Resultats de la cerca

Alumne de Gerry Weill i Harriet Serr a Caracas, i de Josep Soler a Barcelona Amb la seva obra Escenas de pájaros obtingué els premis de composició Reina Sofia 2006 i Olivier Messiaen 2007 Aquest últim guardó comportà l’estrena de la partitura per l’Orquestra Simfònica de Mont-real i li donà projecció internacional Autor “delicat i subtil, amb una gran imaginació poètica”, segons el definí Jonathan Harvey, les seves obres, sovint d’una clara inspiració oriental, mostren una gran varietat de recursos instrumentals i una sòlida tècnica compositiva Amb la pianista Sílvia Vidal conrea també la…

Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998 En…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor de llengua i literatura de batxillerat Conreà sobretot el conte, i el 1981 obtingué el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les Alveolars a la Romània  1982 Seguiren altres reculls, entre els quals cal esmentar Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 En narrativa infantil i juvenil escriví, entre altres obres,  Fugir 1985,  Les cartes de la Mila premi Vaixell de Vapor 1985, El secret de les màquines 1988 i Escrit a l’ordinador 1991, El trencament 1991 i  El meu amic 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura…

El 1981 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de narracions Les alveolars a la Romània 1982 i després s’especialitzà en narrativa infantil i juvenil, amb una àmplia producció Fugir 1985, Les cartes de la Mila 1985, premi Vaixell de Vapor, El secret de les màquines 1988, El trencament 1991, Escrit a l’ordinador i El meu amic 1992 També conreà la narrativa per a adults Biern 1989 i L’àngel de l’abisme 1992 Guanyà el premi Baldiri Reixach amb una programació de literatura universal per a joves També traduí diversos autors italians i dirigí les colleccions “L’Odissea” Empúries i “El Brot…

A la postguerra representà una renovació, i ha tingut projecció internacional Partí de l’arquitectura popular, a la qual anà incorporant el llenguatge de l’arquitectura contemporània, amb honestedat del concepte i forma Són notables les seves cases unifamiliars Garriga-Nogués, a Sitges, el 1947 Ugalde, a Caldetes, el 1952 Tàpies, a Barcelona, el 1964 edifici Girasol, a Madrid, el 1966, etc i també els grans conjunts d’habitatges a la Barceloneta, de Barcelona, el 1954 al carrer Johann Sebastian Bach, de Barcelona, el 1962 al carrer Raset, de Barcelona, el 1967 i a les cotxeres de Sarrià,…

Ha estat realitzada per l’arquitecte Joan Antoni Coderch

Neix a Barcelona el Grup R, que agrupa diversos arquitectes renovadors Bohigas, Coderch, Moragas, Gili, Martorell i d’altres

Fundat l’any 1989 per Joan Coderch, fou un dels primers equips creats a Catalunya Té un equip sènior que disputa la Lliga Catalana i que ha jugat en la segona categoria del futbol americà estatal Utilitza les installacions del camp municipal de Salt

El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació…

Inicialment només aparegué un volum 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Dwelshauvers, Xiberta, Tomàs Carreras i Artau, Gottron i d’altres, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació Des d’aleshores s’ha publicat ininterrompudament N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat