Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
recalcament
Tecnologia
Operació a la qual són sotmeses les peces metàl·liques, especialment les de forma cilíndrica, per tal de comprimir-les sobre elles mateixes per martelleig, de manera que s’eixamplin en sentit perpendicular al del martelleig.
Com a conseqüència augmenta llur primitiva secció en la part recalcada i disminueix la longitud de la peça Les cabotes dels perns, dels cargols, dels claus, etc, són obtingudes per recalcament manual o mecànic
Josep Sanmartín i Aguirre
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Amb Constantí Llombart publicà Cabotes i calaveres 1877 Fou també autor dels llibres Baladas y cantares 1870, Qüentos vells i baralles noves 1876, Gegants i nanos 1895, De l’agre dolç 1900, Filigranas íntimas 1897, Las mujeres en camisa 1878, Maremagnum 1872, Música celestial 1882, Trigo y paja 1874, Camelias 1880 i d’algunes obres teatrals La seva producció, sovint procaç, tingué una certa acceptació durant la seva època
Josep Sanmartín i Aguirre
Literatura catalana
Narrador, comediògraf i poeta.
De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’…
recalcadora
Tecnologia
Màquina que afaiçona les cabotes dels claus, cargols, perns, etc, per recalcament.
recalcadora
Tecnologia
Eina emprada per a formar les cabotes dels perns, dels claus, etc, quan són forjats manualment.
El martell i l’enclusa, la clavera, etc, poden ésser considerats recalcadores
Carmel Navarro i Llombart
Literatura catalana
Periodista, historiador, autor teatral i poeta.
Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i La calúmnia castigada Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre del 1868 i publicà diversos poemes polítics, aplegats en el volum Cantos republicanos Reprengué alguns d’aquests temes la pena de mort, la contribució de sang, l’esclavisme més tard, en els drames Justicia contra justicia i La esclavitud de los blancos Firmà una…
recalcadora
Tecnologia
Matriu que en les premses de fer claus, cargols, perns, etc, forma les cabotes en percudir damunt l’extrem de la barreta o del filferro de què hom parteix.
tatxa
Clau curt amb la cabota grossa i plana, emprat especialment per a clavar teles, cuir i d’altres matèries toves a través de les quals podrien passar fàcilment les cabotes dels claus ordinaris.
trencadora d’aprests
Indústria tèxtil
Màquina per al trencament d’aprests dels teixits basada en l’acció repetida i alternada de cilindres amb la superfície coberta de cabotes de claus o de ganivetes, cilindres amb relleus en espiral, etc.
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del s IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan s XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al s XIII, l’ausberg, dit també gonió , era encara la…