Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
calàbria
Calabria grossa (G. immer)
© NWF
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels gaviformes, que ultrapassen el mig metre de llargada, amb el cos i el cap allargats, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort.
Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors La calàbria…
Calabrià
Geologia
Divisió del Quaternari amb categoria d’estatge marí de la Mediterrània.
L’equivalent continental és el Villafranquià
italoalbanès | italoalbanesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen albanès establert a la Itàlia meridional a partir de mitjan s. XV.
El capitost albanès Gjergj Kastriota, més conegut per Skanderbeg , pel seu pacte de vassallatge envers Alfons IV de Catalunya-Aragó, de qui rebia ajuda contra els turcs, donà suport militar al monarca català contra els Anjou a Calàbria Així s’iniciaren els establiments de colònies albaneses a la Itàlia meridional, sobretot conduïdes per l’albanès Demetri Reres Els seus fills, amb un altre contingent albanès, es traslladaren a Sicília, on crearen també colònies albaneses Seguiren posteriorment altres migracions d’albanesos que fugien del jou otomà, fins al darrer quart del s XVIII Aquestes…
calabrès | calabresa
fiumara
Geografia
Curs d’aigua irregular, típic dels climes mediterranis, que va eixut durant quasi tot l’any per manca de precipitacions, però que esdevé impetuós quan plou.
Aquest terme és originari de la Itàlia meridional Calàbria, Basilicata, Sicília i equival, aproximadament, al de uadi
bergamoter
Fructicultura
Botànica
Petit arbre, de la família de les rutàcies, de fulles sempre verdes, oblongues, ovades, de pecíols llargs i alats, flors petites, blanques i molt oloroses, i fruits petits, també olorosos, les bergamotes
.
Procedent de la part tropical i subtropical del sud-est d’Àsia, actualment és conreat en diversos països subtropicals i també a Europa, sobretot a Calàbria i a Sicília Hi ha moltes varietats de bergamoters, algunes de les quals són emprades també com a ornamentals Els bergamoters solen multiplicar-se per mitjà d’estaques i per empelt, i llur conreu és semblant al del llimoner
voltor comú
Voltor comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 110 cm de llargada i 280 cm d’envergadura, de color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors; tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d’un color bru rogenc.
Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa
ensalada
Música
Terme utilitzat als països hispànics, aproximadament entre el 1520 i el 1650, per a designar un gènere polifònic vinculat, en els seus orígens, a la temàtica del cicle de Nadal.
L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…
patrimoni de Sant Pere
Història
Religió
Terres i béns que constituïen la dotació del papa, que el convertiren primer en un gran terratinent, després en una autoritat civil i, finalment, en un sobirà.
Situats a Roma i a les províncies veïnes l’Apúlia, Calàbria, Lucània, Campània, l’illa de Capri, Tríscia, Ravenna, etc, arribaven a Còrsega, Sardenya i Sicília, al nord d’Àfrica, Gàllia, Dalmàcia i fins a l’Orient Repartits en fundus , eren agrupats en massae el conjunt de massae d’una província constituïa el patrimonium , unitat dins el patrimoni general administrada per un rector Procedia de donacions i adquisicions fetes des del s IV el primer testimoni és un capbreu o políptic de Gelasi 492-496, divers del Liber censuum Reestructurat per Gregori el Gran 590, el patrimoni fou la base del…