Resultats de la cerca

Sovint és per a banda de música principalment formada per instruments de vent i de percussió La majoria de les composicions per a demostracions militars són marxes

Continua com a escola de música del Vaticà i actua en les cerimònies pontifícies

Rebé les primeres lliçons musicals del seu oncle, el compositor Georg Lindner Posteriorment cursà estudis universitaris a Königsberg, on, després d’obtenir el grau de mestre en filosofia el 1647, fou professor d’humanitats i història en la universitat d’aquesta ciutat Dedicat a l’ensenyament, fou un reputat professor que exercí fins a vuitanta-tres anys Escriví nombrosos poemes, drames, tractats de retòrica i comentaris sobre autors llatins És autor també d’un llibre de teoria musical titulat Dissertatio musica, exhibens analysin harmoniae Orlandi di Lasso 1664 Compongué algunes peces vocals…

Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país Dirigí la banda de l’armada equatoriana 1915-37 i fou director dels conservatoris de Cuenca 1937-40 i Guayaquil 1940-45 La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques És autor d’importants tractats d…

La primera notícia certa de la seva trajectòria professional el situa vers el 1543 al Magdalen College d’Oxford com a informator choristarum Fou actiu a Oxford fins l’any 1548, i poc abans del 1552 ingressà a la capella reial Prengué part en les cerimònies de la coronació de la reina Elisabet I durant el mes de gener del 1559 Un dels compositors més importants de la Reforma, escriví sobretot música religiosa, tant sobre textos llatins misses, motets, magníficats, himnes i responsoris com anglesos services , anthems i salms La seva música, que s’ha conservat molt…

Estudià a Itàlia i el 1650 s’installà a Königsberg, on arribà a ser kantor 1661 i mestre de capella 1663 de la catedral Aquest darrer any, el príncep elector de Brandenburg el contractà com a mestre de capella de la cort, càrrec que mantingué fins el 1679 És autor d’obres sacres, cançons i altres peces per a celebracions i cerimònies diverses La seva composició més reeixida és una Passió segons sant Mateu 1672, per a cinc veus i conjunt instrumental de dos violins, quatre violes i baix continu Aquesta obra és representativa de les passions que componien, a la segona meitat del…

El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals, des de la polifonia medieval fins a les composicions del segle XX, amb un especial interès pels compositors catalans contemporanis Ha actuat a diversos països europeus i ha intervingut freqüentment en concerts simfonicocorals, en festivals internacionals i en cerimònies destacades com la inauguració de l’Auditorio Nacional de Madrid o els actes d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona Hi han collaborat directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Haltey o Antoni Ros i Marbà, entre d’altres La Coral Càrmina és,…

La primera dada coneguda sobre la biografia d’aquest autor el situa vers l’any 1569 a Verona, on exercia com a mestre de l’Accademia Filarmonica, amb l’obligació d’interpretar música durant les cerimònies, així com d’impartir classes als membres de l’entitat Al desembre d’aquell mateix any renuncià la seva plaça El 1577 figurava com a cantor a la basílica de Sant Marc de Venècia, sota la direcció de Gioseffo Zarlino En aquesta ciutat publicà un llibre de madrigals a cinc, sis i vuit veus a partir de textos de F Petrarca, L Ariosto, G Parabosco i d’altres Madrigali, libro primo…

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins…

Ha tingut infuència xinesa, índia, àrab i indonèsia, amb un clar predomini de la música xinesa, tal com mostra la utilització de l’escala pentatònica sovint sense semitò Els instruments més característics són unes trompes gegants de quatre metres de longitud i de registre greu i unes trompes constituïdes amb ossos humans La percussió consisteix especialment en timbals i címbals Els cants búdics són homòfons, amb participació de campanes i de timbals A més del culte del temple, hi ha una sèrie de cerimònies molt notables musicalment, com ara els ritus fúnebres i les danses de…