Resultats de la cerca

Format a Itàlia, dirigí el seu primer film, Historias de la Revolución 1960, just després de l’adveniment castrista La seva obra es caracteritza per un cert sentit de l’humor corrosiu i crític des d’una perspectiva socialista Las doce sillas 1962, Cumbite 1964, Muerte de un burócrata 1966, Memorias del subdesarrollo 1968, Una pelea cubana contra los demonios 1970, La última cena 1973, Los sobrevivientes 1979, Hasta cierto punto 1983, Cartas del parque 1988 i, en collaboració amb JC Tabío, Fresa y chocolate 1993 i Guantanamera 1995

A Qui no té pa moltes se’n pensa 1875 recorre a tipus de la vida picaresca, amb un component clarament paròdic, present també en sainets costumistes com Casament d’en Celdoni i la Margarida 1858, Divorci d’en Celdoni i la Margarida 1859 i El procurador 1864, peça bilingüeen què se satiritza la figura del buròcrata, que en aquest cas resulta ser l’únic personatge castellanoparlant de l’obra El seu teatre se situa, doncs, en la línia del costumisme més o menys crític, característica dels autors que es movien en l’àmbit de Soler i les primeres companyies de teatre catalàde l’Odeon i…

Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava A dinou anys es traslladà a Peterburg Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin al qual degué la idea de L’Inspector i d’ Ànimes mortes Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki ‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32, Soročinskaja Jarmarka ‘La fira de Soročinsk’, Večer nakanune Ivana kupala ‘La nit de Sant Joan’ i sis més Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor…

Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de "colla poderosa" als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de M Balakirev K’ui era enginyer militar, Borodin químic, Musorgskij oficial i buròcrata i Rimskij-Korsakov oficial de la marina En realitat, l’època en què se’ls pot considerar com a integrants d’una…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 fou nomenat assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència Desenvolupà, encara, altres càrrecs, i el 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa Des del 1659 residí a Madrid, atès que començà a ocupar llocs cada vegada de més importància, fins que el 1671 arribà a ser regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del buròcrata…

Un conjunt de relacions i de papers L’experiència de la societat es basa fonamentalment en costums la casa on vivim, la nostra família, l’escola, els amics, els mateixos itineraris que fem cada dia D’una banda, això pot semblar una limitació que resta interès a la vida, però, de l’altra, és tranquillitzador i permet concentrar les energies en altres tasques, cosa que seria impossible si haguéssim de revisar gaire sovint les regles de les relacions socials i la pròpia identitat Quasi sempre sabem, de manera més o menys automàtica, com comportar-nos davant la gent que entra en contacte amb…

Al principi del 1919, tot just finalitzada la Gran Guerra, el primer ministre britànic, David Lloyd George, reflexionava “Si un home, el 1914, hagués tingut la desgràcia de naufragar en una illa deserta, i hagués tornat a la civilització fa una setmana, els canvis registrats l’haurien induït a creure que la seva llarga solitud li havia fet perdre el seny…” Com explicar-se, altrament, que l’ahir arrogant imperi alemany fos ara una república humiliada i tímida, i que Rússia estigués governada pels exiliats i deportats de cinc anys enrere, i que, del multisecular imperi austríac, no…

Joan Güell i Ferrer La seva vida 1800-1872 El Vapor Vell de Sants La Ilustración Hispano-americana, 1886 Joan Güell i Ferrer va néixer el 3 de maig de l’any 1800 a Torredembarra Tarragonès, fill de Pau Güell i Roig i de Rosa Ferrer La família tenia un nivell econòmic molt modest El pare, pocs anys després de néixer el seu fill, marxà a l’illa de Santo Domingo, al Carib, amb la intenció de guanyar-s’hi la vida, com tants d’altres Joan Güell visqué aleshores a Barcelona, a casa d’un oncle, on féu els seus estudis primaris Als nou anys fou reclamat pel pare i travessà per primera vegada l’oceà…