Resultats de la cerca

Situació Façana de ponent de l’església, amb l’antic portal adovellat, ara convertida en un celler Arxiu Gavín L’antiga església de Sant Joan Baptista, avui dia sense culte i convertida en un celler, ara forma part d’un habitatge del nucli urbà de Banyuls de la Marenda És situada al sector de migdia i a l’esquerra de la Bassa, nom que es dona a la riera de Vallòria prop de la seva desembocadura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 54” N - Long 3° 7’ 49,2” E Història L’església de Sant Joan de la Bassa és esmentada en època tardana L’any 1361 Francesc Domènec de…

És situada a l’extrem del Raval, fora de les antigues muralles i de la protecció del castell de Cotlliure, prop del port d’Avall Era l’església del convent dels predicadors fundat els anys 1275-91 i que subsistí fins a la Revolució Francesa Fou engrandida i en part reconstruïda al segle XV, i es consagrà de nou el 1475 Actualment és utilitzada com a celler cooperatiu És de nau única amb capelles laterals, d’estil gòtic Una galeria del claustre de la fi del segle XIII o inici del XIV que subsistia al llarg de la nau va ser portada l’any 1938 a Anglet País Basc francès

Al lloc de “ Benevivere ” tenia un dels seus molts alous el clergue Guigó, segons el seu testament sacramental de l’any 982 L’any 1070 Oliva Gotafred donà unes terres de Biure a Santa Maria de Vilabertran L’església de Sant Esteve de Biure és esmentada l’any 1072 en el testament de Bonadona que, entre d’altres llegats, deixà un mas proper a aquesta església al monestir de Vilabertran, i a la seva filla Ponça un celler que es trobava dins l’església la sagrera de Biure L’església figura en les llistes parroquials dels segles XII, XIV i posteriors L’edifici actual és del…

Situació Elements medievals en una antiga volta, aprofitats al celler de la casa de Cal Miqueló, bastida sobre l’antic castell de Montferrer ECSA – A Villaró Les restes del castell de Montferrer es troben en una casa al cap del poble, cal Miqueló Mapa 34–10215 Situació 31TGC710892 Per arribar a cal Miqueló s’ha de donar el tomb al poble i pujar pel camí del cementiri La casa és la més alta de totes Les restes del castell són al celler Història L’any 1087 el castell de Montferrer fou donat per l’ardiaca Guillem Arnau a la canònica d’Urgell, juntament amb l’església d’…

La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona É s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20 lliures per a…

A la primera meitat del segle XII vivia Guerau de Rupià, que signà, l’any 1128, un document comtal, relacionat amb la revolta del comte Ponç II d’Empúries Quan el comte d’Empúries es tornà a revoltar, deu anys més tard, apareix novament esmentat aquest Guerau de Rupià Sembla que aquest senyor havia perdut uns drets arran de la revolta del comte empordanès El document del 1138 diu que “ Gerallus de Rupiano recuperet suum alodium de villare Sancti Mathei” En aquest moment de guerra, s’havia produït un enfrontament entre Guerau i un tal Bernat Guifre, que havia motivat aquesta pèrdua En un…

Situació Aquest mas, de l’agregat de Cabrianes i del municipi de Sallent, proper al poble de Cabrianes, s’alça al bell mig d’un planell conreat, estès a la banda sud-oriental del terme, a frec del territori artesenc Long 1°54’51” - Lat 41°47’31” Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga Just en arribar al parador del Lleó, cal desviar-se a mà dreta, per tal d’iniciar la carretera que, passant per Cabrianes, mena a Artés Poc després d’haver passat el poble, hi ha un trencall, a mà dreta, que, tot passant pel cementiri, conduirà al mas de l’Oliba, el qual, tot pintat de blanc, és ben…

Antiga església que la tradició situa a la part SE del terme, a l’esquerra de la riera d’Argentona, a l’indret on hi ha l’actual masia de Can Martí de la Pujada No en queda cap vestigi i es creu que es trobava on ara hi ha el celler de la masia Existia el 878, quan la seva possessió fou confirmada per Lluís el Tartamut, rei de França, al bisbe Frodoí de Barcelona, i aleshores ja formava part de la dotació del monestir de Sant Cugat del Vallès, que el mateix document sotmet també a l’església de Barcelona La documentació posterior, del 986 en endavant, esmenta sempre la “ ecclesia…

El primer esment de Vilalba dels Arcs és de l’any 1224, en què el comanador templer de Ribera va atorgar una carta de poblament del lloc de Vilalba, amb el seu terme, a un grup de quatre pagesos i a qui s’hi volgués afegir En aquest document sembla que el comanador es reserva l’indret per a construir el castell Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s’independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d’Ascó En els sumaris sobre les causes entre els Entença i els templers, queda ben palesa la dependència de Vilalba respecte a aquesta comanda El…

Aquesta torre existí fins no fa gaires anys Fou aterrada en construir-se una urbanització, juntament amb l’antiga masia de la Casa Vella de Segur Es trobava prop de la capella de Sant Miquel En enderrocar-se, es posà al descobert un gran celler subterrani amb dos pisos de cups Era una torre de defensa de planta circular, suposadament del segle XI o primer terç del segle XII La part superior era escapçada i hom hi afegí una teulada de dos vents Conservava restes d’un matacà, arranjat posteriorment La part inferior de la torre era lleugerament atalussada i tenia algunes filades d’…