Resultats de la cerca
Es mostren 490 resultats
temperatura de xafogor
Meteorologia
Índex combinat entre la temperatura de l’aire i la seva humitat relativa.
La capacitat de termoregulació del cos humà depèn, a més de la temperatura ambient, de la seva humitat relativa L’evaporació d’aigua per la pell sudoració n'és un dels mecanismes més importants, però en situacions d’alta humitat relativa, aquesta evaporació es veu disminuïda i si la temperatura és alta apareix el fenomen conegut com a xafogor A partir d’experiències en la sensació de xafogor es defineix una temperatura de xafogor que intenta quantificar aquest efecte biològic Aquesta temperatura coincideix amb el valor de l’índex canadenc humidex
ortonèctids
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mesozous formada per petits animals marins, endoparàsits de mol·luscs, poliquets, nemertins i equinoderms.
L’anatomia és molt simple hi ha una capa externa monoestratificada, el somatoderma, que envolta una cavitat ocupada per elements germinals El somatoderma, totalment recobert de cilis externament, té les cèllules disposades en anells transversals, de manera que el cos té una aparença de segmentació Llur cicle biològic no ha estat completament esbrinat sembla clar, però, que hi ha una alternança de generacions entre individus sexuats i asexuats, els primers de vida lliure Hi ha un marcat dimorfisme sexual, essent les femelles molt més grosses que els mascles
morfologia
Biologia
Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.
La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia
mosca blanca
Ruokavirasto (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’insectes homòpters de la família dels aleuròdids.
Destaquen Bemisia tabaci , que ataca moniatos, patates, mongetes, tomàquets, albergínies, etc, i que, originària d’Amèrica, s’ha estès per tot el món, i Aleurodes brassicae , que ataca les cols, el bròquil i altres crucíferes La mosca blanca del taronger Aleurothixus floccosus , coneguda a l’Estat espanyol des del 1969 s’ha convertit en la plaga més costosa de combatre en citricultura Té un hiperparàsit natural anomenat Cales noaki La mosca blanca de l’hivernacle Trialeurodes vaporariorum s’ha adaptat als conreus a l’aire lliure als Països Catalans, la qual cosa dificulta el control …
Jaume Pujiula i Dilmé
Biologia
Biòleg.
Ingressà a la Companyia de Jesús S'especialitzà en biologia a Àustria i Alemanya El 1910 fundà a Tortosa el Laboratori Biològic de l’Ebre i el 1916 fou un dels fundadors de l’Institut Químic de Sarrià Des 1925 al 1928 presidí la Institució Catalana d’Història Natural Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i de la de Ciències Naturals de Madrid Dedicat principalment a la investigació, publicà obres de text, com Citología 1914-18 i Elementos de Embriología 1922-24, sovint reeditades, i estudis com Trayectorias embriológicas 1930 i Problemas biológicos 1941
seqüenciació
Biologia
Determinació de la seqüència d’alguns components de molècules complexes, com ara els aminoàcids que formen els pèptids o les proteïnes i els nucleòtids dels àcids nucleics.
La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans…
Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus
Organisme encarregat de coordinar i gestionar el tractament dels residus sòlids urbans, l’abastiment d’aigua potable, les infraestructures de sanejament, el control de la pol·lució atmosfèrica i el manteniment del sistema de parcs i espais lliures de 33 municipis de la conurbació de Barcelona.
Fou creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1987 i és conegut també com a Entitat Metropolitana del Medi Ambient El 70% dels residus sòlids que es produeixen 1,16 kg/habitant i dia es dipositaren fins el desembre de 2006a l’abocador del Garraf A partir d’aleshores els residus de la regió metropolitana es transporten als ecoparcs i al dipòsit controlat de Can Mata als Hostalets de Pierola, a l’Anoia També les principals plantes depuradores d’aigües estan en procés de conversió, i s’estan substituint els tractaments de tipus fisicoquímics…
parc natural del cap de Creus
© C.I.C - Moià
Espai natural
Espai natural protegit a l’extrem oriental dels Pirineus, a l’Alt Empordà.
Bé que la zona fou considerada d’interès biològic i paisatgístic des del 1984 i, en conseqüència, mereixedora de protecció, no fou fins el 1998 que el Parlament de Catalunya aprovà la llei que constituïa el parc natural, que comprèn 13 886 ha, principalment la península del cap de Creus i la serra de Rodes inclou la totalitat del municipi de Cadaqués i part dels de Port de la Selva, Llançà, Roses, Palau-saverdera i Vilajuïga Hom hi diferencia diversos nivells de protecció, els més estrictes dels quals afecten les reserves naturals integrals terrestre cap de Creus i cap de Norfeu…
L’estratègia reproductiva dels espermatòfits
El reconeixement de l’existència d’alguna mena de relació entre les flors i la reproducció dels espermatòfits ve ja d’èpoques llunyanes Teofrast, el pare de la botànica, va especificar 300 anys aC que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors Dos millennis més tard, Linné va donar el nom de fanerògames, que vol dir amb reproducció sexual aparent, a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen «amagats» els òrgans de la reproducció sexual, als quals va denominar criptògames Linné suposava que els grans de pollen eren els elements…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina