Resultats de la cerca
Es mostren 2111 resultats
breu
Cristianisme
Document pontifici (dit també breu pontifici), menys solemne que la butlla.
Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390…
breu
Gramàtica
Signe en forma de semicercle obert per dalt (˘) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en els quals indica vocal o síl·laba breu, en l’ortografia d’alguns idiomes i en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
breu
Música
En la notació proporcional de la polifonia dels ss XIII-XV, equival a la meitat o a la tercera part del valor de la llarga, segons que el ritme sigui, respectivament, binari o ternari.
En l’evolució posterior de la notació ha rebut el nom de quadrada
breu
Música
En el cant pla, figura de nota plena o buida, de forma quadrada i sense pal, el valor de la qual equival a la unitat rítmica de mesura.
breu
Esoterisme
Escrit que algunes persones porten elles mateixes o posen damunt els animals i al qual hom atribueix un poder màgic.
comissari del Breu Apostòlic
Cristianisme
Comissari o jutge eclesiàstic a qui corresponia la jurisdicció sobre eclesiàstics i persones exemptes dels bisbat de Barcelona i de Girona prevista per un breu pontifici de Climent VII (1525); el càrrec fou vinculat al bisbe de Girona (Tribunal del Comissari del Breu Apostòlic).
Breu història dels transports
Els orígens Des dels temps més remots, els humans han estat uns viatgers incansables durant centenars de milers d’anys la seva principal font d’alimentació, la cacera, els havia obligat a dur una existència nòmada, constantment a l’encalç de les preses i a la recerca de nous territoris més rics en caça L’evolució genètica i el desenvolupament de la cultura material van empènyer cada cop més els humans de la prehistòria a ampliar el control sobre el territori, fins a arribar a ocupar gairebé tot el món És el cas, per exemple, d’algunes comunitats asiàtiques de caçadors del paleolític, que,…