Resultats de la cerca

Sortí irregularment a Barcelona des del 3 de maig de 1931 fins al 25 de gener de 1933, amb el títol de “Butlletí de la Generalitat de Catalunya” Des del 19 de desembre de 1933 tingué una periodicitat diària El 26 d’agost de 1936 prengué el nom de Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Publicat en llengua catalana, els directors n’han estat Martina Camiade i Xavier Llovera Pel que fa als collaboradors, destaquen els noms de Lídia Armengol, Martina Camiade, Pere Canturri, Pere Cavero, Jordi Guillamet, Esteve Lòpez, Xavier Llovera, Maria Jesús Lluelles, David Mas, Marta Planas, Joan Peruga, Carme Tudel i Elisenda Vives

Donà a conèixer les colleccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb collaboracions dels millors especialistes El 1941 reaparegué amb el nom d’"Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques Ha estat dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte

Fou publicada des del gener del 1901 fins al 1936 Posteriorment 1949 aparegué el volum 37, en commemoració del cinquantenari de l’entitat A les seves pàgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals Continua publicant-se amb regularitat

Se suspengué, però, entre el 1955 i el 1990 i entre el 1992 i el 1994 La tercera època, des del 1994 fins als nostres dies, sembla més consolidada i manté una certa periodicitat Hi participen historiadors catalans i de fora L’interès rau en la presència de temes de Catalunya, però també s’hi publiquen treballs sobre altres llocs És el punt de referència per a molts historiadors i una plataforma de debats historiogràfics, aprofitant també els lligams que proporciona l’IEC També s’hi anuncien les te- sis que es presenten regularment a Catalunya El 2000 el director de la revista era Gaspar Feliu

Aparegué inicialment amb el títol de “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” i amb periodicitat trimestral tanmateix, admetia collaboracions en català Del 1931 al 1936 volums quinzè i setzè aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des de 1961-62 A partir de 1957-58 la publicació és biennal Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d…

El primer volum es publicà en 1901-02 per fascicles trimestrals Es tractava de recollir treballs de caràcter literari, històric i arqueològic sobre Catalunya i l’antiga Corona d’Aragó, en qualsevol dels seus idiomes La publicació s’ha anat editant gairebé anualment i, des de fa alguns anys, rep l’ajut de la Generalitat de Catalunya a través de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona És patrocinada per l’Instituto de Estudios Históricos Literarios i el Marqués del Pedroso de Lara Actualment s’hi poden trobar articles referents a la història o la literatura en els idiomes originals dels…

El número 1 fou publicat l’any 1988, i el darrer 50 correspon a la tardor del 2001 L’Associació té com a fita vetllar pel patrimoni de l’esmentat museu De fet, l’Associació d’Enginyers de Catalunya, que ja havia intentat al final del s XIX crear un museu que donés a conèixer la industrialització de Catalunya, recuperà a partir de l’any 1979 aquesta iniciativa, que, finalment, pogué dur a terme el Departament de Cultura de la Generalitat a partir del 1982

El seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio , d’Antoni R Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania , de Josep Maria Quadrado