Resultats de la cerca

Inicialment fou el grup de servidors de la comunitat cristiana, format entorn del bisbe i del presbiteri amb el temps tingué influència oficial sobre tota la vida civil i constituí un dels tres estaments que formaren l’estructura de l’estat durant l’Antic Règim eclesiàstic El concepte de clericat és, doncs, el d’un grup, i després el d’una classe social, que no es pot confondre amb la funció sacerdotal existent en totes les religions Com a grup funcional a l’interior de l’Església, es formà durant els tres primers segles, seguint l’evolució que portà a distingir i a donar…

En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges 1438,…

Fill d’Henri-Louis Habert, senyor de Montmort Abat de Notre-Dame-des-Roches, París 1670, prengué possessió de la diòcesi d’Elna el 1682 S'esforçà a restaurar-hi l’ordre i la disciplina, molt relaxada per la manca de bisbes residents des que el bisbat havia passat a la corona francesa Es preocupà de l’educació del clericat, amb clara intenció de francesització Convocà sínodes el 1685 i el 1692 Edità un manual per al seu clericat en francès i en català, i el 1684 fundà una missió o sèrie de sermons que calia predicar cada set anys Restaurà l’hospital de la Misericòrdia…

Fill de Ramon Sanç i de Mont-rodon i net de Francesc Sanç i de Miquel El 1770 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Doctor en drets, canonge i vicari general de la diòcesi de Barcelona, en dugué la responsabilitat durant l’ocupació napoleònica 1808-14, en absència del bisbe Pau de Sitjar Tot i haver estat empresonat el 1808 amb altres personalitats civils i eclesiàstiques, un cop alliberat, gràcies a la seva extrema prudència aconseguí de garantir la perduració del culte a la ciutat, l’obertura del seminari conciliar i la revocació del decret de secularització del clericat…

Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble El 1179 assistí al concili III del Laterà Fomentà la vida canònica de la catedral, i protegí la ciència eclesiàstica

Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques

Fou ordenat de prevere pel papa Fabià, contra la voluntat del clericat local, puix que Novacià era batejat només “clínicament” clínic Antipapa, oposat a Corneli, i cap del partit rigorista, donà origen al cisma dels novacians , que començà més aviat per diferències personals que no pas doctrinals Teòleg eminent, és autor de De Trinitate , primer tractat teològic sistemàtic llatí

Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea El 1520 convocà un sínode diocesà que preparà la restauració de la disciplina canònica Edità el Missale caesaraugustanum 1523 i el Breviarium ecclesiae caesaraugustanae 1527 Per a la instrucció del clericat féu reimprimir dos manuals molt populars Instructiones curatorum , 1525, i Tripartito , 1525

Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà 1324 i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior 1326 Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya-Aragó Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals fraticelli i els begards

De família noble, estudià a París Fou vicari de l’arquebisbe de Bordeus Champion de Cicé 1781-92 s’exilià a Anglaterra durant la Revolució Francesa En tornar fou nomenat bisbe de Carcassona 1802-24 i administrador de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, fins que, restablerta amb centre a Perpinyà, fou ocupada 1822 La seva actitud autoritària creà ressentiments al Rosselló, però el clericat acabà professant-li estimació