Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ceràmica
Química
Qualsevol compost inorgànic no metàl·lic.
Els materials ceràmics es divideixen en dos grups ceràmiques tradicionals i ceràmiques tècniques Les primeres solen estar formades per argila, sílice i feldespats Les ceràmiques d’ús industrial o ceràmiques tècniques formen una de les grans famílies de materials La duresa, el poder aïllador tèrmic i elèctric, i una resistència a les altes temperatures i a l’atac químic més gran, en general, que la dels metalls i els polímers són les qualitats positives que comparteixen La raó d’aquestes característiques es troba en el comportament electrònic dels àtoms dels metalls i els no-metalls que les…
òxid d’estany (IV)
Química
Cristalls octaèdrics, existents en estat natural (cassiterita), que hom pot obtenir sota la forma de pólvores blanques amorfes per oxidació de l’estany per l’àcid nítric i escalfant el producte així obtingut.
Hom l’empra per a donar opacitat al vidre i en l’obtenció de colorants per a ceràmica
carbonat de cobalt
Química
Tecnologia
Cristalls vermells obtinguts per escalfament de carbonat de sodi i una solució de sal de cobalt(II), dins un tub tancat.
Present en la natura en el mineral espat cobalt i en l' esferocobaltita Emprat en ceràmica i en la manufactura de pigments
diòxid de zirconi
Química
Pólvores cristal·lines blanques, dures (6,5 Mohs) i pesants (5,73 g/cm3), químicament molt inertes, que es fonen a 2 700°C.
Ocorre en la natura com a baddeleyita, i té aplicació com a refractari d’una gran resistència tèrmica, com a pigment, en les indústries de la ceràmica i el vidre i com a abrasiu
sulfur d’argent
Química
Pólvores negres, denses, que es fonen a 845 C.
Insoluble en aigua, es dissol en àcid nítric en el sulfurs alcalins És obtingut precipitant una solució de nitrat d’argent amb sulfur d’hidrògen La seva formació és causa de l’ennegriment de l’argent a l’aire És emprat en ceràmica i per a niellar
òxid de vanadi (V)
Química
Pólvores cristal·lines grogues, solubles en àcids i àlcalis, que es fonen a 690°C.
Es prepara com a intermedi en el procés d’obtenció del metall i és emprat com a catalitzador de processos d’oxidació, especialment en la preparació del triòxid de sofre pel mètode de contacte, i per a la combustió completa de combustibles hidrocarbonats És emprat també en ceràmica
diòxid d’urani
Química
Cristalls negres, insolubles en aigua i solubles en els àcids oxidants, d’una gran densitat (10,96 g/cm3), que es fonen a 2 500°C.
Hom l’obté per reducció del triòxid, UO 3 , o de l’uranat amònic, NH 4 2 UO 4 , amb hidrogen És emprat com a intermediari en l’obtenció del metall, com a recobriment de les barres de combustible nuclear, en ceràmica i en la preparació de pigments
carbonat de sodi
Química
Pólvores blanques, higroscòpiques, solubles en l’aigua, que es fonen a 851°C.
Hom l’obté principalment mitjançant el procés Solvay Troba aplicació en la indústria del vidre, de la ceràmica i del paper, en el refinatge del petroli i en la preparació d’altres sals sòdiques Forma un decahidrat, conegut com a sal sosa o, simplement, sosa , emprat com a detergent
nitrat de sodi
Química
Cristalls incolors, solubles en aigua i glicerol i poc solubles en alcohol, que es fonen a 308°C.
Hom l’obté per tractament de l’àcid nítric amb carbonat potàssic i també a partir de les seves fonts naturals caliche Té aplicació com a oxidant, fertilitzant, en la indústria del vidre i en la de la ceràmica, com a reactiu en química analítica, en medicina i com a agent conservador
triclorur d’arsènic
Química
Líquid d’aspecte oliós, que desprèn vapors d’àcid clorhídric per acció de la humitat de l’aire.
Bull a 130,5°C, i el punt de fusió és —18°C És obtingut per combustió de l’arsènic metàllic en atmosfera de clor o per destillació del triòxid d’arsènic amb àcid clorhídric concentrat En dissolució aquosa s’hidrolitza a hidròxid arsenós i àcid clorhídric Intermediari en l’obtenció de derivats orgànics farmacèutics i insecticides, és emprat en ceràmica i per a fer gasos metzinosos