Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Andrea Navagero
Història
Literatura
Escriptor i polític, conegut amb el cognom llatinitzat de Naugerius.
Bibliotecari de Sant Marc de Venècia i cronista oficial de la república veneciana 1516, fou enviat per aquesta com a ambaixador prop de l’emperador Carles V 1525-26 i posteriorment prop de Francesc I de França 1528 Escriví les seves impressions del viatge a Viaggio fatto in Spagna ed in Francia 1563, d’interès sobretot per les descripcions de ciutats Barcelona, entre altres i jardins, amb escasses referències a les circumstàncies polítiques del moment, informació completada per les seves cartes a JB Ramusio A Granada, el 1526, conegué el poeta Joan Boscà, i l’estimulà a utilitzar la mètrica…
Jaume Novellas i de Molins
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en filosofia i lletres 1891 Fou un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i ingressà a la Lliga Regionalista Collaborà en publicacions periòdiques com ara La Renaixença , Lo Catalanista de Sabadell, La Illustració Catalana , “Joventut”, “La Creu del Montseny”, “La Veu del Segre”, “Diari de Catalunya”, Lo Pensament Català , “Lo Vilafranquès”, “Catalunya Artística” i el setmanari La Veu de Catalunya Participà en els Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos accèssits, i el 1871, la flor natural És autor dels reculls poètics Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, amb què obtingué…
Magí Morera i Galícia
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Història del dret
Escriptor, polític i advocat.
Estudià dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou degà del collegi d’advocats de Lleida, diputat provincial del partit liberal i alcalde Ingressà a la Lliga Regionalista, de la qual fou diputat a corts 1916-23 S’inicià escrivint poesia castellana, influït per Campoamor, Zorrilla i Núñez de Arce Carnet de ensayos 1878, Poesías 1895, De mi viña 1901 i El candil del loco 1905 La seva poesia en català rep l’influx de Maragall i dels jocs florals i tracta de temes bucòlics, lleidatans i clàssics Hores lluminoses sd, Cireres 1924, Nou i vell 1927 i Poesies…
vers bucòlic
Literatura
Hexàmetre dactílic amb dièresi darrere el quart peu, usat sovint pels poetes bucòlics.
musette
Música
Tipus de cornamusa molt usat a França, com a instrument cortesà, durant els segles XVII i XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i…
Sant Miquel de Gramoneda o del Soler de Gramoneda (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat En uns paratges bucòlics, de pinar i d’altres espècies vegetals, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, a més de 1 000 m d’altitud, hi ha els paratges de Gramoneda En un dels indrets més estratègics hi ha l’església de Sant Miquel de Gramoneda, prop de la casa Soler per això també és coneguda per Sant Miquel del Soler de Gramoneda Mapa 292M781 Situació 31TCG877567 Al punt quilomètric 15,500 de la carretera de Solsona a Berga, 100 m abans d’arribar al pont de l’aigua d’Ora surt un camí que, seguint la riba…
drama
Teatre
Composició teatral en prosa o en vers considerada com un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia i on l’acció s’imposa a la narració.
Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era una…
Francesc Fontanella i Garraver
Literatura
Escriptor.
Vida i obra Doctorat en dret el 1641, collaborà en la política secessionista del seu pare Joan Pere Fontanella i del seu germà Josep D’aquest any és un Panegíric amb motiu de la mort de Pau Claris, d’un barroquisme extremat El 1642 era superintendent d’artilleria del mateix any és un madrigal als preliminars d’una obra de Francesc Barra, i el 1643 acompanyà el seu germà al congrés de Münster per defensar els interessos de Catalunya davant les potències europees En el viatge escriví als seus amics tres epístoles poètiques amb trets humorístics, entre les quals una culta fantasia poètica…
,
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
L’escultura en l’antiguitat tardana
El període comprès entre el Baix Imperi Romà i la dominació visigòtica es caracteritzà per la pervivència de la cultura clàssica, en un món que es cristianitzava Durant aquesta etapa, que avui en dia es prefereix anomenar més aviat antiguitat tardana que no pas època paleocristiana, les restes escultòriques que han arribat fins avui són peces de caràcter monumental o litúrgiques i funeràries Al costat de capitells que són bàsicament derivacions de l’ordre corinti, hi ha cancells com ara els conservats al Museu Arqueològic de Tarragona o ares d’altar, per exemple, les de Terrassa, Empúries i…