Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Acheulià
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura del Paleolític inferior, que segueix l’Abbevil·lià.
El nom deriva del jaciment francès de Saint-Acheul Somme És caracteritzada per un tipus de destral, de talla bifacial, més ben treballada que les de l’Abbevillià S'estengué per bona part d’Europa, del Pròxim Orient, de l’Índia i de l’Àfrica
Clactonià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del Paleolític inferior.
La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques Fins ara és desconeguda als Països Catalans
destral
© Fototeca.cat
Etnografia
Oficis manuals
Militar
Eina de tall formada per una fulla plana de ferro proveïda de tall en un extrem i que en l’altre té un ull on encaixa un mànec que segueix el mateix pla de la fulla.
La destral és una eina emprada en diferents oficis, especialment en els de llenyataire, fuster, carreter i boter Segons la seva finalitat, té diverses formes i mides La destral d’escalabornar , emprada pels esclopers, té la fulla molt rebaixada la destral del pelador és petita i el mànec té l’extrem acabat amb una punta cuneïforme perquè pugui introduir-se entre la pela i la planta per fer-lo servir de palanca la destral de peu té tall a cada costat i és la més grossa que empren els fusters carreters La destral fou una de les peces fonamentals de l’utillatge als començaments de la tècnica…
amigdaloide
Prehistòria
Dit dels instruments de pedra de talla bifacial i en forma d’ametlla del Paleolític inferior i mitjà.
sepulcre de fossa
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
Stillbayà
Prehistòria
Cultura prehistòrica africana coetània del Paleolític mitjà i superior europeu, caracteritzada per una indústria lítica de puntes foliàcies amb retoc de pressió unifacial o bifacial, anàloga a les tècniques mosteriana i solutriana.
Rep el nom del poble sud-africà de Stillbay al cap de Bona Esperança, bé que hom la troba a tota l’Àfrica austral i oriental fins a Etiòpia És anomenada també cultura de Bambata , per tal com n'ha aparegut un estrat important a la cova de Bambata
Formes d'organització i de control social
Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…
El món dels vegetals
Una panoràmica dels vegetals El "món vegetal" inclou una enorme varietat d’organismes, sovint molt diferents entre ells des dels microorganismes formats per una cèllula, o unes quantes, fins als arbres majestuosos de cent metres d’alçada o més de les fràgils herbes mogudes pel vent al tronc robust i capaç de resistir la fúria dels elements de la planta de cicle vital curt a la que viu durant segles Aquestes imatges són tan sols un exemple de la gran varietat del món vegetal Abans de començar a examinar com són i com viuen els organismes vegetals és important intentar fer-ne una classificació…
Sant Vicenç d’Enclar (Andorra la Vella)
Situació Vista aèria del puig d’Enclar, coronat per l’església i les restes de l’antic poblat que l’envoltava ECSA-TAVISA El conjunt medieval de Sant Vicenç d’Enclar és situat en un puig rocós, a l’entrada de migjorn de la vall d’Andorra la Vella, sobre el poble de Santa Coloma i davant la serra d’Enclar Tenint en compte el relleu, els escassos mitjans agropecuaris i les mínimes possibilitats d’expansió del poblat, cal pensar que l’enclavament de Sant Vicenç fou més estratègic que no pas econòmic, i segurament l’avituallament dels seus habitants es devia fer des d’Andorra la Vella o Santa…