Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i cultural de…
Pasqual Calbó i Caldés
© Fototeca.cat
Arquitectura
Pintura
Pintor, projectista d’obres arquitectòniques i tractadista.
Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…
Pere Blai
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, fill de Pere Blai i continuador de la tradició familiar.
Una gran part de la seva activitat es desplegà en terres del bisbat de Tarragona treballà a l’església d’Alcover ~1580 i a la capella del Santíssim 1582 de la seu de Tarragona, d’on també fou nomenat mestre d’obres major ~1583 i com a tal intervingué en la fàbrica de diverses esglésies Valls 1583, Ulldemolins 1587, etc Tingué contactes amb eclesiàstics illustrats com Pere Aguiló, els germans Gili i, sobretot, Jaume Amigó, amb el qual collaborà en el projecte per a l’església de la Selva del Camp 1582, bé que també s’hi enfrontà quan bastia el terç del conjunt que havia contractat 1582-89 Dels…
Ramon Puig i Gairalt
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al…
Antoni Puig i Gairalt
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Germà de Ramon Puig i Gairalt Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A Galí Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola 1919-20 inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida 1920-21 i la Casa Guarro a Sarrià 1921-23 Aviat sumà a aquests…
Francesc Daniel Molina i Casamajó
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Es formà a Llotja, on guanyà un premi per un projecte de biblioteca 1838, i es titulà a l’Academia de San Fernando de Madrid 1843 Projectà la nova façana del Teatre Principal de Barcelona 1845 El mateix any feu un avantprojecte per al Teatre del Liceu, que fou rebutjat per Joaquim Gispert Guanyà la medalla d’or al concurs de la Plaça Reial 1848 —que construí i acabà 1859—, una de les més reeixides de la ciutat Arquitecte municipal, projectà l’escut de la façana de la Casa de la Ciutat El 1849 projectà la font de l’almirall Galceran Marquet a la plaça de Medinaceli 1851 Traçà el carrer de la…
Francesc Abadal i Serramalera
Serra
Pioner de l’automobilisme i empresari de l’automoció.
S'establí d’infant amb la seva família a Barcelona Fou ciclista professional campió de Catalunya de velocitat i llarga distància,1884, i segona posició en el campionat d’Espanya de velocitat, 1904, motorista i pilot de cotxes experimentat, inicialment amb un vehicle de l’empresa La Hispano Suïssa , empresa de la qual fou un dels destinataris de les primeres concessions i per a la qual es dedicà també a la construcció de carrosseries Director comercial de la marca, que promogué activament, en vengué alguns dels vehicles al rei Alfons XIII , amb el qual tingué una estreta relació arrel de l’…
la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…
Sant Salvador de Gra (Torrefeta)
Art romànic
Situació Aspecte de llevant d’aquesta església, capçada per un gran absis parcialment tapat ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Salvador és a ponent del poble de Gra, situat a 469 m d’altitud, a la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546255 El nucli de població de Gra és a uns 4 km de Guissona per la carretera L-310 que mena a Concabella XSB Història L’indret de Gra és documentat des del segle XI, en concret des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava, a ponent, amb el terme de Craza Tot i que no s’…
Joan Ramis i Ramis
Literatura catalana
Autor dramàtic, poeta i historiador.
Vida i obra Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a Mallorca i escriví les primerespoesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular El 1767 es graduà en drets a Avinyó De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví la tragèdia↑ Lucrècia 1769, en alexandrins apariats i cinc actes —la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, important per la novetat que suposa l’estètica classicista en el teatre català, per l’ambició…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina