Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cogestió
Economia
Sociologia
Sistema de participació dels treballadors en la gestió de l’empresa a través d’organismes propis.
Aquesta participació pot tenir graus i aspectes diferents, però, en general, constitueix una institució ambigua que pretén d’establir un sistema de collaboració harmònica entre capital i treball que elimini el conflicte, faci augmentar la productivitat i permeti a l’empresa de planificar econòmicament La cogestió, en l’aspecte econòmic, és pràcticament nulla i només ha tingut alguna incidència quant a millora de sous i control de dividends en l’aspecte tècnic, només ha arribat a l’escala dels suggeriments o les consultes, sense cap poder sobre l’organització de la producció i les…
accionariat obrer
Economia
Conjunt dels treballadors que participen a l’administració i la propietat de l’empresa mitjançant la possessió d’accions integrants del capital.
Constitueix una de les formes de la cogestió d’empreses i entra en el que hom anomena capitalisme popular La possessió de les accions s’esdevé generalment en la forma de cessió per part de l’empresa, com a participació en els beneficis, o bé facilitant als treballadors un tipus especial de tracte que els permet d’adquirir accions a termini Ambdues formes són modernament pràctiques molt usuals en nombroses empreses dels EUA, la Gran Bretanya i la República Federal d’Alemanya
capitalisme popular
Economia
Conjunt de mesures, típiques d’un estadi avançat del desenvolupament capitalista, que tenen com a finalitat l’eliminació de la lluita de classes i la integració del proletariat en el sistema.
Les més freqüents són l’accionariat obrer, la cogestió, la generalització de les assegurances socials, els convenis collectius, etc, les quals mesures sovint van acompanyades per un control del dret de vaga El concepte, d’escassa coherència interna, ha estat forjat en la darrera postguerra, de manera especial als països desenvolupats de l’Europa occidental i de l’Amèrica del Nord, per a designar les mesures preses pels grups de pressió per a modificar la relació de forces dins el capitalisme sense alterar de manera essencial ni la propietat privada dels mitjans de producció i,…
Sindicat de Quadres de Catalunya
Història
Central sindical fundada a Barcelona a la fi de l’any 1978 com a coordinació de seccions sindicals de tots els sectors d’activitat i amb estructura bàsicament territorial.
Defensa la natura nacional del Principat de Catalunya, el seu camp d’actuació, i es defineix com a sindicat reformista i reivindicatiu que postula una major participació de dret dels treballadors en l’empresa i l’Administració, en lloc de la seva collaboració de fet, tot tendint a la cogestió Creat originàriament com a organització sindical de quadres assalariats amb responsabilitat de gestió o de personal, ha anat esdevenint, en la seva línia de dotar Catalunya d’un sindicalisme autòcton eficaç, un sindicat de tots els treballadors Té un paper important en la coordinació…
gestió
Economia
Conjunt d’operacions administratives sobre certs béns, efectuades per una persona o unes quantes en nom de llurs propietaris i amb l’objecte d’obtenir-ne resultats beneficiosos.
De les variables sobre les quals cal actuar, hom assenyala la gestió d’estocs, tant de primeres matèries com de productes acabats, i la gestió pressupostària per a adequar el ritme de despeses al dels ingressos Quan en la gestió d’una empresa participen representants dels treballadors, hom parla, en un grau més o menys elevat, de cogestió El tractament informàtic dels problemes de gestió de qualsevol ésser periòdic batch processing , quan hom emmagatzema les dades temporalment i després les va tractant periòdicament en bloc, permanent on line processing , quan les dades són…
Jordi Vilajoana i Rovira
Periodisme
Polític i economista.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, té també la diplomatura en màrqueting de nous productes per l’Escola Superior d’Administració d’Empreses ESADE i el títol d’Advanced Management per la Universitat de Harvard Ha treballat activament en el món de la publicitat Fou membre fundador d’ Esquerra Democràtica de Catalunya el 1975, partit que el 1978 fou absorbit per Convergència Democràtica de Catalunya , i des d’aleshores milita en aquest partit, del qual fou membre del Comitè Executiu Nacional Diputat al parlament de Catalunya, de 1995 a 1999 es feu càrrec de la…
consell obrer
Economia
Dret del treball
Organisme de caràcter, composició, finalitat i atribucions molt diverses, que van des de la simple representació sindical a la cogestió més avançada, segons els països i llur règim polític.
El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa
Agronomia 2017
Agronomia
Canvi climàtic i agricultura a Catalunya L’any 2017 es va publicar el resum executiu del tercer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya TICCC, en què s’indica que en els pròxims decennis, a Catalunya, la temperatura mitjana molt probablement segui-rà augmentant, disminuirà lleugerament la pluja anual –encara que s’incrementaran els episodis de pluja intensa– i augmentarà el nombre i la durada de les sequeres, entre d’altres Atès aquest escenari, un dels principals reptes dels ecosistemes agraris de Catalunya serà la millora de la productivitat de l’aigua Tant en secà com en regadiu, per a…
Bòsnia i Hercegovina
Estat
Estat europeu situat als Balcans, format per les regions històriques de Bòsnia i Hercegovina.
La geografia Limita al N, a l’W i al SW amb Croàcia, a l’E amb Sèrbia i al SE amb Montenegro La capital és Sarajevo És un país molt muntanyós, amb dos vessants el mediterrani, amb el riu Neretva, i el danubià, representat pel riu Sava i pels seus afluents, que drenen la meitat septentrional de la República El clima és mediterrani al sud Hercegovina, mentre que Bòsnia, al nord, té un clima fred i plujós La meitat de l’àrea dedicada a l’agricultura blat, blat de moro, bleda-rave, tabac, arbres fruiters, desenvolupada sobretot a la vall del Sava, és ocupada per pastures la ramaderia ovina,…
Banc de la petita i mitjana empresa (1978-1999)
La constitució Acte de la constitució, Barcelona el 1978 Memòria, 1982 El Banc de la Petita i Mitjana Empresa nasqué en el pitjor moment possible una transició política delicada i no resolta, una conjuntura econòmica baixa, i durant l’inici de la crisi bancària espanyola El Banc d’Espanya havia denegat una sèrie de peticions de nous bancs, vista l’experiència no gaire positiva dels que s’havien autoritzat des de la promulgació de l’anomenada Llei Barrera el 1974 El projecte tenia a favor seu la personalitat coneguda del promotor i el fet que es volia destinar el banc al finançament de la…