Resultats de la cerca

Es presenta en cristalls monoclínics tabulars, preferentment hexagonals o ròmbics, generalment formant làmines, masses lamellars o escates disseminades de color marró fosc o negre Té una exfoliació molt bona, una duresa de 2,5-3, i un pes específic de 2,7-3,2 La biotita és una mica molt freqüent, component important de moltes roques plutòniques i metamòrfiques Sovint va associada amb la moscovita

Pot presentar porfiroblasts d’andalusita, cordierita i biotita, el desenvolupament incipient dels quals confereix a la roca un aspecte tacat característic Tot i que les cornianes no presenten orientacions preferents dels minerals, a vegades poden mostrar estructures orientades relictes La minerologia depèn de la roca original si provenen de roques margoses contenen minerals calcosilicats granats, epidots, wollastonita i són anomenades cornianes calcosilicatades , i si procedeixen de roques argiloses contenen silicats alumínics andalusita, cordierita, biotita i reben…

És molt àcida més d’un 70% de sílice, de colors clars, rica en sanidina i també en tridimita varietat de quars formada per sobre dels 870°C Hom hi troba també biotita, amfíbols i piroxens

En són productes típics les segregacions de biotita-hornblenda i d’epidot-labradorita incloses en les amfibolites, les capes complementàries d’hornblenda i de feldespats en les amfibolites, i els porfiroblasts de granat en els esquists de gra fi

Conté proporcions quasi iguals de plagiòclasi sòdica andesina o oligòclasi i de feldespat potàssic conté també biotita, hornblenda i augita Presenta una textura equigranular, de gra fi a mitjà Les monzonites es presenten en filons, dics i roques plutòniques, però no són gaire abundants

Pot tenir com a minerals accessoris quars, diòpsid, biotita, granat, epidot, etc És esquistosa, de color verd fosc, difícilment alterable Segons el seu origen es classifiquen en ortoamfibolites , producte del metamorfisme de roques magmàtiques bàsiques basalts, andesites, gabres, i paraamfibolites, resultat del metamorfisme de roques sedimentàries, generalment margues

L’estructura és generalment porfídica, amb molts fenocristalls de biotita que és el seu mineral característic, a més d’amfíbols, piroxens monoclínics i, a vegades, olivina i apatita El color és generalment fosc, per l’alt percentatge en minerals de ferro i magnesi La pasta de fons és formada per un agregat feldespàtic microcristallí

És una varietat de la peridotita, composta d’olivina, bronzita, biotita, ilmenita, perovskita i pirop Els diamants es troben a les kimberlites o bé en sediments derivats d’aquestes Les xemeneies de kimberlita són a Sud-àfrica i a la Sibèria Oriental, i n'hi ha algunes a l’Amèrica del Nord són, normalment, del Cretaci 130-70 Ma

La temperatura oscilla entre 300 i 500°C La pressió litostàtica és lleugerament inferior a la pressió no litostàtica stress La roca més típica que es forma en aquesta zona és l’esquist, i els minerals característics són la biotita, la moscovita, la distena, l’antofillita, l’hornblenda, l’epidot, la zoïsita, les plagiòclasis, la calcita, l’almandina i l’actinolita

El cim d’El Capità, del Yosemite National Park Exemple de relleu granític © Fototecacat-Corel El quars és de color gris i es presenta en grans irregulars, els feldespats alcalins posseeixen colors variables blanc, rosa o vermellós, i els cristalls són més regulars La biotita es presenta en làmines hexagonals, fàcilment exfoliables La gènesi del granit constitueix, encara avui, un dels problemes fonamentals de la geologia granitització Afloren com a masses intrusives amb diferents formes Les masses més grans formen els batòlits Universalment estès, és molt emprat en construcció,…