Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
viratge
Fotografia
Tractament al qual hom sotmet les fotografies per tal d’acolorir-les, generalment en transformar l’argent ennegrit en un compost de color, comunament sèpia, blau o verd.
La imatge positiva és blanquejada amb ferrocianur de potassi, rentada i introduïda en un bany de monosulfur de sodi coloració sèpia, d’àcid clorhídric i citrat de ferro amoniacal viratge blau, de monosulfur de sodi i àcid clorhídric coloració verda, etc El viratge també pot ésser efectuat per tenyida en tractar la imatge amb un mordent i sotmetent-la a un bany d’un colorant àcid
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’…
cera
Apicultura
Substància secretada per quatre parells de glàndules situades a l’abdomen de les abelles obreres amb la qual construeixen les bresques.
Apareix en forma de petites escates blanques que les abelles recullen i es posen a les mandíbules, on la masteguen i la impregnen d’una substància escumosa que la blanqueja, la torna opaca i la fa malleable La seva composició és similar a la de les altres ceres animals Té un pes específic de 0,960 a 0,972, i el punt de fusió varia entre 61,7°C i 62,8°C No és cristallina i és molt impermeable Hom calcula que per a obtenir 1 kg de cera les abelles han de consumir de 6 a 7 kg de mel per tal d’evitar aquest consum, precisament en els moments de màxima floració, l’apicultor forneix a les abelles…
grum
Apicultura
Cera d’abelles blanquejada i descolorida per l’acció del sol, que era emprada per a donar l’última capa a les atxes i candeles.
Actualment són substituïdes per les ceres dures minerals o sintètiques
fineta
Indústria tèxtil
Tela de cotó amb lligament de sarja, de batàvia, teixida en cru i blanquejada en peça, a vegades perxada pel revés, emprada en la confecció de roba blanca.
Del paper de tina al paper continu
El paper full per full Anunci de paper de tina aromatitzat de la casa Guarro Catalunya va rebre dels àrabs el sistema tradicional de fabricació de paper en tines i full per full La primera matèria era el drap de lli, de cotó, seda, llana o cànem, és a dir, de qualsevol tipus de teixit Però els draps de lli i de cotó eren els que donaven un paper de més qualitat i eren els que s’havien d’utilitzar si es volia obtenir paper per a escriure o per a imprimir, mentre que si es pretenia fabricar paper d’estrassa o cartó, qualsevol tipus de drap era bo Abans que res, calia classificar el…
Els Torras, a Sant Joan les Fonts
El Fluvià al seu pas per Sant Joan les Fonts, un rosari de molins Sant Joan les Fonts en una postal del començament del segle XX Al començament del segle XIX, el Fluvià, al seu pas per Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, era un autèntic rosari de molins d’en Xiquès o Molas, d’en Bassols, d’en Rovira, d’en Coca, de n’Igosa, can Sarjant, cal Patge o Molí d’en Ballús, can Masell, el Molí Fondo Els desnivells del riu eren aprofitats per a obtenir energia hidràulica, una energia obtinguda inicialment amb rodes hidràuliques que feien moure molins fariners, drapers o paperers Una energia preciosa…
El cotó
Fragment d'una etiqueta d'una marca de cotoners L’etiqueta conté els símbols més representatius La figura femenina representa la indústria, la roda dentada les màquines, la xemeneia el vapor, les abelles el treball, l’àncora el comerç, el cotó la primera matèria i el teixit estampat el producte final Els cotoners representen l’èxit més evident de la Revolució Industrial a Catalunya La valoració global de la seva feina es fa en el volum II de la Història Econòmica de la Catalunya Contemporània Aquí, correspon només fer la presentació individual de les empreses que foren protagonistes d’aquest…
Els Puig i els Sedó, a Esparreguera
Dues empreses, fins a cert punt La fàbrica i la colònia Sedó, d’Esparreguera, formen un dels conjunts industrials més importants i coneguts de Catalunya Al costat del riu Llobregat, les seves edificacions i el vell aqüeducte que portava l’aigua des del salt del Cairat són encara emblemàtics d’una indústria cotonera en la primera línia europea Però can Sedó va ser abans can Puig, una família sense cap relació de consanguinitat amb els seus successors I tan importants foren els uns com els altres Si tingueren un denominador comú fou el fer compatible l’activitat industrial amb la política, amb…
Santa Maria d’Alaó (Sopeira)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’indret on s’aixeca l’antic monestir, a tocar de la Noguera Ribagorçana ECSA - J Todó L’antic monestir de Santa Maria d’Alaó és situat als afores del poble de Sopeira, vers el NE, a tocar del marge dret de la Noguera Ribagorçana, al costat de l’embassament de Sopeira Actualment, l’església del monestir fa les funcions de temple parroquial de la població Mapa 32-11 251 Situació 31TCH146876 Per a arribar a Sopeira cal agafar la carretera N-230 que de Lleida es dirigeix a Vielha L’itinerari per a arribar al monestir està ben indicat, hi mena un camí asfaltat que arrenca…