Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
calculador
Tecnologia
Màquina capaç d’efectuar operacions aritmètiques i lògiques de manera automàtica.
En general, n'hi ha de tres menes els que mesuren, els que compten i els que fan les dues coses alhora Els primers són els anomenats calculadors analògics , i és basen en la substitució del problema que hom vol resoldre per un altre d’anàleg, construït mitjançant els elements del calculador, on les relacions aritmètiques són substituïdes per processos físics en què intervenen magnituds contínues tals com distàncies, angles, voltatges, etc el senyal de sortida —també continu— és proporcional a la solució numèrica del problema plantejat Són ràpids i poden treballar en parallel,…
representació híbrida
Electrònica i informàtica
Ús conjunt d’una representació digital i una representació analògica.
Un calculador híbrid aplega màquines que operen amb representacions analògiques, de manera que s’aprofitin avantatges del calculador digital i de l’analògic
analògic | analògica
Electrònica i informàtica
Dit dels sistemes de transmissió o tractament de la informació que utilitzen models basats en l’analogia.
En són exemples el càlcul i els calculadors que utilitzen com a fonament la substitució de propietats reals de l’objecte del càlcul per propietats semblants o anàlogues dels elements del calculadorcalculador analògic
sistema teleinformàtic
Electrònica i informàtica
Sistema compost d’estacions terminals connectades mitjançant circuits a un ordinador.
Permet la transmissió de dades entre terminals i del calculador als terminals
tabuladora
Tecnologia
Màquina que escriu en caràcters ordinaris les indicacions contingudes en forma de forat en les targetes perforades i que, en el cas que siguin xifres, n’efectua les operacions i n’imprimeix el resultat.
Les tabuladores consten generalment d’un capçal , que alimenta la màquina amb les targetes, un lector , que interpreta i enregistra les indicacions, un calculador i una màquina d’escriure elèctrica
Howard Hataway Aiken
Matemàtiques
Matemàtic i enginyer nord-americà.
Format a les universitats de Wisconsin, Chicago, Harvard i Darmstadt, esdevingué especialista en processament de dades i càlcul automàtic El 1944 inventà i construí el calculador digital més gran del món, programable i precursor dels ordinadors actuals, que posteriorment perfeccionà 1947
Vannevar Bush
Electrònica i informàtica
Enginyer electrotècnic nord-americà.
Durant la Primera Guerra Mundial s’especialitzà en les formes de detecció de submarins Durant la Segona Guerra Mundial fou president del United State Office of Scientific Research and Development estudià noves armes i collaborà en el projecte de construcció de la bomba atòmica Ideà l’integrador diferencial i construí el primer calculador analògic complet
John William Mauchly
Física
Físic i enginyer nord-americà.
Coinventor del primer ordinador i integrador digital ENIAC, amb JPEckert, capaç de modificar un programa emmagatzemat, el 1945 el 1951 construí el primer UNIVAC primer ordinador comercial equipat amb cintes magnètiques a més dels ordinadors anomenats EDVAC 1946 i BINAC calculador de butxaca El 1954 confirmà estadísticament la influència de la Lluna en les precipitacions
telemesura
Física
Transmissió de mesures a distància a través d’un enllaç de telecomunicació.
Generalment les mesures a transmetre són traduïdes a senyals elèctrics analògics o bé digitals, com ara impulsos modulats o codificats Hom transmet una ona portadora de radiofreqüència modulada per aquests senyals, i a la recepció cal procedir en sentit invers, a fi de restituir la mesura, que pot ésser visualitzada en un aparell indicador, o introduïda en un aparell enregistrador o en un calculador És el procediment emprat, per exemple, en les sondes espacials que efectuen mesures a centenars de milions de quilòmetres de la Terra i les transmeten
Simon Newcomb
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic nord-americà.
Fou calculador del Nautical Almanac Office 1857-77 i superintendent d’aquesta mateixa publicació fins el 1897 Simultàniament, ocupà el mateix càrrec a l' American Ephemeris , fou professor d’astronomia a la Universitat John Hopkins de Baltimore i des del 1874 fou editor de l' American Journal of Mathematics Es dedicà molt especialment a l’astronomia de posició, i els seus estudis dels moviments dels quatre primers planetes del sistema solar constituïren un model per a tots els treballs posteriors Estudià el moviment del periheli de Mercuri i en fixà el valor