Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
α-carboxilasa
Bioquímica
Enzim que catalitza l’escissió d’un 2-oxoàcid en aldehid i diòxid de carboni.
Funciona amb la collaboració de la cocarboxilasa pirofosfat de tiamina i és fonamental en el catabolisme anaeròbic de la glucosa, provocat pel llevat fermentació, perquè transforma l’àcid pirúvic en acetaldehid, darrer pas abans de la producció d’alcohol
Rubisco
Bioquímica
Enzim responsable de l’assimilació reductora del diòxid de carboni a nivell de glúcids en pràcticament tots els organismes fototròfics i en la major part dels quimiolitotròfics.
És l’enzim més abundant de la Terra
Karl Neuberg
Bioquímica
Bioquímic alemany.
El 1911 descobrí la carboxilasa, que actua sobre l’àcid pirúvic en el metabolisme dels hidrats de carboni Dedicà la resta de la seva vida científica a l’estudi dels catabolismes, tant respiratoris com fermentatius
α-oxoglutarat
Bioquímica
Sal de l’àcid α-oxoglutàric.
És anomenat també α- cetoglutarat Resulta de l’oxidació biològica d’alguns aminoàcids i forma part del cicle de Krebs, on és precursor del succinat Intervé en la biosíntesi de la lisina en algunes molses i com a modulador de l’acetil-CoA-carboxilasa
descarboxilasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que alliberen diòxid de carboni dels àcids dicarboxílics.
Són anomenats també carboxiliases Les descarboxilases dels α -cetoàcids , com la α -carboxilasa , necessiten pirofosfat de tiamina com a coenzim Les descarboxilases d’aminoàcids són molt repartides entre els ésses vius, especialment en els bacteris, i són enzims molt específics Intervenen en el metabolisme dels aminoàcids, els quals descarboxilen, i donen lloc a la formació d’uns altres aminoàcids L-lisina, L-alanina o d’amines putrescina, histamina, àcid γ-aminobutíric i poliamines que participen en importants processos fisiològics El fosfat de piridoxal és el coenzim de les…
Els cianòfits o cianobacteris
L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…
Els litorals rocosos amb marees: la zona intermareal
Al ritme de les marees Als vorals entre el medi marí i el terrestre de la majoria de les costes, hi ha sistemes que, a més de l’energia que reben del Sol i la que prové de l’onatge i els corrents marins, reben la dels moviments mareals Aquesta porció del litoral sotmès als moviments de pujada flux i de baixada reflux de les marees és el que s’anomena espai intermareal Sobreviure en un medi fluctuant La característica més remarcable d’aquests sistemes és la fluctuació contínua i periòdica del nivell de l’aigua La periodicitat de l’oscillació depèn fonamentalment de la posició relativa dels…
Energia per fer i desfer
La llum motriu que ve del Sol Algunes unitats bàsiques i les seves respectives dimensions M , masca L , longitud T , temps Una de les unitats més intuïtives és la caloria Dades elaborades per l’autor Hi ha un equivalent mecànic de la calor i de la radiació electromagnètica Tot treball mecànic comporta una certa producció de calor que es difon de mil maneres una part d’aquesta calor mai no és totalment recuperable Aquesta partida perduda ha donat lloc al concepte d’ entropia , que és una manera de comptabilitzar aquella mena d’impost que es paga en tots els bescanvis energètics, i que depèn…