt impressionant, situat sobre un esperó que es desprèn de les Alpilles, i constitueix un centre de turisme Del seu nom francès Les Baux-en-Provence deriva el nom de bauxita , a causa de les mines d’aquesta roca explotades a la rodalia
Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.
Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus…
Isabel dels Baus
Història
Reina de Nàpols, filla de Pirro dels Baus.
Fou promesa al duc de Calàbria, fill hereu de Ferran I de Nàpols però mort aquell, fou casada amb l’altre fill, Frederic després Frederic I de Nàpols Quan el seu regne fou ocupat per Ferran II de Catalunya-Aragó, seguí el seu marit a França i, vídua 1504, tornà a Itàlia, a la cort dels Este
Matel·la dels Baus
Història
Vescomtessa de Bearn i comtessa de Bigorra.
Possiblement era cosina germana d’Alfons I de Catalunya-Aragó Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn mort l’any 1153, i després amb el comte Cèntul III de Bigorra mort vers el 1185
Ramon I dels Baus
Història
Magnat occità, cap de la família provençal dels Baus.
Casat amb Estefania, germana de Dolça de Provença, la muller de Ramon Berenguer III de Barcelona, visqué en bones relacions amb el seu cunyat -l’acompanyà en l’expedició a Mallorca 1114- i aquest li donà la senyoria de Berra Nomenat, però, Berenguer Ramon 1131 comte de Provença, Ramon I dels Baus s’uní, el 1142, al partit del comte de Tolosa Alfons Jordà i dels comtes de Focalquer per reclamar una part de l’herència provençal Per tal de donar a la seva causa una aparença de legitimitat, el 1145 aconseguí de l’emperador Conrad III la concessió de certs privilegis senyorials i la…
Hug II dels Baus
Història
Magnat occità, fill gran de Ramon I dels Baus.
En morir el seu pare, ell i els seus germans hagueren de ratificar 1150 la submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV Tanmateix, durant una desena d’anys es revoltà repetidament Aconseguit, per part del comte, el suport de l’emperador Frederic Barba-roja, veié refusades les seves pretensions, i la solució final del plet fou deixada a combat judicial Quan anava cap a Torí a resoldre aquesta qüestió, Ramon Berneguer IV morí a Borgo San Dalmazzo Des d’aleshores, però, Hug II dels Baus romangué fidel al casal de Barcelona
La Fura dels Baus
Cinematografia
Grup teatral creat el 1979 a Moià (Bages.
S’inicià com una agrupació de cercaviles d’animació fins el 1982 Amb l’espectacle Accions 1983 començaren una trajectòria amb un llenguatge i uns plantejaments propis diferenciadors Sempre en constant evolució d’acord amb els canvis tecnològics i socials, són considerats com a englobadors de formes interdisciplinàries i pioners de nous camins de l’espectacle multimèdia En el terreny audiovisual, present com a element artístic en una gran part dels seus espectacles, han fet creacions televisives com ara Taller de teatro 1984 Stock de pop 1984 Ulele 1986, sèrie Ojo de cristal un programa…
La Fura dels Baus
© Barcelona.cat
Teatre
Grup teatral fundat a Barcelona el 1979.
Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics…
Joaquim Valdealde i Baus
Música
Compositor, pianista i director.
Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella Tocà com a pianista en cafès barcelonins, i dirigí orquestres de ball El 1893 fou contractat per una companyia de Rio de Janeiro per dirigir una temporada de sarsuela Se’n coneixen algunes composicions, arranjaments, ballables i obres circumstancials que obtingueren força popularitat al seu temps
,
Manuel Tamayo y Baus
Teatre
Dramaturg castellà.
Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela 1851, inspirada en Schiller, Virginia 1853, etc Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve 1856 i Los hombres de bien 1870 La seva obra cabdal és Un drama nuevo 1867, ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé com a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina