Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
amilobacteri
Biologia
Bacteri anaeròbic present al tub digestiu dels mamífers.
Realitza una acció fermentativa intensa que degrada els glúcids amb producció d’àcid butíric fermentació butírica
àcid n-caproic
Química
Líquid oliós present en els greixos de la llet fins a un 2%, soluble en alcohol i en èter, lleugerament soluble en aigua.
Es fon a -3,4°C i bull a 205°C Hom l’obté com a subproducte en la fermentació butírica i en la destillació fraccionada d’àcids grassos naturals És emprat en la fabricació de perfums, cautxú sintètic, vernissos, resines i productes farmacèutics
clostridi
Biologia
Gènere de bacteris grampositius, de la família de les bacil·làcies, en forma de bastonet, immòbils o amb flagels perítrics, capaços de formar endòspores; consta d’una seixantena d’espècies agrupades en nou subgèneres.
Generalment viuen sapròfits al sòl, on fermenten diversos substrats sucres, cellulosa, aminoàcids, purines Alguns són patògens per als animals quan els penetren a l’organisme a través d’alguna ferida, sigui per la producció de toxines botulisme, tètan o per la destrucció activa dels teixits mitjançant enzims proteolítics gangrena Uns altres, per contra, per llur activitat fermentadora, són aprofitats industrialment per a l’obtenció de diversos productes químics, com ara el Cbutyricum , responsable de la fermentació butírica i el Cacetonobutylium , usat en la producció d’alcohol…
acetobutirat de cel·lulosa
Química
Nom genèric d’una sèrie d’èsters mixts de la cel·lulosa, acètics i butírics (i dels composts d’emmotllament que en deriven), en què les proporcions relatives dels dos grups acil i el grau d’esterificació (proporció d’hidroxils esterificats) poden variar de manera contínua.
Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants…
àcid carboxílic
Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
anaerobiosi
Biologia
Forma de vida, descoberta per Pasteur en estudiar la fermentació butírica, dels éssers que no necessiten oxigen lliure (en forma de gas) i obtenen l’energia de reaccions d’oxidació en les quals l’acceptor final d’electrons és la matèria orgànica.
Hi ha dos tipus d’anaerobiosi l' anaerobiosi estricta i l' anaerobiosi facultativa Per als organismes que es troben en el primer cas anaerobis estrictes, el gas oxigen és tòxic, car probablement cal que els enzims que intervenen en el procés respiratori estiguin en forma reduïda per a ésser actius Entre els organismes que es troben en el segon cas anaerobis facultatius hi ha éssers que són indiferents a la presència de l’oxigen, i éssers que, com els llevats, poden passar de l’anaerobiosi a l’aerobiosi, segons la disponibilitat d’oxigen en el medi S'oposa a aerobiosi